Quan a principis dels anys 2000 es van comen\u00e7ar a definir les l\u00ednies de la transici\u00f3 energ\u00e8tica que hauria de fer front al canvi clim\u00e0tic, es va veure que calia indexar l\u2019economia al carboni, que la transici\u00f3 seria llarga i dura, i que apareixeria un problema de just\u00edcia social que caldria resoldre.<\/p>\n\n\n\n
Aquests principis es van plasmar al voltant d\u2019una taxa sobre el CO2<\/sub>, que hauria de ser creixent, posant pressi\u00f3 a l\u2019economia perqu\u00e8 fes els deures amb menys carboni. Els imports d\u2019aquesta taxa haurien de servir per impulsar el mateix mecanisme, ajudant a fer les inversions amb dificultats per ser rendibles perqu\u00e8 eren pioneres, i destinant una part de l\u2019import recaptat a ajudar als que no podien adaptar-se a la nova circumst\u00e0ncia perqu\u00e8 no tenien capacitat d\u2019invertir.<\/p>\n\n\n\n Van comen\u00e7ar a sorgir models aqu\u00ed i all\u00e0, taxes en diversos pa\u00efsos com Su\u00e8cia, Finl\u00e0ndia, Su\u00efssa, Fran\u00e7a… El 2005 la UE va introduir un mecanisme de taxaci\u00f3 del carboni que es deia ETS (Emission Trading System) que posava taxes a 7 sectors industrials, que consumien el 46% de l\u2019energia de la UE: la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, la sider\u00fargia, la qu\u00edmica, el paper, el vidre la cer\u00e0mica i el ciment. Des de 2005 fins el 2018 el valor de mercat del CO2<\/sub> no va canviar gaire, fet pel qual no hi va haver la pressi\u00f3 necess\u00e0ria per obligar a fer canvis importants en els processos i en els productes. La innovaci\u00f3 en carboni va ser inexistent. A partir de l\u2019any 2018 la UE va retirar drets del mercat i els preus del carboni van comen\u00e7ar a pujar des de 15 a 90 \u20ac\/tCO2<\/sub>, on hem arribat fa pocs mesos. Per aqu\u00ed mig hi va haver l\u2019episodi de les armilles grogues franceses que va acollonir a tots els pol\u00edtics d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n En aquest debat per trobar les solucions per resoldre els problemes a mesura que es feia el cam\u00ed, hi va haver una proposta que ara apareixer\u00e0 amb for\u00e7a. Es tractava de destinar els ingressos de la taxa de CO2<\/sub> (a Catalunya al preu actual signifiquen 4.000 milions) a ajudar les fam\u00edlies amb menys recursos de forma progressiva: aix\u00ed les rendes m\u00e9s baixes, per exemple el 10%, rebrien el 30% de la recaptaci\u00f3, el 20% seg\u00fcent rebrien el 25%, el 20% seg\u00fcent rebrien el 20%, el 20% seg\u00fcent rebrien el 15%, el 20% seg\u00fcent rebrien el 10% i el 10% amb m\u00e9s recursos no rebrien res. Aquest mecanisme, debatut a Fran\u00e7a, no l\u2019han aplicat perqu\u00e8 despr\u00e9s de la revolta de les armilles han tret la taxa de carboni del seu debat. En canvi Canad\u00e0 l\u2019ha aplicat i \u00c0ustria est\u00e0 pensant en fer-ho. Aqu\u00ed ni se sap que existeixi aquesta possibilitat.<\/p>\n\n\n\n El que avui vull explicar \u00e9s que tota aquesta teoria i aquest full de ruta, el full de ruta frugal, ha saltat pels aires. El nivell de desordre \u00e9s de tal magnitud que \u00e9s gaireb\u00e9 impossible fer accions racionals perqu\u00e8 el que cal fer sempre \u00e9s urgent, actuant amb improvisaci\u00f3, cosa que encara fa m\u00e9s dif\u00edcil fer el recorregut.<\/p>\n\n\n\n La crisi del gas, en part provocada per la mateixa transici\u00f3 energ\u00e8tica (canviant el carb\u00f3 pel gas), la crisi de deute de tots els pa\u00efsos, les tend\u00e8ncies de consum de la gent al sortir de la pand\u00e8mia, la mala actuaci\u00f3 dels bancs centrals introduint exc\u00e9s de diner al sistema, les tensions derivades de la guerra i de conflictes geopol\u00edtics, estan portant la situaci\u00f3 global a tal l\u00edmit que pot passar qualsevol cosa. A la por que R\u00fassia faci alguna barbaritat nuclear, s\u2019hi afegeixen conflictes greus a Iran, hi ha rumors que tamb\u00e9 a Xina, avui pot entrar l\u2019ultradreta al govern a It\u00e0lia i Trump pot tornar qualsevol dia. La desestabilitzaci\u00f3 del m\u00f3n va a tal velocitat que qualsevol dia pot haver-hi un accident i precipitar-nos a un conflicte no volgut.<\/p>\n\n\n\n Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s b\u00e0sic introduir conceptes i idees noves que ajudin a clarificar la situaci\u00f3. A Espanya ha comen\u00e7at un debat sobre si impostos s\u00ed o impostos no, un debat est\u00e8ril: la UE obliga a Espanya a augmentar la pressi\u00f3 fiscal del 38% al 41% (que hi ha a Europa) a partir de gener. Per tant si el PP redueix impostos al patrimoni, potser t\u00e9 ra\u00f3 per doble imposici\u00f3, caldr\u00e0 augmentar la imposici\u00f3 fiscal a les rendes m\u00e9s altes, com tamb\u00e9 caldr\u00e0 fer-ho als beneficis financers i posar ordre a les exempcions rid\u00edcules de l\u2019IVA (les plantes ornamentals, els armaris de cuina i el cinema el tenen redu\u00eft, per exemple).<\/p>\n\n\n\n L\u2019augment tan b\u00e8stia de la inflaci\u00f3 posa les coses en un altre context apressant: moltes fam\u00edlies amb ingressos de 1.000 a 1.200 euros no podran pagar el lloguer o la hipoteca, ni l\u2019energia i quedar\u00e0 poc per obtenir el menjar. Les ajudes es van incorporant a mesura que les urg\u00e8ncies es van constatant: gratu\u00eftat del transport p\u00fablic, ajudes als joves, baixada d\u2019IVA en energia, exempci\u00f3 d\u2019impostos a generaci\u00f3 el\u00e8ctrica… accions que es poden fer perqu\u00e8 l\u2019augment de la recaptaci\u00f3 de l\u2019estat per la inflaci\u00f3 \u00e9s molt alt, de moment.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 cal saber que aix\u00f2 \u00e9s temporal, perqu\u00e8 la segona part \u00e9s el tancament de moltes empreses i l\u2019augment de l\u2019atur, que portar\u00e0 a una baixada de la recaptaci\u00f3. Tamb\u00e9 cal esperar una caiguda de preus de mat\u00e8ries primeres durant el 2023 que pot disminuir la inflaci\u00f3, si no entrem en una espiral de salaris. Aquesta visi\u00f3 ens obliga a definir qu\u00e8 \u00e9s urgent i qu\u00e8 no, per no fer passos que siguin dif\u00edcils de retornar enrere. En aquesta direcci\u00f3 se m\u2019acut que, no havent pogut fer el repartiment dels ingressos del carboni de forma progressiva, com que els ingressos venen a trav\u00e9s de l\u2019IVA, cal introduir poc a poc la taxa de carboni i fer un mecanisme per distribuir l\u2019equivalent als 21.000 milions, que es recaptaria finalment a Espanya per la taxa de CO2<\/sub>, de forma progressiva segons un esquema semblant al que he proposat abans. Sobrepassada la Renda B\u00e0sica, apareixeria la Renda de Transici\u00f3 Energ\u00e8tica, que es podria alimentar a mesura que baixa la recaptaci\u00f3 d\u2019IVA per la introducci\u00f3 de la taxa de CO2<\/sub> a tota l\u2019economia. Posant el focus on hi ha el problema, cal dir tamb\u00e9 que el conflicte no el resoldrem mentre no s\u2019arribi a un acord com el de Bretton Woods del 1945. Per fer-lo caldr\u00e0 canviar els actors pol\u00edtics del m\u00f3n, o esperar el malaurat accident, que pot arribar. Mentre fem cam\u00ed, cal fer el debat per quan arribi el moment de fer l\u2019acord.<\/p>\n