Aquesta setmana he tingut l\u2019oportunitat de visitar la antiga f\u00e0brica de Borgony\u00e0 en la qual el franc\u00e8s Grelon fabricava paper a m\u00e0 abans de fundar la f\u00e0brica La Confianza a Besal\u00fa el 1881. Vaig coincidir amb la fam\u00edlia Serra, que no ho sabia, i els vaig explicar la ra\u00f3 per la que els sis molins paperers que fabricaven paper a m\u00e0 al costat del riu Terri van tancar: quan va venir la revoluci\u00f3 industrial no van tenir for\u00e7a hidr\u00e0ulica per fer anar les m\u00e0quines. Fabricant paper a m\u00e0 la productivitat era de 60 kg de paper per home i dia. I amb la m\u00e0quina, es va passar a 600 kg\/h.dia, deu vegades m\u00e9s. Des d\u2019aquella revoluci\u00f3 industrial n\u2019hi ha hagut moltes m\u00e9s: l\u2019electricitat, la mobilitat amb gasolina, la qu\u00edmica org\u00e0nica amb el pl\u00e0stic, la globalitzaci\u00f3, Internet, la telefonia m\u00f2bil, Google, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, la rob\u00f2tica i ara ve el cotxe aut\u00f2nom, la prote\u00efna artificial i les energies renovables, amb tot el que aix\u00f2 engloba.<\/p>\n\n\n\n
Quan faig aquestes reflexions sempre acabo fent-me la mateixa pregunta: on han anat a parar els guanys d\u2019aquesta millora productiva? Perqu\u00e8 el primer lloc on hauria d\u2019haver anat havia de ser en disminuir el temps de treball, i no ha sigut aix\u00ed, nom\u00e9s una petita part hi ha anat. El guany productiu ha anat a 3 llocs: un a satisfer el consum de m\u00e9s productes i serveis, un altre al pressupost p\u00fablic (el 48% del PIB a Espanya) i un altre a engreixar els beneficis de determinades grans empreses, que al nostre pa\u00eds sovint estan en r\u00e8gim de semi-monopoli o oligopoli.<\/p>\n\n\n\n
Aquests dies vivim un episodi m\u00e9s d\u2019aquesta anomalia. Tant els mercats de transport mar\u00edtim com els mercats d\u2019energia, ambd\u00f3s actuen imposant la seva for\u00e7a sense que els ciutadans puguem fer res m\u00e9s que acceptar els preus que ens diuen, amb el risc que l\u2019economia caigui. De fet, l\u2019episodi actual \u00e9s sist\u00e8mic com ho va ser la crisi financera de 2008 sent una baula m\u00e9s de la mateixa crisi. Llavors Nicolas Sarkozy<\/strong> va dir: \u201cEl m\u00f3n que s\u2019estava construint sobre les runes del Mur de Berl\u00edn i la fi de la guerra freda, era vist com un gran somni de llibertat i prosperitat. La generaci\u00f3 que havia ven\u00e7ut el comunisme havia somniat un m\u00f3n on la democr\u00e0cia i el mercat resoldrien tots els problemes de la humanitat. Havia somniat una globalitzaci\u00f3 feli\u00e7 que venceria la pobresa i la guerra… Una certa idea de la globalitzaci\u00f3 s\u2019acaba amb la fi del capitalisme financer que havia imposat la seva l\u00f2gica a tota l\u2019economia i ha contribu\u00eft a pervertir-la. La idea del mercat que no havia de ser contrariat per cap regla, per cap intervenci\u00f3 pol\u00edtica, era una idea boja. La idea que els mercats sempre tenen ra\u00f3 \u00e9s una idea boja… Aquesta bogeria la paguem avui…\u201d.<\/p>\n\n\n\n Ha canviat alguna cosa? Absolutament res. Per sortir d\u2019aquella crisi es va fer servir m\u00e9s combustible financer. El 2008 la FED americana va injectar 0,6 bilions per aturar el cop, el 2010 injectava de l\u2019ordre de 2 bilions, el 2012 eren 3 bilions, el 2014 foren 4,5 bilions i el 2021 van ser 7,2 bilions. El sistema monetari actual no sap fer res m\u00e9s i aquella crisi sist\u00e8mica de 2008 s\u2019ha convertit en una crisi energ\u00e8tica i d\u2019inflaci\u00f3, sobretot a Europa. Qu\u00e8 \u00e9s el que continua igual? El funcionament de determinades grans empreses i un regulador que no se sap exactament on \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Des del principi de l\u2019economia de mercat hi ha una tend\u00e8ncia natural de la mateixa a tenir productes exclusius, que no tinguin compet\u00e8ncia. Aix\u00ed els preus no tenen cap l\u00edmit. B\u00e9, no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed: un producte t\u00e9 el l\u00edmit de preus de la compet\u00e8ncia, d\u2019altres productes substitutius i de la capacitat adquisitiva del comprador. La tend\u00e8ncia de les empreses al monopoli \u00e9s innata, per aix\u00f2 hi ha d\u2019haver la figura del regulador p\u00fablic. Quanta m\u00e9s for\u00e7a tinguin les empreses, m\u00e9s forts han de ser els organismes que regulen i que han de protegir la societat contra la corrupci\u00f3 i els abusos, deia Adam Smith<\/strong>, pare de l\u2019economia moderna. Aix\u00f2 va fallar durant la crisi financera de 2008 i continua fallant avui amb el descontrol dels mercats energ\u00e8tics i naval.<\/p>\n\n\n\n A mitjans d\u2019octubre passat un t\u00e8cnic d\u2019Enagas explicava que una companyia gasista espanyola estava important gas d\u2019Estats Units a 32 \u20ac\/MWh, quan el mercat ja estava a 80 \u20ac\/MWh. Avui corre alguna oferta de preu a 58 \u20ac\/MWh quan a Estats Units (on compren) el preu \u00e9s de 27 \u20ac\/MWh, al mercat espanyol \u00e9s de 135 \u20ac\/MWh i al mercat alemany de 196 \u20ac\/MWh \u00c9s evident que alguna cosa falla, no? El cost de generar electricitat a Espanya sense gas \u00e9s d\u2019uns 45 \u20ac\/MWh i el mercat inframarginal (sense la generaci\u00f3 amb gas) \u00e9s de 135 \u20ac\/MWh. La pregunta \u00e9s, qu\u00e8 fa el regulador que ha de protegir la societat? El transport mar\u00edtim d\u2019un contenidor va passar d\u2019un cost de 1.200 $ l\u2019any 2019 a 10.360 $ a setembre 2021 i a 7.066 $ avui.<\/p>\n\n\n\n L\u2019economia de mercat aviat va saber que havia de tenir mecanismes per frenar la tend\u00e8ncia monopolista dels mercats amb la llei anti-monopoli. El cas m\u00e9s fam\u00f3s va ser el de ATT, la companyia de telefonia successora de Bell a Estats Units: el 1970 la comissi\u00f3 de telecomunicacions va veure pr\u00e0ctiques de monopoli a la companyia, el 1974 va passar a la just\u00edcia i el 1982 es va trossejar la companyia fruit de la sent\u00e8ncia. Ronald Reagan<\/strong> ja era president, llegint el llibre Riquesa i pobresa<\/em> de Georges Gilder<\/strong> que ens ha portat fins aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Europa ara t\u00e9 una oportunitat d\u2019or per refer aquesta anomalia si no ens volem veure en un col\u00b7lapse total. Per exemple pot comprar el gas de forma conjunta a llarg termini com va fer amb les vacunes i pot canviar el mercat marginalista el\u00e8ctric deixant-lo nom\u00e9s al gas. \u00c9s dir, substituint pol\u00edtics i economistes per enginyers, mirant m\u00e9s els costos que no pas com es generen els preus de mercat.<\/p>\n\n\n\n La soluci\u00f3 que pretenen ara de castigar els extra-beneficis de les empreses \u00e9s dolenta, perqu\u00e8 la societat continuar\u00e0 pagant preus injustos de productes. L\u2019\u00fanic beneficiari ser\u00e0 el sector p\u00fablic, que no \u00e9s pas precisament un exemple d\u2019efici\u00e8ncia. El problema del m\u00f3n s\u00f3n estats febles, incapa\u00e7os de posar a rega empreses grans amb m\u00e9s poder que ells mateixos. Aquestes empreses, per\u00f2, son ineficaces per controlar la crisi sist\u00e8mica cap on ens dirigim a tota velocitat.<\/p>\n