{"id":2309,"date":"2022-07-17T05:00:00","date_gmt":"2022-07-17T03:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2309"},"modified":"2022-07-16T07:45:03","modified_gmt":"2022-07-16T05:45:03","slug":"la-paradoxa-catalana-voler-fer-pero-no-fer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2309","title":{"rendered":"La paradoxa catalana: voler fer, per\u00f2 no fer"},"content":{"rendered":"\n

Dimecres en Xavier Graset<\/strong> va entrevistar al programa M\u00e9s 3\/24 a Pere Macias<\/strong>, responsable del pla de rodalies de Catalunya. Pere Macias va explicar el full de ruta que estan desenvolupant, assegurant una inversi\u00f3 regular de 600 milions anuals durant molts anys. La clau, deia, est\u00e0 en monitoritzar de forma cont\u00ednua el progr\u00e9s de les inversions, desbloquejant dia a dia els problemes i entrebancs que troba cada projecte i fent-ne possible una execuci\u00f3 \u00e0gil. Finalment va treure un gr\u00e0fic mostrant el ritme d\u2019inversions de l\u2019Estat a Catalunya on es veia un pic als anys que va arribar l\u2019AVE a Barcelona i l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport i del port de Barcelona. Va dir que aquell pic es devia a que hi havia hagut grans projectes i que s\u2019havien comen\u00e7at deu anys enrere. Quan va acabar l\u2019entrevista, el tertuli\u00e0 Eduard Voltas<\/strong> va q\u00fcestionar el punt de vista tot afirmant que si no s\u2019executen projectes licitats en el grau que es fa a Madrid \u00e9s perqu\u00e8 no es vol invertir a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi ens porta a reflexionar sobre qu\u00e8 \u00e9s el que passa a Catalunya: per qu\u00e8 a altres regions d\u2019Espanya es poden executar m\u00e9s f\u00e0cilment els projectes que aqu\u00ed? Per un costat \u00e9s evident que a Madrid hi ha m\u00e9s t\u00e8cnics per desenvolupar obres p\u00fabliques all\u00e0 mentre que a Catalunya segurament hi ha d\u00e8ficit d\u2019aquests t\u00e8cnics. Per\u00f2 per altra banda cal preguntar-nos si la nostra manera de fer, les nostres lleis extremadament garantistes, la nostra baixa velocitat en prendre decisions administratives, no \u00e9s en part culpable d\u2019aquest retard hist\u00f2ric en executar projectes.<\/p>\n\n\n\n

Fa dies em van explicar una an\u00e8cdota sobre la reforma de la via entre Montcada i Vic. El projecte s\u2019havia de fer des de Mollet i no hi havia manera que avanc\u00e9s pels condicionants que posava l\u2019Ajuntament de Mollet en un soterrament absurd. Fins que un dia a alg\u00fa se li va acudir canviar el projecte i fer-lo des de Parets. Des de llavors, el projecte s\u2019est\u00e0 executant a bona velocitat. Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 ho veiem quan parlem de qualsevol modificaci\u00f3 urban\u00edstica, de permisos industrials i del desplegament d\u2019energies renovables. Est\u00e0 tot tan embolicat, hi intervenen tantes lleis, tants actors amb possibilitat de bloquejar un projecte, que al final no es fa res, o tot el que es pot fer porta retards que no es poden assumir, fent perdre activitat a l\u2019economia i valuosos llocs de treball.<\/p>\n\n\n\n

Durant el tripartit un conseller em va explicar que dins del grup d\u2019ICV hi havia consignes de frenar l\u2019economia mitjan\u00e7ant accions administratives a les seves conselleries, sota el convenciment que un alt nivell d\u2019inversi\u00f3 privada era equivalent a un model de pa\u00eds especulatiu. Jo mateix ho vaig percebre quan el director de Girona de Medi Ambient em va confessar que no tenia prou personal per gestionar les compet\u00e8ncies i paperassa que havia anat adquirint el seu departament, la qual cosa frenava tot l\u2019aparell administratiu.<\/p>\n\n\n\n

Parlar molt i no fer res s\u2019ha convertit en la forma d\u2019actuar de l\u2019administraci\u00f3 catalana. Fa temps que em vaig proposar no assistir a cap altra confer\u00e8ncia sota el t\u00edtol d\u2019un nou pacte per la ind\u00fastria, ni a altres actes semblants que no aporten res m\u00e9s enll\u00e0 de grans titulars. Es fan comissions i informes, sovint de bon nivell, per\u00f2 que despr\u00e9s no tenen cap translaci\u00f3 a la realitat. Poso per exemple la promesa que va fer Pere Aragon\u00e8s<\/strong> quan era Conseller d\u2019Economia que posarien plaques fotovoltaiques a les teulades dels edificis de la Generalitat. Aquesta setmana hem conegut el programa fotovoltaic xin\u00e8s per les teulades que caldria copiar: el 50% dels edificis del partit i del govern, el 40% dels edificis p\u00fablics, hospitals, escoles i comit\u00e8s, el 30% dels espais industrials i comercials. Aix\u00f2 que abans havia de ser part del projecte de transici\u00f3 energ\u00e8tica, ara \u00e9s vital per aguantar el sotrac de l\u2019economia: la inflaci\u00f3 s\u2019ha de combatre abaixant la demanda per\u00f2 tamb\u00e9 augmentant l\u2019oferta energ\u00e8tica, i aix\u00f2 demana mesures excepcionals. Com ho farem d\u2019ara endavant per fer possible que els nens i els mestres aguantin temperatures com les que tenim a les escoles? On \u00e9s el programa per revisar a\u00efllaments, tendals que continguin la radiaci\u00f3 solar i bombes de calor?<\/p>\n\n\n\n

Fa anys que anem dient que el nostre problema \u00e9s de manca de lideratge fort a la societat, la por a prendre decisions que s\u00f3n confrontades per una part sorollosa de la societat, la manca de pedagogia col\u00b7lectiva sobre temes econ\u00f2mics i la inexist\u00e8ncia d\u2019objectius concrets de futur, m\u00e9s enll\u00e0 dels titulars.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies Alemanya es veu a venir un problema maj\u00fascul que far\u00e0 trontollar l\u2019economia i els fonaments del sistema de benestar com el coneixem fins ara. El govern vol accelerar la penetraci\u00f3 d\u2019energies renovables per reduir la seva depend\u00e8ncia del gas i es troba que t\u00e9 resist\u00e8ncies per assolir el 2% del territori dedicat a parcs renovables. Si no s\u2019aconsegueix assolir els objectius amb les \u00e0rees assignades, el govern preveu canviar les normes de dist\u00e0ncia m\u00ednima a nuclis habitats per arribar als objectius. El ministre d\u2019Economia i Clima, Robert Habeck<\/strong> va dir: \u201cNo vull amagar que suposar\u00e0 una imposici\u00f3 per a les persones i els estats\u201d. Admet que est\u00e0 preparat per tenir molts debats i conflictes, assegurant que aix\u00f2 no frenaria els plans del govern.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una mostra del que ve. O actuem per frenar el clima i per salvar l\u2019economia de l\u2019estat del benestar, o caurem en una mis\u00e8ria que ara som incapa\u00e7os d\u2019avaluar. Resoldre aix\u00f2 demana l\u00edders forts, pol\u00edtics capa\u00e7os de fer debats que no agraden davant la gent que s\u2019oposa a qualsevol canvi. Si no ho fan seran responsables de les conseq\u00fc\u00e8ncies del que ens ve a sobre. Es tracta de reconduir amb un cop de tim\u00f3 les conseq\u00fc\u00e8ncies de fen\u00f2mens exponencials, siguin econ\u00f2mics o de clima. Intento evitar la paraula col\u00b7lapse per no provocar p\u00e0nic, per\u00f2 cada vegada se\u2019m fa m\u00e9s dif\u00edcil no pensar-hi quan veig la lent\u00edssima evoluci\u00f3 que estem fent.<\/p>\n\n\n\n

Davant les dificultats cal treure el millor de cadasc\u00fa per intentar solucionar els problemes. El sector privat ho est\u00e0 fent amb noves inversions malgrat totes les complexitats del nostre present. Per\u00f2 li toca a l\u2019administraci\u00f3 fer el mateix, ser referent, sortir al carrer i dir: ens en sortirem perqu\u00e8 estem fent aix\u00f2, enlloc de prometre actuacions en un futur indefinit. I no sucumbir a la resist\u00e8ncia d\u2019alguns col\u00b7lectius, que hi ser\u00e0.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t