En aquesta transici\u00f3 que estem vivint a velocitat fren\u00e8tica, el m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s anticipar accions a fer per preparar-se pels esdeveniments dels mesos futurs. Per exemple, sembla raonable pensar que hi haur\u00e0 problemes amb el transport per cami\u00f3, la qual cosa ens hauria de comen\u00e7ar a fer pensar si es podrien enviar els productes en tren, tot i que el major preu del tren sobre el cami\u00f3 encara fa dif\u00edcil fer el canvi. Les tensions en disponibilitat de mat\u00e8ries primeres sembla que aniran a l\u2019al\u00e7a, aix\u00ed que haur\u00edem de pensar en fabricar productes canviant la seva composici\u00f3 per possibilitar menor consum de mat\u00e8ries primeres i energia, per\u00f2 el consumidor encara no sembla disposat a canviar la tipologia dels productes que ha estat consumint fins ara.<\/p>\n\n\n\n
Sab\u00edem que calia canviar l\u2019energia f\u00f2ssil per una altra de renovable i disminuir el consum, per\u00f2 l\u2019objectiu quedava molt lluny i feia mandra fer el cam\u00ed perqu\u00e8 no es veia prou rendible. Ho sab\u00edem, per\u00f2 no vol\u00edem actuar, immersos en una mandra conservadora. Ara ens l\u2019haurem de treure de sobre en pocs mesos i caldr\u00e0 adaptar-se a nous paradigmes a tota velocitat. La majoria de canvis necessiten un factor de pressi\u00f3 per engegar-los, una pressi\u00f3 que sovint \u00e9s econ\u00f2mica. Per exemple, era molt dif\u00edcil canviar el gas natural o la gasolina per altres solucions energ\u00e8tiques mentre el preu del gas era de 20 \u20ac\/MWh. Per\u00f2 el canvi \u00e9s immediat quan el preu arriba a 150 \u20ac\/Mwh, i imagineu-vos si a final d\u2019any arriba a 300 \u20ac\/MWh.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 el canvi m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s el cultural. Acostumats com estem a fer coses a molta velocitat, a fer viatges de plaer per veure molts monuments, platges i muntanyes, i posar-los a la vista dels nostres amics, el comportament \u00e9s incompatible amb un altre model de viure poc a poc, assaborir el cuinat que ha fet un amic, sentir-se a gust en una tert\u00falia, agrair un temps de reflexi\u00f3 (com per exemple aquest en el que estic escrivint), gaudir d\u2019una bona m\u00fasica a casa o en directe en un concert, valorar un llibre, assaborir una obra de teatre o de cinema, apreciar l\u2019olor de la terra mullada quan plou, sentir l\u2019esfor\u00e7 d\u2019una caminada o d\u2019una excursi\u00f3 en bicicleta, agrair la cervesa quan has acabat aquest esfor\u00e7, abra\u00e7ar i fer un pet\u00f3 a les persones que estimes… en fi, tot aix\u00f2 \u00e9s el viure poc a poc, la \u00abslow life\u00bb, una manera de veure les coses que segurament haurem de redescobrir d\u2019aqu\u00ed uns mesos.<\/p>\n\n\n\n
Aquest model ja el vam viure en els anys 70, for\u00e7ats per la riquesa que ten\u00edem en aquell temps. Era la fi del franquisme, el m\u00f3n vivia la guerra de Vietnam, l\u2019economia keynesiana arribava al seu esgotament des de 1945, els joves volien un canvi de model amb m\u00e9s llibertat i els dos xocs petroliers del 73 i del 78, fruit de la guerra d\u2019Israel amb els ve\u00efns \u00e0rabs, va acabar d\u2019enfonsar l\u2019economia mundial. La pujada del petroli del primer xoc petrolier va portar Espanya a una inflaci\u00f3 de l\u201911,4% i el segon xoc la va pujar fins el 24,5% el 1978. A finals de la d\u00e8cada dels 70 l\u2019economia espanyola s\u2019havia empobrit considerablement, cosa que es va agreujar per l\u2019inici de la democr\u00e0cia, havent de refer nous equilibris de renda a la societat.<\/p>\n\n\n\n
En aquella austeritat era m\u00e9s f\u00e0cil entendre que no es podia anar de viatge amb avi\u00f3. Per exemple vam anar diverses vegades a Londres en autocar que sortia de la pla\u00e7a Poeta Marquina a Girona i arribava l\u2019endem\u00e0 a l\u2019estaci\u00f3 Charing Cross a Londres previ embarcament al Canal de la Manega. Aix\u00ed va ser com vam anar a veure en Quim Corominas<\/strong> que s\u2019havia traslladat a Londres a pintar. Encara recordo el dia que ens va mostrar el primer restaurant xin\u00e8s prop de Picadilly tot emocionat: \u201cper cap caler et posen un pilot de plats\u201d. A Par\u00eds hi vam anar amb un Seat 850, que ens va deixar un pare, a 80 km\/h perqu\u00e8 no s\u2019escalf\u00e9s, conduint cont\u00ednuament per torns els 4 que hi an\u00e0vem. Quan li vaig dir al meu pare que el viatge nom\u00e9s ens havia costat 5.000 pessetes, no s\u2019ho creia, per\u00f2 els esfor\u00e7os que vam fer per contenir les despeses van ser draconians, dormint dos en un llit petit, menjant una baguette amb embotit de casa al carrer nevant, caminant amunt i avall la ciutat. Moltes Setmanes Santes marx\u00e0vem lluny perqu\u00e8 les discoteques estaven tancades i perqu\u00e8 l\u2019ambient retro era inaguantable. Una vegada vam anar al Pa\u00eds Basc i vam rec\u00f3rrer la cornisa Basca amb el tren, aturant a cada poble i dormint als vagons abandonats a les estacions. Una altra vam anar a cala Tavallera, al Cap de Creus, on la Tramuntana ens va trencar un pal de la tenda, havent de dormir al ras, amb la bota de garnatxa que va ajudar a passar el fred aquella nit.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 va ser possible perqu\u00e8 a Sarri\u00e0 de Ter vam tenir un grup de joves organitzats entorn a un local social que l\u2019Ajuntament va cedir, i all\u00e0 hi f\u00e8iem la nostra activitat. Des de timbes infinites de botifarra, fins a escriure i imprimir la revista Carrilet, all\u00f2 va ser un cau d\u2019activitats que es va estendre a fer teatre, organitzar campionats de futbol sala, organitzar col\u00f2nies a l\u2019estiu, fer sortides amb nens a muntanya a l\u2019hivern, i a organitzar viatges per Setmana Santa.<\/p>\n\n\n\n El record d\u2019aquells anys \u00e9s de molta felicitat. Els dissabtes arribava de l\u2019escola d\u2019enginyeria de Terrassa (ten\u00edem classe dissabte mat\u00ed), deixava les coses a casa i anava a veure els amics del Carrilet. La tornada era en tren dilluns a les 6:30 del mat\u00ed. Per\u00f2 era un bon moment, potser perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi havia molta il\u00b7lusi\u00f3 per ser un bon enginyer i per construir una nova societat democr\u00e0tica i justa. Ara no s\u00f3n els mateixos par\u00e0metres els que s\u2019han de valorar, per\u00f2 podem tornar a posar com objectiu com\u00fa assolir una nova societat amb petjada de carboni zero, amb mercats m\u00e9s locals, amb un impuls dels grups d\u2019amics, amb el descobriment de les coses senzilles, un aut\u00e8ntica introspecci\u00f3 personal. \u00c9s tot un aprenentatge que tamb\u00e9 ens pot portar a definir fites de futur, nous somnis i projectes, a construir una nova ideologia… en definitiva, una nova energia potencial. Ho tornarem a fer, n\u2019estic segur.<\/p>\n