{"id":2281,"date":"2022-05-07T18:06:02","date_gmt":"2022-05-07T16:06:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2281"},"modified":"2022-05-07T18:06:02","modified_gmt":"2022-05-07T16:06:02","slug":"caos-i-collapse-fets-historics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2281","title":{"rendered":"Caos i col\u00b7lapse, fets hist\u00f2rics"},"content":{"rendered":"\n

En un article d\u2019Ugo Bardi<\/strong> amb el t\u00edtol \u201cPer qu\u00e8 els sistemes complexes col\u00b7lapsen r\u00e0pid?\u201d trobo una explicaci\u00f3 sorprenent. Planteja la teoria del cient\u00edfic nord-americ\u00e0 Jay Forrester<\/strong> segons la qual la gent que intenta evitar el col\u00b7lapse sol prendre accions que empitjoren la situaci\u00f3, actuant en direcci\u00f3 contr\u00e0ria. Aquesta explicaci\u00f3 immediatament em va recordar el que van fer els bancs centrals per sortir de la crisi actual. Ells van suposar que, com que l\u2019economia havia caigut molt d\u2019activitat per la pand\u00e8mia, calia fomentar el consum per tornar-la engegar. Per\u00f2 no van veure que la gent estava boja per tornar a fer la vida normal, per gaudir novament d\u2019emocions i que la resposta de la demanda seria explosiva. No van preveure que el que era dif\u00edcil de resoldre era engegar l\u2019oferta, amb el transport mar\u00edtim completament aturat, f\u00e0briques sense treballadors afectats per la pand\u00e8mia, pous de petroli aturats per la baixa demanda de la pand\u00e8mia, en fi, amb una p\u00e8rdua substancial de producci\u00f3 mundial dif\u00edcil d\u2019arrencar.<\/p>\n\n\n\n

La palanca err\u00f2nia va ser impulsar el consum, quan el que calia era impulsar l\u2019oferta, \u00e9s a dir actuar per reprendre les inversions en productes de futur, propiciant contractes a llarg termini. Va passar el que va passar: els bancs van posar el doble de diner al sistema de l\u2019economia internacional, la demanda va cr\u00e9ixer de forma desbocada i l\u2019oferta no va poder seguir el moviment. El resultat \u00e9s catastr\u00f2fic: el transport internacional no va poder seguir el ritme, col\u00b7lapsant, les mat\u00e8ries primeres no van poder satisfer la demanda, les produccions van retornar a ser locals de forma que no tenien prou capacitat per equilibrar les comandes i, fruit de tot plegat, la inflaci\u00f3 s\u2019ha apoderat de les economies, obligant a pensar un canvi de model.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut molts col\u00b7lapses de sistema, des de Mesopot\u00e0mia, a Egipte, a Gr\u00e8cia, a l\u2019imperi Maya, fins a Roma. La fi de l\u2019imperi rom\u00e0 \u00e9s encara una inc\u00f2gnita no resolta del tot. La major explicaci\u00f3 \u00e9s que l\u2019imperi havia crescut de tal manera que no va poder mantenir l\u2019ex\u00e8rcit i la burocr\u00e0cia. El punt clau \u00e9s que no va tenir diners per pagar les seves despeses, sigui perqu\u00e8 s\u2019havien gastat l\u2019or en compres a Xina o perqu\u00e8 havien constru\u00eft palaus en exc\u00e9s. El cas \u00e9s que van haver d\u2019apujar els impostos per fer front al desequilibri i aix\u00f2 va arrossegar tota l\u2019economia romana.<\/p>\n\n\n\n

De fet el col\u00b7lapse de l\u2019imperi espanyol tamb\u00e9 va ser semblant: l\u2019or i la plata que venien d\u2019Am\u00e8rica va servir per pagar els ex\u00e8rcits espanyols i alhora van ajudar a les compres a Xina, fins que el flux provinent d\u2019Am\u00e8rica no va ser suficient per pagar les despeses. Una cosa similar va passar al segle XX arran de la revoluci\u00f3 industrial: els enormes excedents obtinguts per la revoluci\u00f3 del segle XIX van provocar disputes pel seu repartiment que van acabar amb la revoluci\u00f3 bolxevic, i amb la primera i la segona Guerres Mundials. L\u2019ordre es va restablir gr\u00e0cies a l\u2019acord de Bretton Woods el 1945, que va durar fins voltants de l\u2019any 70, amb els estudiants al carrer el 68, els miners en vaga, la guerra de Vietnam, el primer xoc petrolier del 73 i el segon del 78. El col\u00b7lapse dels anys 80 va ser dur, i d\u2019all\u00e0 en va sorgir una nova manera de fer, amb un recurs major al deute, recurs que avui acabem de veure que s\u2019ha emprat de forma err\u00f2nia com a palanca de la crisi.<\/p>\n\n\n\n

Ens trobem en un nou escenari pel que s\u2019hauran de fer les coses de forma diferent. Els bancs centrals ho tenen f\u00e0cil quan es tracta de controlar els preus dels diners en el domini nominal, per\u00f2 no quan es tracta de controlar els preus en el domini real de les mercaderies, especialment quan les pressions no provenen de la demanda sin\u00f3 de l\u2019oferta. Qu\u00e8 han de fer, posar topalls als preus? Es quedaran sense mat\u00e8ries primeres. A difer\u00e8ncia de 1973 no \u00e9s nom\u00e9s el petroli el que ha augmentat, sin\u00f3 totes les mat\u00e8ries primeres. Per a tornar a donar estabilitat de preus es necessita equilibri, tant en el diner com en els productes: la deflaci\u00f3 estructural es produeix quan la demanda no es pot finan\u00e7ar i, al contrari, la inflaci\u00f3 estructural es produeix quan l\u2019oferta es veu interrompuda per la guerra i altres esdeveniments.<\/p>\n\n\n\n

Em fan somriure els economistes i pol\u00edtics que diuen que aix\u00f2 \u00e9s un fenomen puntual, que la inflaci\u00f3 aquest abril ja ha baixat i que tot tornar\u00e0 a ser al seu lloc, sense veure que encara hem d\u2019incorporar la part de l\u2019espiral de salaris. La guerra d\u2019Ucra\u00efna, segurament ben triat el seu moment per part de Putin, ha acabat de desballestar un equilibri trencat. Ara el petroli de R\u00fassia, que necessitava dues setmanes per ser entregat a Europa, necessitar\u00e0 quatre mesos per arribar a Xina, sense prou vaixells per transportar-lo, el gas rus un dia deixar\u00e0 d\u2019entrar a Europa i no podr\u00e0 ser enviat r\u00e0pidament a Xina, i les mateixes coses amb la resta de mat\u00e8ries primeres. Per tant, la crisi de mat\u00e8ries primeres ser\u00e0 llarga i la soluci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s disminuir la demanda, tal i com es va fer en el xoc del 78.<\/p>\n\n\n\n

Els bancs poden imprimir diners, per\u00f2 no poden imprimir oli, ferro, blat, ni vaixells. Apareix amb for\u00e7a una nova guerra freda mundial i un nou escenari financer, on els recursos s\u2019han de posar de forma massiva a la producci\u00f3 d\u2019elements que necessitin menys mat\u00e8ries primeres, en el reciclatge, en l\u2019economia circular, en l\u2019energia renovable i en la producci\u00f3 local. Res que no sab\u00e9ssim que calia fer, per\u00f2 ara ho haurem de fer en cinc anys enlloc de trenta, i aix\u00f2 comportar\u00e0 patiment. Els pressupostos dels estats saltaran pels aires, el poder de compra de les distribu\u00efdores s\u2019esvair\u00e0 (encara no ho han ent\u00e8s) i la for\u00e7a de la producci\u00f3 ha tornat despr\u00e9s de 40 anys. \u00c9s el moment dels pagesos i dels industrials, vet aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Esperem que, davant la nova situaci\u00f3, els bancs centrals no tornin a errar la palanca per sortir de la crisi. Ser\u00e0 molt dif\u00edcil que els dirigents internacionals arribin a la conclusi\u00f3 que la nova economia ha de ser frugal perqu\u00e8 tenen la m\u00e0niga ampla imprimint diners des de fa 40 anys.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t