L\u2019economia mundial es troba en un moment de canvi important. Dependr\u00e0 de com es faci la lectura del que passa, i de les coses que han fallat, per trobar la soluci\u00f3 adequada per un futur llarg o, pel contrari, caure novament en una altra crisi.<\/p>\n\n\n\n
Els economistes tenen el debat sobre si el problema d\u2019ara \u00e9s una crisi de demanda o d\u2019oferta. Hi ha massa demanda al mercat? Evidentment. La sortida de la pand\u00e8mia va fer sobreactuar als bancs centrals que van injectar en exc\u00e9s massa monet\u00e0ria als mercats. La gent, amb moltes ganes de sortir i consumir, va actuar d\u2019acord amb el moment i les possibilitats financeres. Aix\u00f2 va arribar, ai!, de la m\u00e0 d\u2019un altre problema que va ser la dificultat de l\u2019oferta de subministrar la demanda que hi havia. El tr\u00e0nsit mar\u00edtim internacional es va bloquejar i la globalitzaci\u00f3 es va aturar, mostrant la manca de resili\u00e8ncia de les economies mundials: els sistemes d\u2019inventari \u201cjust in time\u201d funcionen correctament mentre no hi ha un problema sist\u00e8mic. Per\u00f2 quan A \u00e9s necessari per produir B, i que B \u00e9s indispensable per produir C, etc., no \u00e9s dif\u00edcil entendre que una pertorbaci\u00f3 petita pot engendrar conseq\u00fc\u00e8ncies desmesurades.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019exc\u00e9s de demanda acompanyat de la dificultat d\u2019engegar l\u2019economia global (i la guerra) han estat els elements clau per provocar la crisi d\u2019inflaci\u00f3 que ara patim. La primera pregunta que ens hem de fer \u00e9s si ser\u00e0 possible el retorn a la normalitat global, i quan temps necessitar\u00e0. Per la hist\u00f2ria recent sembla que una crisi log\u00edstica mar\u00edtima s\u2019ha de poder resoldre en un temps prudencial. Per\u00f2, si no hi ha prou vaixells, quants anys ens cal per fabricar-ne de nous i operatius? Dos, tres anys? Per altre costat hi ha el cas de Xina, la baula clau en aquella pol\u00edtica \u201cjust in time\u201d. Xina ha entrat novament en un nou episodi pand\u00e8mic i la frenada de la seva economia ja \u00e9s superior a la de l\u2019any 2020. La sospita \u00e9s que el problema no \u00e9s nom\u00e9s pand\u00e8mic, que la seva vacuna no funciona massa b\u00e9, sin\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mic, amb una crisi immobili\u00e0ria de la magnitud que occident va tenir el 2008 que fa que la seva economia hagi de patir un per\u00edode de recessi\u00f3. O altres q\u00fcestions que desconeixem.<\/p>\n\n\n\n
El cas \u00e9s que l\u2019oferta mundial \u00e9s incapa\u00e7 de satisfer una demanda desbocada, fet que es tradueix en una manca de mat\u00e8ries primeres total i a un augment de preus no vist des dels anys 70. Si la hip\u00f2tesi \u00e9s que aix\u00f2 t\u00e9 una durada de dos o tres anys, caldr\u00e0 adaptar l\u2019economia a aquest fet. Una acci\u00f3 cl\u00e0ssica de la pol\u00edtica monet\u00e0ria \u00e9s la d\u2019apujar interessos del diner, aix\u00ed la gent retrau consum per posar diners en actius que donin interessos, siguin financers o immobiliaris. D\u2019aquesta manera, a m\u00e9s de la baixada de cr\u00e8dits dels bancs, es detreu diner del consum i poc a poc s\u2019equilibra la demanda amb l\u2019oferta. Per\u00f2 augmentar el preu del diner i frenar el deute va contra una de les coses que ha de fer l\u2019oferta, que \u00e9s cr\u00e9ixer en producci\u00f3 per equilibrar la demanda.<\/p>\n\n\n\n
Per totes aquestes coses podria ser que l\u2019augment generalitzat de tipus d\u2019inter\u00e8s sigui un remei pitjor que el mal. Si redu\u00efm l\u2019oferta a mesura que redu\u00efm la demanda crearem atur important. Estem davant un fenomen que mai hav\u00edem conegut, per la qual cosa no tenim hist\u00f2ria del que pot passar segons les accions que es facin. Necessitem pol\u00edtiques estructurals i pressupost\u00e0ries amb l\u2019objectiu de desbloquejar els colls d\u2019ampolla del costat de l\u2019oferta al mateix temps que s\u2019ha de permetre al ciutad\u00e0 continuar la seva vida.<\/p>\n\n\n\n
Les pol\u00edtiques de pujada lleu de tipus d\u2019inter\u00e8s s\u2019han d\u2019acompanyar d\u2019ajudes als col\u00b7lectius amb dificultats amb bons per alimentaci\u00f3, bons per electricitat i bons per transport p\u00fablic. Pel costat de l\u2019oferta cal que els ajuts a la millora de la producci\u00f3 m\u00e9s eficient, amb menys mat\u00e8ries primeres sigui l\u2019objectiu principal. Espanya ha consumit el primer any d\u2019ajut dels fons europeus Next Generation en empreses i institucions p\u00fabliques que no tenen res a veure amb la millora de l\u2019oferta. Per aix\u00f2 \u00e9s important entendre b\u00e9 quins han de ser els objectius del moment. No cal construir m\u00e9s voravies, ni AVEs que no transportin ning\u00fa. Cal invertir en rodalies, en transport de mercaderies per ferrocarril, en rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges, en energia renovable massiva, en cotxe el\u00e8ctric aut\u00f2nom per taxi, en bomba de calor, en prote\u00efna no animal, en emmagatzemament d\u2019electricitat, en generaci\u00f3 de gas renovable, en nova qu\u00edmica d\u2019hidrogen, en farmac\u00e8utica, en sanitat, en ensenyament (tant en formaci\u00f3 professional com en augmentar l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia de les universitats), en millores d\u2019efici\u00e8ncia en processos industrials… L\u2019objectiu avui no \u00e9s invertir en crear treball, perqu\u00e8 aquest no \u00e9s el problema, no cal crear m\u00e9s treball de funcionaris, el que cal \u00e9s fer possible que no hi hagi tanta administraci\u00f3, automatitzant tant com es pugui la tramitaci\u00f3 de permisos, sense necessitar la subjectivitat i la passivitat dels funcionaris.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019objectiu per sortir de la crisi en la que entrem \u00e9s el de crear una economia m\u00e9s eficient, menys depenent de mat\u00e8ries primeres, m\u00e9s resilient, amb mercats m\u00e9s locals (escala europea), sense inventaris \u201cjust in time\u201d, i aix\u00f2 demana fer les coses de forma diferent, modernitzant l\u2019administraci\u00f3, invertint en els processos industrials, enfocant l\u2019ensenyament per tenir treballadors amb m\u00e9s capacitats t\u00e8cniques i intel\u00b7lectuals, modificant la log\u00edstica de persones i productes… en fi, per fer una economia i una societat m\u00e9s eficients. Per aix\u00f2 el clam que hem de fer als pol\u00edtics ha de ser: desinvertiu en funcionaris de burocr\u00e0cia, no invertiu en infraestructures que no aportin efici\u00e8ncia, invertiu sempre amb la justificaci\u00f3 econ\u00f2mica del retorn de la inversi\u00f3, ajudeu als ciutadans que tinguin problemes per sobreviure, ajudeu-los a invertir en els seus habitatges i poseu l\u00ednies de cr\u00e8dit i ajudes importants perqu\u00e8 es desenvolupin tecnologies eficients. Hi va el futur dels fills i nets.<\/p>\n