Ha costat un any que els responsables pol\u00edtics d\u2019arreu vegin que hem engegat un per\u00edode inflacionari de llarg abast. L’origen de la seva ceguesa prov\u00e9 de la hist\u00f2ria recent de l\u2019economia, que ha acumulat un munt d\u2019anys on l’objectiu era baixar preus a costa de fabricar lluny d’aqu\u00ed. Nom\u00e9s la crisi del petroli de l\u2019any 2008 va suposar una sacsejada, per\u00f2 aquella pujada de preus era fruit del final de la bombolla immobili\u00e0ria. Al mes de juny el petroli costava 140 $\/b , el mes de setembre, quan va tancar Lheman Brothers, el preu era de 97 $\/b i, al mes de desembre, el petroli ja anava a 45 $\/b. El pic inflacionari va durar un any i es va desinflar en tres mesos. Aquella crisi va suposar tamb\u00e9 una greu falta de confian\u00e7a en el sistema financer.<\/p>\n\n\n\n
La crisi d\u2019ara \u00e9s molt diferent, \u00e9s resultat d\u2019uns quants efectes que actuen de forma sin\u00e8rgica: la gran injecci\u00f3 de diners (Quantitative Easing) dels bancs centrals al 2020 va augmentar la demanda mundial de tot, fet que va provocar que el transport mar\u00edtim no fos capa\u00e7 de donar abast, tallant d\u2019arrel la globalitzaci\u00f3. Ning\u00fa havia previst que, d\u2019un dia per altre, la globalitzaci\u00f3 s\u2019aturaria, que no hi hauria gas per a tothom, que no hi hauria xips per a fabricar aparells tecnol\u00f2gics, que la soja pujaria tant de preu que es dispararien els preus dels aliments, que la fabricaci\u00f3 de tots els components hauria de tornar a un model aut\u00e0rquic… Quan parlem de com resoldre la inflaci\u00f3 hem de tenir aquesta cascada d\u2019esdeveniments al cap.<\/p>\n\n\n\n
Els que van marxar de vacances feli\u00e7os al mes d\u2019agost creuen que la pujada de preus que afecta la p\u00e8rdua adquisitiva dels ciutadans es resol apujant en el mateix valor els salaris. Cert, els salaris s\u2019han d\u2019apujar, per\u00f2 cal saber que aquesta puja es traslladar\u00e0 tota de forma directa als preus, augmentant l\u2019espiral, i potser no ser\u00e0 una soluci\u00f3. Tamb\u00e9 se\u2019ls acut que cal frenar per llei els preus, de forma que si a un ramader se li apuja la soja no pugui repercutir-ho en una pujada del preu de la llet o de la carn. Ja sabem qu\u00e8 passa, oi? El ramader tanca l\u2019explotaci\u00f3 o protesta vessant la llet davant el supermercat. Els feli\u00e7os que van anar de vacances sense estudiar les lleis de mercat han de saber que l\u2019\u00fanica manera que hi ha de frenar la inflaci\u00f3 \u00e9s fer anar els mercats com un rellotge, sense fer trampes. I aix\u00f2 ja veiem que no s\u00f3n capa\u00e7os de fer-ho. La UE diu que vol fer abaixar els preus del gas i de l\u2019electricitat i no pot. Vol i dol, com la Generalitat amb les energies renovables. Europa no vol fer una acci\u00f3 que obligui al mercat el\u00e8ctric a vendre a 50 \u20ac\/MWh per les tecnologies renovables, gas i hidr\u00e0ulica, i no gosa posar un topall al gas que s\u2019importa a preu asi\u00e0tic internacional m\u00e9s un euro. O no vol sincronitzar l\u2019aturada de grans consumidors industrials per dir al sector energ\u00e8tic que s\u2019abaixar\u00e0 la demanda fins que faci falta.<\/p>\n\n\n\n
A canvi, surten accions com la de posar preus fixes a una cistella determinada. He mirat la de Carrefour que posa en marxa dem\u00e0 amb 30 productes, la que va posar en marxa a Fran\u00e7a fa poc i la que va posar en marxa el 2011 amb 20 productes. Est\u00e0 b\u00e9 tenir cistelles a preus ajustats, tot ajuda, per\u00f2 \u00e9s una cistella sense productes frescos que s\u2019assembla molt a la que donen al Banc d\u2019Aliments: cereals sense iogurts i sense llet, panet d\u2019hamburguesa sense la carn.<\/p>\n\n\n\n
La segona patacada de la crisi ve del mateix Banc Central que va apujant els tipus d\u2019inter\u00e8s. Pels que tenen hipoteca a inter\u00e8s variable, cada 1% de puja per a cada 100.000 euros d\u2019hipoteca es traslladar\u00e0 en un increment de 1.000 euros m\u00e9s a l\u2019any. A m\u00e9s del tipus d\u2019inter\u00e8s, el BCE retira diner del sistema, cosa que vol dir que el cr\u00e8dit al consum disminuir\u00e0 i que el finan\u00e7ament del deute p\u00fablic tamb\u00e9 s\u2019encarir\u00e0, afectant els pressupostos dels governs. Si no recordeu la paraula retallada, traieu-li la pols.<\/p>\n\n\n\n
Tot plegat passa per reconduir la demanda, fent-la baixar perqu\u00e8 s\u2019equilibri amb l\u2019oferta i els preus tornin al seu lloc. Mentre fem aquest cam\u00ed tancaran empreses, perdrem llocs de treball i aniran creixent les pol\u00edtiques d\u2019ajuda a la gent que no pot, amb cistelles de superviv\u00e8ncia. I l\u2019habitatge? No se\u2019ns acut que, en aquest context, caldr\u00e0 una cistella gran de pisos assequibles? Per qu\u00e8 la Generalitat no executa gaireb\u00e9 mai el dret de retracte sobre els pisos de la Sareb? Per qu\u00e8 els pressupostos de l\u2019estat no destinen la part m\u00e9s important d\u2019inversi\u00f3 p\u00fablica a la construcci\u00f3 de pisos socials?<\/p>\n\n\n\n
Mentre preparava aquest article vaig llegir una pregunta que va fer la reina Elisabet II en un acte a la London School of Economics a l\u2019any 2008. Em poden explicar per qu\u00e8 cap economista havia previst la crisi?, els va demanar. Els laurats economistes es van prendre temps per respondre, convocant un seminari. \u201cLa incapacitat de preveure el moment, l\u2019amplada i la gravetat de la crisi, i d\u2019aturar-la, degut a que les causes eren nombroses, prov\u00e9 principalment de la incapacitat de la imaginaci\u00f3 col\u00b7lectiva de moltes persones, altrament brillants, tant al nostre pa\u00eds com a l\u2019estranger, per comprendre els riscos del sistema en el seu conjunt\u201d. No van dir com havien aparegut els riscos, ni per qu\u00e8 els economistes no els havien vist, ni si realment hi ha alg\u00fa prou allunyat del sistema (o m\u00e9s brillant) per ser capa\u00e7 de veure\u2019ls. Per aix\u00f2 \u00e9s important no fer com els economistes laurats, mentre anem fent cam\u00ed en la crisi, cal que posem l\u2019objectiu davant, lluny\u00e0: anem cap a la desmaterialitzaci\u00f3 de l\u2019economia, cap una nova economia de m\u00e9s serveis, m\u00e9s col\u00b7laborativa, d\u2019energia renovable, m\u00e9s solid\u00e0ria, m\u00e9s local, amb menys despla\u00e7aments, all\u00f2 que vinc definint com economia frugal.<\/p>\n\n\n\n
El cam\u00ed ser\u00e0 dur, per\u00f2 m\u00e9s ens val aixecar el cap i mirar una mica lluny, que no ens passi com en el 2008 que els economistes no sabien el que els succe\u00efa. I que no torni a oc\u00f3rrer que la gent que ens dirigeix marxi de vacances deixant al sistema que es vagi podrint durant el mes d\u2019agost i no entendre res la primera setmana de setembre. Ara l\u2019angoixa tamb\u00e9 \u00e9s seva.<\/p>\n