Aquesta setmana hem apr\u00e8s que hi ha un nou moviment que es diu Batec que fa una crida massiva per deixar de pagar els bitllets de tren. El moviment va comen\u00e7ar el dia 11 de maig a l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Arc de Triomf i bloqueja amb cinta els torns d\u2019acc\u00e9s al tren per fer possible que la gent entri sense pagar. La protesta \u00e9s pel mal servei de rodalies de Renfe, deixant pal\u00e8s que Catalunya paga una quantitat enorme que no retorna en forma d\u2019inversions i serveis. Aquest d\u00e8ficit fiscal, estructural, \u00e9s de 20.000 milions, constitueix un aut\u00e8ntic espoli enquistat i impossibilita que la societat catalana evolucioni cap a un futur modern.<\/p>\n\n\n\n
El moviment es defineix com a resultat de l\u20191-O, a favor d\u2019aconseguir la independ\u00e8ncia \u201cper canviar-ho tot\u201d, diuen. El moviment procedeix de diverses colles de cultura popular, de caus, amb molts integrants que participen de sindicats d\u2019habitatge. La protesta per un servei que no es mereix el preu que cobra est\u00e0 b\u00e9, com tamb\u00e9 podrien haver decidit tallar les vies, precintar l\u2019estaci\u00f3, fer manifestacions davant les autoritats responsables, o altres formes. Per\u00f2 es va triar la forma de no pagar, i a mi em va fer sospitar immediatament del moviment ocupa. La frase del moviment \u201cper canviar-ho tot\u201d explica la meva sospita que expliquen en un manifest.<\/p>\n\n\n\n
Canviar-ho tot vol dir canviar el r\u00e8gim, no nom\u00e9s el mon\u00e0rquic espanyol, sin\u00f3 que tamb\u00e9 vol dir l\u2019economia: deixar de tenir una economia capitalista per una altra que ells anomenen democr\u00e0tica. Ning\u00fa ha definit amb claredat qu\u00e8 vol dir tot aix\u00f2. La nova economia haur\u00e0 de ser planificada? Una economia sense lleis de mercat? Un nou parad\u00eds de xauxa, on no es paga res i es viu de l\u2019aire? Aquest objectiu poc a poc ha anat penetrant en el subconscient d\u2019una part de la societat catalana, propiciant entre d\u2019altres fen\u00f2mens que hi hagi col\u00b7lectius de joves que viuen en habitatges ocupats, sense necessitar treballar i vivint com poden. El moviment no \u00e9s nou, car als anys 80 ja va apar\u00e8ixer amb els neo-rurals. La novel\u00b7la \u201cCasa de foc\u201d de Francesc Ser\u00e8s<\/strong> explica un exemple d\u2019aquesta forma de viure.<\/p>\n\n\n\n Als mateixos anys 80 recordo un rescat a muntanya al lloc de Monars, a l\u2019Alta Garrotxa, al peu del Comanegra. Hi vivia una parella on ell era rus i el vam trobar daltabaix d\u2019un cingle. Mentre f\u00e8iem el rescat amb helic\u00f2pter ella ens va dir, \u201csort que paguem impostos que serveixen per aix\u00f2\u201d. No crec que ella hagi pagat mai cap impost, vaig pensar. Aquells moviments de joves que decidien anar a viure a la natura, amb el poc que eren capa\u00e7os de generar, no deixava de fer-me tremendament curi\u00f3s pel fet que el seu mode de vida era gaireb\u00e9 asceta, vivien del que recollien en uns horts mal menats i de quatre coses que se\u2019ls podia oc\u00f3rrer, com per exemple fer culleres de boix.<\/p>\n\n\n\n Aquests col\u00b7lectius poden ser assumibles per l\u2019economia perqu\u00e8 son pocs i el seu cost no es nota davant la inefici\u00e8ncia del sistema econ\u00f2mic, molt superior a la despesa que puguin significar. Per\u00f2, quan el col\u00b7lectiu ja no \u00e9s de quatre, s\u2019estableix a la metr\u00f2poli i comen\u00e7a a integrar una quantitat important de joves, el problema pot esdevenir insoluble. Viure dels serveis que paguen els altres sense haver-ho de necessitar, nom\u00e9s per estil de vida triat, \u00e9s una forma de parasitisme, i com a tal s\u2019ha de tractar. Fa temps que en molts debats faig sortir el fet que la gent es creu que els diners surten d\u2019una rega d\u2019un hort, com si alg\u00fa els hagu\u00e9s plantat. Des de fa molts anys s\u2019ha est\u00e8s la idea que si l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica no fa m\u00e9s coses pels ciutadans \u00e9s perqu\u00e8 no vol. Quan el meu fill era petit i volia que li compr\u00e9ssim alguna cosa i li d\u00e8iem que no port\u00e0vem diners, deia, \u201cves al caixer que te\u2019n donaran\u201d. Cada vegada hem anat m\u00e9s lluny amb aquesta percepci\u00f3, fent mofa de la meritocr\u00e0cia, perdent del tot el valor del treball i oblidant la meva frase favorita \u201cNo pain no gain\u201d (sense esfor\u00e7 no hi ha resultats). Amb tots aquests decennis hem anat perdent una pila de valors, com el treball, el voluntariat, la solidaritat, la responsabilitat social… i caldr\u00e0 recuperar-los.<\/p>\n\n\n\n M\u2019ha interessat sempre saber la ra\u00f3 per la que la gent ha arribat a la conclusi\u00f3 que es pot viure de l\u2019ajuda de l\u2019estat, com si no vei\u00e9s que, si no es treballa i no es cobra, no es pot comprar i pagar coses i serveis. La soluci\u00f3 de l\u2019asceta, de no necessitar gaireb\u00e9 res \u00e9s una possibilitat, per\u00f2 llavors que no es demanin serveis d\u2019ensenyament, sanitat i atenci\u00f3 social. No, em sembla que arran de reflexionar amb el moviment Batec se m\u2019ha ocorregut l\u2019origen de tot aix\u00f2. Durant molts anys ens han acostumat que les administracions es poden endeutar fins a l\u2019infinit i, si no donen un servei \u00e9s perqu\u00e8 no volen endeutar-se m\u00e9s. L\u2019economia p\u00fablica s\u2019ha anat distanciant de la real i ha introdu\u00eft el concepte que el diner no \u00e9s tangible, que \u00e9s una entel\u00e8quia, un invent que es pot fer de m\u00e9s i de menys. Llavors, per qu\u00e8 hem de fer esfor\u00e7 si es pot fabricar m\u00e9s diner? Papa, ves a la caixa…<\/p>\n\n\n\n Dijous vaig anar a la presentaci\u00f3 de l\u2019Orquestra de la Universitat de Girona, formada per alumnes i personal universitari. Agrupar estudiants per fer m\u00fasica, esport, teatre, grups de lectura i altres activitats \u00e9s el cam\u00ed contrari al de la contemplaci\u00f3. La nova economia no ser\u00e0 la de fer anar la m\u00e0quina de bitllets fins que tot peti, la nova economia ser\u00e0 la que sabr\u00e0 resoldre l\u2019oci local, la que treballar\u00e0 per millorar l\u2019efici\u00e8ncia i per trobar la forma de viure amb els nostres recursos m\u00e9s propers. Treball i frugalitat. Aix\u00f2 demana acompanyar els joves a ser responsables, solidaris, bregats en el treball dur i a trobar camins on es puguin realitzar plenament. Per aix\u00f2 la presentaci\u00f3 de l\u2019orquestra em va entusiasmar, vaig veure que el cam\u00ed \u00e9s possible i els felicito de tot cor. Del Batec a la batuta.<\/p>\n