La creaci\u00f3 de l\u2019euro va resoldre la facilitat de finan\u00e7ar els estats i les empreses, per\u00f2 va espatllar mecanismes que equilibraven algunes economies. Em refereixo al desequilibri a Espanya i a It\u00e0lia entre un nord industrial i un sud intensiu en subsidis. En ambd\u00f3s pa\u00efsos hi ha una transfer\u00e8ncia de riquesa continua de nord a sud via pressupostos de l\u2019estat, fet que ha provocat el fam\u00f3s d\u00e8ficit fiscal del 8%. Aquest d\u00e8ficit tenia una compensaci\u00f3 quan es devaluava la moneda, la pesseta o la lira. Els dos pa\u00efsos, per cultura a l\u2019ADN, son pa\u00efsos que gasten m\u00e9s del que poden, i aix\u00f2 portava regularment a haver de devaluar la moneda. Quan devalues una moneda empobreixes a tot el pa\u00eds per igual, tant a pobres com a rics. Per\u00f2 el mecanisme era favorable a les \u00e0rees industrials perqu\u00e8 aix\u00f2 les hi donava un impuls exportador, guanyant riquesa a curt termini, fet que acabava compensant el d\u00e8ficit fiscal. L\u2019euro ho va interrompre.<\/p>\n\n\n\n
Amb l\u2019euro la situaci\u00f3 s\u2019ha empitjorat, perqu\u00e8 el que ha passat \u00e9s que Alemanya, amb el seu \u00e8xit industrial despr\u00e9s de 2009, ha tingut super\u00e0vits comercials enormes de fins el 8%, fet que ha revaloritzat l\u2019euro durant molts anys, perjudicant el nord d\u2019Espanya i d\u2019It\u00e0lia, arribant a tenir un tipus de canvi a 1,5 $\/\u20ac. Els catalans i els llombards ens hem convertit en el sud d\u2019Europa havent de bombejar al sud d\u2019Espanya i d\u2019It\u00e0lia. Amb l\u2019esclat de la crisi del gas, Alemanya ha punxat amb la ind\u00fastria exportadora i aix\u00f2 ha portat l\u2019euro avui a un canvi de 0,98 $\/\u20ac, essent aix\u00f2 una gran oportunitat per a la ind\u00fastria catalana si som capa\u00e7os de controlar els costos del gas i de l\u2019electricitat.<\/p>\n\n\n\n
Paral\u00b7lelament la crisi del gas ha fet descobrir a alemanys, francesos i italians del potencial d\u2019Espanya en energies renovables, un fet que pot ser determinant en la competitivitat industrial futura. La ind\u00fastria qu\u00edmica alemanya est\u00e0 mirant anar cap a Xina i la ind\u00fastria italiana mira cap Espanya. Fran\u00e7a no sap on mirar despr\u00e9s del fiasco del model nuclear que els ha deixat a les fosques literalment i moralment.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 ara s\u2019obre una oportunitat d\u2019or si \u00e9s que som capa\u00e7os de fer-ho possible. Per un costat hi ha la lentitud de l\u2019administraci\u00f3 catalana en donar permisos. Imagineu que vingui una gran empresa alemanya i hagi de situar-se en una superf\u00edcie de 500.000 m2<\/sup> amb alta tensi\u00f3, aigua i una extensi\u00f3 per fotovoltaica de 100 ha. Avui aquest projecte \u00e9s impossible que vingui a Catalunya, anir\u00e0 a Arag\u00f3, talment com la f\u00e0brica de bateries va anar a Sagunt. L\u2019HC Roger Torrent<\/strong> ens va explicar en una reuni\u00f3 que estan treballant amb una llei per disminuir el temps de tramitaci\u00f3 de projectes d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic. Tamb\u00e9 que preparen accions per fer Declaracions Responsables per a projectes m\u00e9s petits. Veurem quan ho tindrem disponible tot aix\u00f2 i com funcionar\u00e0. Ja sabeu que amb l\u2019administraci\u00f3 catalana soc esc\u00e8ptic, o m\u00e9s encara, decebut.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el gran problema de Catalunya \u00e9s el mainstream, el pensament dominant, que l\u2019encotilla. Molta gent creu que l\u2019aigua, el s\u00f2l, el vent i la radiaci\u00f3 solar s\u00f3n b\u00e9ns comuns que cal que siguin explotats per les administracions p\u00fabliques. \u00c9s un pensament lloable que es torna infantil quan es descobreix que l\u2019administraci\u00f3 no t\u00e9 la capacitat per desenvolupar aquests projectes. Una organitzaci\u00f3 terriblement garantista que ha dissenyat estructures complex\u00edssimes i lentes perqu\u00e8 no hi hagi corrupci\u00f3, ni tampoc cap funcionari que hagi de respondre per decisions que pren. Una administraci\u00f3 que treballa menys de 1.740 hores a l\u2019any no acaba tenint la qualitat m\u00ednima per executar aquests projectes. Ni t\u00e9 la capacitat financera, ni el coneixement, ni l\u2019organitzaci\u00f3, ni la cultura d’esfor\u00e7, ni el sentit del risc m\u00ednim… en definitiva, l\u2019administraci\u00f3 no t\u00e9 els gens d\u2019empreneduria. Pretendre que ho faci \u00e9s fer que no s\u2019executi, just el que est\u00e0 passant amb les renovables a Catalunya. S\u00ed, per\u00f2 aqu\u00ed i aix\u00ed no.<\/p>\n\n\n\n Aquest corrent dominant creu que les empreses s\u00f3n nefastes perqu\u00e8 s\u2019emporten beneficis amb els recursos del pa\u00eds, siguin d\u2019hores de treball, o de l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos. Exigeixen que el capital sigui aut\u00f2cton i, si un dia arriba a ser-hi, que no ser\u00e0, llavors pretenen que els beneficis que obt\u00e9 el capital siguin expropiats pel b\u00e9 com\u00fa. Aquest pensament popular encara t\u00e9 una altra derivada, la de no demanar esfor\u00e7 al personal, ni f\u00edsic, ni mental, de riscos o angoixes.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed \u00e9s com el pa\u00eds va perdent oportunitat rere oportunitat. Ha perdut el punch<\/em> que va tenir el 1992, la capacitat de realitzar projectes importants, perqu\u00e8 hi ha una relaxaci\u00f3 de la societat, havent assolit un benestar segur que evita que qualsevol millora marginal sigui impossible.<\/p>\n\n\n\n El problema \u00e9s general, passa amb l\u2019escola quan es demana que no hi hagi esfor\u00e7 amb els alumnes, passa en l\u2019\u00e0mbit laboral, i passa en l\u2019\u00e0mbit social. La societat ha perdut all\u00f2 que anomenem el comprom\u00eds, la responsabilitat d\u2019estar en un grup, la solidaritat i l\u2019altruisme. Sense aix\u00f2, ser\u00e0 impossible sortir d\u2019aquest mainstream que ens domina.<\/p>\n\n\n\n Si no som capa\u00e7os d\u2019ensenyar als joves que a la vida res ens ve donat, que el que tenim \u00e9s el resultat de l\u2019esfor\u00e7 de generacions anteriors, que sense treball ser\u00e0 impossible continuar amb aquest benestar, no farem cap millora important. Repasseu els aven\u00e7os que hem fet els catalans en els \u00faltims 10 anys i veureu quins resultats tenim.<\/p>\n\n\n\n Aquest cap de setmana, que recordem l\u20191-O de fa cinc anys, \u00e9s un bon moment per pensar-hi. Espanya anir\u00e0 xuclant a trav\u00e9s del d\u00e8ficit fiscal i nosaltres anirem perdent oportunitats, sigui la devaluaci\u00f3 de l\u2019euro, sigui la possible implantaci\u00f3 d\u2019empreses estrangeres perqu\u00e8, ni volem renovables, ni volem que uns estrangers ens facin treballar i s\u2019emportin el benefici del nostre esfor\u00e7.<\/p>\n\n\n\n La soluci\u00f3 \u00e9s canviar tota la generaci\u00f3 de pol\u00edtics que hi ha, no deixar-ne ni un dels que van intervenir fa cinc anys i esperar trobar un l\u00edder capa\u00e7 de dir les coses clares i donar la volta a aquest pensament principal que ens t\u00e9 tenallats.<\/p>\n