Diumenge passat vaig fer amb uns amics una petita excursi\u00f3 entre Vilallonga i Camprodon. Tot i que feia calor, \u00e9s un itinerari ombr\u00edvol que passa pel costat dret del riu Ter, essent aix\u00ed un itinerari fresc. Amb nosaltres venia una jove estudiant, l\u2019Estel. Quan vam sortir del pont sobre el Ter a Vilallonga, li vaig dir: \u201cmira, aquesta resclosa que hi ha aqu\u00ed davant pren l\u2019aigua del riu per a la central de Llanars\u201d. El cam\u00ed discorre primer sobre el mateix canal, un xic soterrat i m\u00e9s endavant el canal ja no es percep. El cam\u00ed s\u2019enfila lleugerament per trobar la carena d\u2019Abella fins la Roca. Dalt, amb la vista del poble de La Roca coment\u00e0vem com el canal travessa per un t\u00fanel la serra d\u2019Abella i creua el riberal de Pelanc\u00e0 per un aq\u00fceducte a les closes de Vila Beia. A l\u2019altre costat, el canal passa per la cara nord del Puig Vent\u00f3s fins arribar a Llanars. Vam creuar per dintre La Roca, visitant la seva min\u00fascula esgl\u00e9sia, veient la tomba del pintor Pons i vam baixar cap a Llanars. Quan vam trobar la central hidroel\u00e8ctrica de Bassols vaig acabar el relat energ\u00e8tic: \u201cL\u2019aigua que ha arribat pel canal des de Vilallonga, fent 3 quilometres de recorregut, es troba a uns 1050 m. I la central \u00e9s a uns 960 m. El desnivell \u00e9s d\u2019uns 90 m. Quan l\u2019aigua \u00e9s dalt el canal, just abans de baixar pel tub, t\u00e9 una energia que en diem potencial. Es diu aix\u00ed perqu\u00e8 t\u00e9 la capacitat potencial de caure avall i transformar-se en una altra energia, en treball, que far\u00e0 movent la turbina lligada a un alternador que produir\u00e0 electricitat\u201d. D\u2019energia potencial n\u2019hi ha molta, per exemple qualsevol combustible es transforma en calor si s\u2019oxida, \u00e9s a dir, si es crema. Una bateria carregada t\u00e9 energia potencial per donar electricitat, l\u2019urani t\u00e9 capacitat de donar calor si es fa fisionar, el vent t\u00e9 potencial si li posem davant un aerogenerador, la radiaci\u00f3 del sol t\u00e9 capacitat per generar electricitat si li posem una placa fotovoltaica i tamb\u00e9 la radiaci\u00f3 solar t\u00e9 la capacitat de produir fotos\u00edntesi en una planta si ho combinem amb aigua i nutrients. Quant m\u00e9s alt sigui el potencial, m\u00e9s treball generar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, i en l\u2019esp\u00e8cie humana, on \u00e9s l\u2019energia potencial? Qu\u00e8 \u00e9s el que ens empeny a treballar, a transformar la nostra capacitat en energia? El primer potencial \u00e9s omplir les necessitats b\u00e0siques de menjar, vestir i resguardar-se del fred i de l\u2019ambient, en un habitatge. Per\u00f2, una vegada satisfetes les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques, qu\u00e8 \u00e9s el que empeny una persona a fer coses, a treballar, a pensar, a c\u00f3rrer, a caminar? L\u2019energia potencial de la persona \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3, l\u2019ambici\u00f3 d\u2019avan\u00e7ar cap a una situaci\u00f3 millor. En la nostra cultura aix\u00f2 s\u2019ha transformat en un sin\u00f2nim de riquesa material: la prosperitat es veu avui com la millora del poder de compra, fins el punt que la quantitat que posse\u00efm arriba a ser m\u00e9s important que la persona que som. I aix\u00f2 \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que porta a l\u2019absurd quan un individu ja t\u00e9 omplert el cistell de necessitats b\u00e0siques. El Dala\u00ef-Lama ho portava a l\u2019extrem: \u201cDarrera una superf\u00edcie bonica d\u2019opul\u00e8ncia s\u2019amaga una mena d\u2019agitaci\u00f3 mental que condueix a la frustraci\u00f3, a baralles sup\u00e8rflues, a la depend\u00e8ncia de drogues i de l\u2019alcohol, i en el pitjor dels casos al su\u00efcidi.\u201d<\/p>\n\n\n\n
L\u2019error \u00e9s no veure que la prosperitat de l\u2019individu compr\u00e8n dimensions socials i psicol\u00f2giques essencials. Sentir-se b\u00e9 dep\u00e8n en part de la capacitat de donar i de rebre amor, de beneficiar-se del respecte dels companys, de fer un treball \u00fatil, de sentir que un pertany a una comunitat i que hi confia. Per tant, la prosperitat que porta potencial s\u2019ha de concebre com una condici\u00f3 que inclou obligacions i responsabilitats m\u00fatues.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes reflexions les haurem d\u2019anar fent quan arribi el moment on la capacitat de compra disminueixi. No fer-ho portar\u00e0 molta gent a la incomprensi\u00f3 de la vida, a sentir-se enganyada, a no saber quin \u00e9s el seu rol en la societat on estem. Si perdem capacitat de consum, quina ser\u00e0 l\u2019energia potencial?<\/p>\n\n\n\n
La tasca de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s la de fer possible que un nen es formi adequadament, que un jove pugui trobar el seu cam\u00ed professional, realitzar-se, construir el seu grup social, una fam\u00edlia si s\u2019escau, trobar el seu habitatge, reproduir-se i sentir-se b\u00e9 en el seu entorn. A m\u00e9s li ha d\u2019assegurar atenci\u00f3 sanit\u00e0ria adequada. Com ho far\u00e0 aquesta administraci\u00f3 quan el poder de compra caigui de forma important? Els francesos porten 3 mesos discutint lleis i mesures per mantenir el poder de compra, evitant que passi el que acabar\u00e0 passant, que es perdr\u00e0 definitivament.<\/p>\n\n\n\n
Si assumim que el canvi que ens ve en els propers deu anys \u00e9s una transformaci\u00f3 d\u2019una economia que intenta mantenir l\u2019estat actual de prosperitat acumulativa a base d\u2019augmentar l\u2019endeutament, s\u2019arriba a la conclusi\u00f3 que aix\u00f2 no t\u00e9 m\u00e9s recorregut i caldr\u00e0 repensar el model. Inevitablement caldr\u00e0 abaixar dr\u00e0sticament el poder de compra. Per\u00f2, una vegada arribats aqu\u00ed, caldr\u00e0 tamb\u00e9 resoldre q\u00fcestions molt urgents, com l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n occidental ha arribat a una situaci\u00f3 de satisfacci\u00f3 de les seves necessitats b\u00e0siques que el porta a que cada nova adquisici\u00f3 aporta menys satisfacci\u00f3 que l\u2019anterior, una teoria que es diu d\u2019utilitat marginal decreixent. El repte \u00e9s canviar l\u2019objectiu vital d\u2019un afany basat en l\u2019opul\u00e8ncia cap a una il\u00b7lusi\u00f3 basada en la comuni\u00f3 amb el grup social on es pertany. Ser\u00e0 dif\u00edcil d\u2019assolir, molt m\u00e9s si encara el que fem \u00e9s resistir-nos a acceptar la nova situaci\u00f3, frenant al cost que sigui la p\u00e8rdua de poder adquisitiu com ja fan els francesos i copiarem els espanyols.<\/p>\n\n\n\n
Crec que a l\u2019Estel li va agradar el concepte d\u2019energia potencial.<\/p>\n