Aquesta setmana vaig veure un gr\u00e0fic que em va fer reflexionar. El gr\u00e0fic era l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la productivitat mundial i el PIB des de 1950, superposat amb els ingressos mitjans de les fam\u00edlies. El seu t\u00edtol era el Gran Desacoblament i la seva interpretaci\u00f3 \u00e9s que la riquesa dels treballadors no ha seguit l\u2019augment de la productivitat i del PIB. Immediatament el gr\u00e0fic em va recordar un altre de semblant en el que hi ha l\u2019evoluci\u00f3 del PIB i del GPI (Genuine Progress Indicator). El GPI mesura l\u2019economia amb m\u00e9s precisi\u00f3 que el PIB, descomptant els efectes negatius. Per exemple, els incendis d\u2019aquests dies el PIB els contempla pel valor del treball dels bombers, les tasques d\u2019extinci\u00f3 i les de restauraci\u00f3 posterior. El GPI descomptaria el dany del foc, de forma que la suma del dany m\u00e9s les tasques d\u2019extinci\u00f3 i restauraci\u00f3 s\u2019equilibrarien. El PIB pujaria (com en totes les cat\u00e0strofes) i el GPI no. Sabem tots que la mesura del PIB \u00e9s tramposa, que no resta gaireb\u00e9 mai i que nom\u00e9s suma. Per aix\u00f2, quan s\u2019observen corbes hist\u00f2riques sempre es troba un punt de desacoblament a l\u2019any 1970 i un altre d\u2019inflexi\u00f3 al 1990 (en aquest cas per la globalitzaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que va passar al 1970? S\u2019havia esgotat el model keynesi\u00e0, establert despr\u00e9s de la guerra mundial, i es va trencar el pacte de Bretton Woods que lligava el valor del d\u00f2lar al patr\u00f3 or. Aquell per\u00edode va ser un per\u00edode de protestes socials, com el maig del 68, les vagues dels miners anglesos o les protestes per la guerra del Vietnam. S\u2019hi van afegir els xocs petroliers del 73 i del 78. La separaci\u00f3 del valor de la moneda d\u2019un patr\u00f3 va propiciar que la creaci\u00f3 de moneda (de forma f\u00edsica pel banc central o virtual a trav\u00e9s de cr\u00e8dits) no tingu\u00e9s cap l\u00edmit que no fos la inflaci\u00f3. Per\u00f2 Estats Units va aprendre aviat que a trav\u00e9s del d\u00f2lar, que era moneda d\u2019intercanvi internacional, la inflaci\u00f3 l\u2019anava dispersant per tot el m\u00f3n, fet que li permetia tenir un l\u00edmit molt superior en la tasca de fer anar la m\u00e0quina de bitllets.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer una nova economia que cada vegada es va anar fent m\u00e9s financera i es va allunyar de l\u2019economia tangible. D\u2019aquesta forma la productivitat i el PIB van cr\u00e9ixer de forma important, per\u00f2 no la riquesa com la entenem en productes i serveis. L\u2019economia financera crea valor quan jo us venc un b\u00e9 a 20 i vosaltres me\u2019l torneu a vendre a mi a 50. El PIB anota una millora de 30 i, qu\u00e8 hem creat? Res, fum. Aix\u00f2 s\u2019ha anat complicant, especulant amb productes sofisticats derivats com els contractes de futurs, les opcions de compra, els swaps i altres g\u00e8neres financers. A m\u00e9s s\u2019ha introdu\u00eft l\u2019especulaci\u00f3 arreu, creant problemes entorn dels habitatges, els aliments i l\u2019energia. Per entendre la import\u00e0ncia de la distribuci\u00f3 de l\u2019economia, un estudi de Jeff Desjardins<\/strong> a finals de 2020 ens diu que el valor de la plata al m\u00f3n era de 43,9 mil milions de d\u00f2lars, les criptomonedes tenien un valor llavors de 244 mil milions, les despeses militars 1,8 bilions, les monedes en circulaci\u00f3 eren de 6,7 bilions, els 2.095 milionaris del m\u00f3n tenien 8 bilions, el valor de l\u2019or mundial era de 10,9 bilions, els valors a les borses eren de 89,5 bilions, la moneda mundial en forma de bitllets o apunts bancaris era de 95,7 bilions, el deute mundial era de 253 bilions, els valors immobiliaris eren de 280,6 bilions i els valors de productes derivats s\u2019estima eren 1.000 bilions de d\u00f2lars. \u00c9s a dir, si sumem la riquesa mundial arribar\u00edem a una xifra de 480 bilions, mentre que els productes derivats, ells sols, arribaven a tenir un valor de 1.000 bilions.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, quan parlem d\u2019augments de riquesa o productivitat cal sempre anar amb peus de plom per no caure en augments que no tenen un valor tangible a la realitat. Quina riquesa ens aporten els 1.000 bilions derivats? Nom\u00e9s beneficis als que especulen i treballen amb ells, un grapat d\u2019economistes, matem\u00e0tics i alts executius.<\/p>\n\n\n\n El model engegat a partir dels anys 70 ens ha portat fins aqu\u00ed, a un exc\u00e9s d\u2019endeutament, un exc\u00e9s de productes imaginaris, en definitiva, a un ab\u00fas de productes financers especulatius que no deixen veure la realitat del m\u00f3n productiu i que falseja els conceptes i les direccions de les economies. No solament ha propiciat augments de preus dels combustibles, dels aliments i de l\u2019energia, sin\u00f3 que els pol\u00edtics, l\u2019esquerra mundial, s\u2019ha repenjat en el deute per arribar a un proteccionisme de la societat que acaba fent mal perqu\u00e8 no \u00e9s real (llegiu les pensions). Pablo Echenique<\/strong> ha arribat a dir que apujar tipus d\u2019inter\u00e8s \u00e9s terrorisme econ\u00f2mic, convertint-se, sense saber-ho, en defensor de l\u2019economia financera.<\/p>\n\n\n\n I aqu\u00ed estem, a les portes de pujades d\u2019inter\u00e8s importants per frenar la inflaci\u00f3, fruit d\u2019una entrada excessiva de diner al sistema per sortir del Covid, que frenar\u00e0 en sec l\u2019economia i obligar\u00e0 als estats a fer retallades m\u00e9s grans que les de 2010. I, \u00e9s clar, ning\u00fa ent\u00e9n res. S\u2019ha acabat l\u2019\u00e8poca de fer anar al m\u00e0quina de fer bitllets? 40 anys de pr\u00e0ctica no s\u2019oblida en un plis pl\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n La transici\u00f3 energ\u00e8tica ens obliga a desmaterialitzar l\u2019economia, i aix\u00f2 cal fer-ho penalitzant les mat\u00e8ries primeres, just el contrari del que ha fet l\u2019economia en aquests darrers 40 anys. Alhora cal que baixi la demanda, cosa que vol dir limitar el cr\u00e8dit al consum, i la despesa p\u00fablica dels governs tamb\u00e9. Venen temps de fer el que \u00e9s necessari i deixar el superflu. De cop, el que hav\u00edem de fer quan arrib\u00e9ssim al 2050 ho hem de fer ara, sense transici\u00f3 ni progressi\u00f3. Per aix\u00f2 us recomano que rellegiu el que deia el Club de Roma el 1971, tamb\u00e9 molts economistes com Shumacher, o que pregunteu als de la meva edat com ho f\u00e8iem per viure feli\u00e7os en un m\u00f3n on nom\u00e9s es podia consumir el que era essencial, sense luxes de cap mena. Perqu\u00e8, de cop haurem de saltar del 2050, on haur\u00edem arribat amb model exhaurit, al 1970, on hav\u00edem estat. Un retorn al futur que \u00e9s el passat, on caldr\u00e0 definir un nou model i nous escenaris de vida.<\/p>\n