He mencionat sovint en aquest espai que el benestar que gaudim \u00e9s el resultat dels guanys de productivitat que ha fet la humanitat des dels seus inicis. Quan l\u2019home es va posar dret, quan va descobrir el foc, va construir les bases del que som ara. Aquella evoluci\u00f3 va durar milers i milers d\u2019anys fins que la Terra va arribar a l\u2019\u00faltima glaciaci\u00f3 i va trobar un per\u00edode m\u00e9s calent que va permetre el sorgiment de l\u2019agricultura. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 la relaci\u00f3 entre el menjar disponible i la poblaci\u00f3 ca\u00e7adora-recol\u00b7lectora va anar decreixent.<\/p>\n\n\n\n
El cultiu en un mateix lloc va permetre que les fam\u00edlies poguessin cr\u00e9ixer en n\u00famero de persones, que es fes acumulaci\u00f3 de b\u00e9ns (impossible de fer en una societat n\u00f2mada) i constituir una organitzaci\u00f3 de defensa i atac. Tot i que l\u2019agricultura primerenca requeria m\u00e9s energia humana per obtenir aliments que la cacera i recol\u00b7lecci\u00f3, oferia un subministrament d\u2019aliments m\u00e9s fiable i la possibilitat d\u2019augmentar la poblaci\u00f3. Aix\u00ed va ser com fa uns 11.500 anys es va comen\u00e7ar a cultivar l\u2019ordi, m\u00e9s endavant el blat i les llenties silvestres al Tigris i \u00c8ufrates, el mill xin\u00e8s i la carbassa mexicana fa 10.000 anys, el blat de moro fa 9.000 anys i l\u2019arr\u00f2s i la patata andina fa 7.000 anys. Els primers animals domesticats van ser la cabra i l\u2019ovella fa 10.500-9.000 anys, seguides de la vaca i el porc.<\/p>\n\n\n\n
Un factor clau en qualsevol canvi \u00e9s la relaci\u00f3 entre l\u2019energia que es dedica a l\u2019activitat i la que se n\u2019obt\u00e9 d\u2019ella. En diem retorn net d\u2019energia. Aix\u00ed, si l\u2019energia que dediquem a cultivar un camp \u00e9s inferior a la dels fruits que n\u2019obtenim, no ens podem alimentar, el cam\u00ed \u00e9s negatiu, anem enrere. Per aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic sempre calcular el retorn net d\u2019energia. En la primera agricultura als anys -5000 a.C. aquest retorn era de 6 (gastaven una unitat d\u2019energia i n\u2019obtenien 6), a l\u2019any 200 era de 23, a l\u2019any 1200 era de 39, a l\u2019any 1800 era de 129, a l\u2019any 1850 va pujar a 335, a l\u2019any 1875 ja era de 586 i a l\u2019any 1900 va ser de 2.680. O sigui, durant 6.800 anys el retorn va cr\u00e9ixer molt poc, de 6 a 129, per\u00f2 amb la revoluci\u00f3 industrial, amb el domini de l\u2019energia f\u00f2ssil i la maquin\u00e0ria, va cr\u00e9ixer fins a 2.680.<\/p>\n\n\n\n
A mesura que aquest retorn va anar creixent es va poder alimentar m\u00e9s i m\u00e9s gent. Aix\u00ed, els egipcis (anys 2500 a.C.), que encara cultiven en la vall del Nil, tenien una densitat de poblaci\u00f3 per terra cultivable d\u20191,3 persones per hect\u00e0rea, els romans (any 146 a.C) la tenien de 2,4 persones\/ha. I a principis de segle XX aquesta densitat va ser de 6 persones\/ha. A mesura que va cr\u00e9ixer la quantitat de gent que es podia alimentar es va possibilitar dedicar menys gent al camp i dedicar-la a altres activitats.<\/p>\n\n\n\n
Aquests guanys s\u00f3n per productivitat, i aquesta es basa sobretot en la innovaci\u00f3. Primer es van seleccionar les varietats m\u00e9s adequades de vegetals i animals, per\u00f2 invencions com la fal\u00e7, la batolla i, sobretot, l\u2019arada, van ser clau en la primera transformaci\u00f3. L\u2019arada de pala inclinada, una millora substancial de l\u2019arada recta, va ser un salt b\u00e0sic. Sense aix\u00f2, ni el coneixement d\u2019alternan\u00e7a de cultius, no hi hauria hagut catedrals ni expedicions de descobriments.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta millora de productivitat va ser primer agr\u00edcola, despr\u00e9s industrial i finalment de serveis, va fer possible l\u2019augment de la poblaci\u00f3 mundial fins els 7.700 milions d\u2019avui en un proc\u00e9s win-win: sense la millora no hi hagu\u00e9s hagut menjar, ni calor, ni sanitat, ni ensenyament.<\/p>\n\n\n\n
El creixement de la productivitat ha estat lent durant tota la hist\u00f2ria. Nom\u00e9s en els 30 anys despr\u00e9s de la segona guerra mundial la productivitat va cr\u00e9ixer a ritmes de 5,1% a Fran\u00e7a, 6% a Alemanya o a 7,7% a Jap\u00f3, per\u00f2 ara fa anys que creix a ritmes entre 1 i 1,5%. El problema \u00e9s que el m\u00f3n s\u2019ha entossudit a cr\u00e9ixer a ritmes superiors al que creix la productivitat i, si aix\u00f2 passa, no crea m\u00e9s benestar, entrant en una din\u00e0mica que no \u00e9s virtuosa, endeutant-se m\u00e9s del compte i for\u00e7ant la societat a consumir m\u00e9s del que li toca, desequilibrant tots els sistemes, superant els l\u00edmits del planeta i de la mateixa economia, entrant en un risc de col\u00b7lapse.<\/p>\n\n\n\n
Sembla que hem arribat a una situaci\u00f3 de creixement de la poblaci\u00f3 mundial estable: els dem\u00f2grafs ens diuen que els 7.700 milions d\u2019avui sembla que s\u2019estabilitzaran en 8.700 milions a finals de segle tot i haver fet un pic a l\u2019any 2067. Aix\u00ed, doncs, el principal vector que impulsa l\u2019augment de la productivitat, cr\u00e9ixer en poblaci\u00f3, queda fora de l\u2019equaci\u00f3: ja no necessitem m\u00e9s productivitat per la demografia. Llavors la productivitat que quedar\u00e0 haur\u00e0 de ser necess\u00e0ria nom\u00e9s per mantenir el benestar actual, \u00e9s a dir, per mantenir el sistema sanitari, l\u2019ensenyament, l\u2019atenci\u00f3 a la gent desvalguda i a la gent gran, l\u2019ordre p\u00fablic i poca cosa m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Si l\u2019economia creix a ritmes de l\u20191% continuat caldr\u00e0 millorar molt l\u2019efici\u00e8ncia del sistema i caldr\u00e0 ser terriblement curosos amb la productivitat. Per exemple la del sector p\u00fablic: tot i que el n\u00famero de metges i ensenyants haur\u00e0 d\u2019augmentar, el dels funcionaris de la burocr\u00e0cia tendiran a desapar\u00e8ixer, introduint el coneixement en organitzaci\u00f3 digital.<\/p>\n\n\n\n
Les millores de productivitat vindran de l\u2019economia circular: el reciclatge, l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la contenci\u00f3 en el formig\u00f3, l\u2019energia renovable, els canvis en mobilitat, les transformacions en l\u2019agricultura i la ramaderia, l\u2019adaptaci\u00f3 cultural a un lleure de proximitat…<\/p>\n\n\n\n
Ho tenim tot per fer i els canvis s\u2019han engegat a molta velocitat. Ara haurem d\u2019improvisar actuacions sense temps d\u2019adaptaci\u00f3: la crisi del gas o les tempestes d\u2019aquest estiu s\u00f3n senyals propers als que cal fer cas i actuar immediatament, el mes de setembre mateix.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 cal tenir clar quin \u00e9s el futur. Els problemes no els resoldrem amb la m\u00e0quina de fer bitllets o generant llocs de treball p\u00fablics ficticis, els resoldrem tenint clar que el que \u00e9s b\u00e0sic en qualsevol economia \u00e9s la millora de la productivitat. I per aix\u00f2 cal afavorir la invenci\u00f3 a tots els nivells, tecnol\u00f2gic, organitzatiu i cultural. Perqu\u00e8 el que ha passat \u00e9s que el nostre benestar ha arribat a un pic, no creixer\u00e0 m\u00e9s i cal conservar-lo.<\/p>\n