En un article de fa poques setmanes plantejava el cost de no fer cap transici\u00f3 per frenar el canvi clim\u00e0tic. Els efectes derivats del canvi del clima sobre les collites, sobre l\u2019augment del nivell del mar, sobre les inundacions degudes a efectes extrems de la meteorologia d\u00e8iem que es poden avaluar entre l\u201911 i el 14% del PIB. Tant si es fa la transici\u00f3 com no, cal afegir-hi la p\u00e8rdua d\u2019activitats econ\u00f2miques derivades del canvi, com per exemple la disminuci\u00f3 del turisme, la p\u00e8rdua de la qu\u00edmica derivada del petroli, la disminuci\u00f3 de la fabricaci\u00f3 de pl\u00e0stic i, sobretot, la disminuci\u00f3 del consum, fet que afectar\u00e0 a totes les activitats. La descarbonitzaci\u00f3 remodelar\u00e0 del tot l\u2019economia, obrint nous mercats i fent-ne perillar altres.<\/p>\n\n\n\n
El full de ruta que Europa havia dissenyat des de 2005 es basava en augmentar progressivament el cost de les emissions del CO2<\/sub> per tal d\u2019obligar l\u2019economia a fer servir altres tecnologies menys emissores. Sab\u00edem que a Catalunya, amb unes emissions de CO2<\/sub> de 44 Mt CO2<\/sub> i per tant 5,8 t CO2<\/sub> any per habitant, hav\u00edem de baixar-les fins a 1,7 t CO2<\/sub>, nivell que el territori pot absorbir. Aix\u00f2 \u00e9s un 70% de disminuci\u00f3. Es pot fer aquest cam\u00ed sense afectar el creixement del PIB?<\/p>\n\n\n\n En l\u2019estudi de la reducci\u00f3 de les emissions es veu com una part molt important vindr\u00e0 de canvis tecnol\u00f2gics en base als 4 grups disruptors principals: cotxe el\u00e8ctric aut\u00f2nom de flota, energies renovables (fotovoltaica, e\u00f2lica, d\u2019emmagatzemament i gas renovable), bomba de calor (geot\u00e8rmia o aerot\u00e8rmia) i prote\u00efna animal (vegetal, de fermentaci\u00f3 de precisi\u00f3 i pastura extensiva). Per\u00f2 una reducci\u00f3 substancial vindr\u00e0 d\u2019adaptacions de la conducta del consum, avaluant-la amb 4,6 Mt CO2<\/sub>. B\u00e9 sigui amb menys mobilitat, amb menys \u00fas de ciment, canviant la temperatura dels habitatges, comprant nom\u00e9s el que \u00e9s necessari, la producci\u00f3 de l\u2019economia decreixer\u00e0 inexorablement. \u00c9s el que s\u2019anomena la Gran Reassignaci\u00f3, per la qual molts sectors veuran disminuir la seva activitat i altres veuran com es reforcen o fins i tot com neixen.<\/p>\n\n\n\n La impressi\u00f3 \u00e9s que la pand\u00e8mia i els efectes posteriors formen part d\u2019una crisi que obligar\u00e0 l\u2019economia a fer aquesta adaptaci\u00f3 de forma implacable. Per intentar fer una avaluaci\u00f3 de com aquest canvi afectar\u00e0 a tots els sectors de l\u2019economia, el primer dubte \u00e9s quan creixer\u00e0 l\u2019economia des d\u2019ara fins el 2030 i llavors fins el 2050. Si aix\u00f2 ara que ja comencem a dir estagflaci\u00f3 \u00e9s llarg, ens arrossegar\u00e0 fins el 2030 degut als canvis conductuals que comportar\u00e0. He explicat en altres articles que la crisi d\u2019estagflaci\u00f3 del 1978 va durar fins el 1986, quan l\u2019economia va aprendre a disminuir el consum i va permetre tenir preus adaptats al poder adquisitiu dels ciutadans. La meva percepci\u00f3 \u00e9s que ens trobem en un per\u00edode semblant. El full de ruta de la Uni\u00f3 Europea basat sobre un augment continuat i progressiu del CO2<\/sub> s\u2019ha vist substitu\u00eft per una crisi d\u2019oferta, segurament perqu\u00e8 no hi havia cap altra possibilitat que no fos aquesta.<\/p>\n\n\n\n En base a un creixement baix fins el 2030 podem establir certes hip\u00f2tesis. Aix\u00ed ja podem avaluar la p\u00e8rdua de la ramaderia un -30% fins el 2030 i del -50% fins el 2050 si no fa cap readaptaci\u00f3. La ind\u00fastria veur\u00e0 una p\u00e8rdua continuada d\u2019activitat per la p\u00e8rdua dels productes derivats del petroli en un -19% fins el 2030 i del -45% en el 2050, per\u00f2 creixeran els materials el\u00e8ctrics; la fabricaci\u00f3 de material per la mobilitat baixar\u00e0 si no fa l\u2019adaptaci\u00f3. Per tant el sector industrial perdr\u00e0 activitats tradicionals mec\u00e0niques i qu\u00edmiques per impulsar fabricacions el\u00e8ctriques, inform\u00e0tiques i de programaci\u00f3. L\u2019energia a Catalunya perdr\u00e0 la generaci\u00f3 nuclear i progressivament la generaci\u00f3 amb cicle combinat de gas sense que aix\u00f2 ho compensi nova generaci\u00f3 renovable. La construcci\u00f3 es veur\u00e0 afavorida per la manca d\u2019habitatges i la urg\u00e8ncia de resoldre aquest forat social. Per\u00f2, sense programes de rehabilitaci\u00f3, el seu creixement es veur\u00e0 limitat. Pel que fa al sector serveis, la p\u00e8rdua de transport i d\u2019activitats recreatives es veur\u00e0 parcialment compensat per la millora en activitats de sanitat i ensenyament. Amb tot aix\u00f2, la p\u00e8rdua del PIB pel 2030 seria de -14% i pel 2050 encara seria del -13%.<\/p>\n\n\n\n I si l\u2019economia fa els deures adaptant-se al nou escenari que ve? Llavors les coses poden ser diferents. Aix\u00ed, el sector primari pot compensar la p\u00e8rdua de la prote\u00efna animal, provinent de ramaderia intensiva, per activitats energ\u00e8tiques i de producci\u00f3 de prote\u00efna vegetal, el sector industrial pot compensar la p\u00e8rdua de producci\u00f3 d\u2019energia i cr\u00e9ixer un 30% fins el 2050, el sector de la petroqu\u00edmica es pot reconvertir en qu\u00edmica de l\u2019hidrogen i la fabricaci\u00f3 de material de transport pot arribar a cr\u00e9ixer un 15% amb nous autobusos el\u00e8ctrics, tramvies, trens i cotxes aut\u00f2noms. Aix\u00ed mateix, creixer\u00e0 molt m\u00e9s la gesti\u00f3 de residus i el reciclatge, parcialment oblidats en l\u2019economia actual. Amb tot aix\u00f2 el sector industrial podria cr\u00e9ixer un 3% fins el 2030. Pel que fa al sector de la construcci\u00f3 podria ser el que creix m\u00e9s i el que aporta m\u00e9s llocs de treball nous si rehabilita els 2,2 milions d\u2019habitatges que hi ha a Catalunya amb una inversi\u00f3 de 33.000 milions d\u2019euros. El creixement de la construcci\u00f3 seria del 50% fins el 2050 respecte avui. Finalment el sector serveis tamb\u00e9 hauria d\u2019adaptar-se, amb una p\u00e8rdua del -20% en transport per\u00f2 mantenint el creixement de sanitat i ensenyament, la qual cosa suposa una p\u00e8rdua total del -4%.<\/p>\n\n\n\n Tot plegat, si fem els deures de la transici\u00f3, la p\u00e8rdua de PIB respecte avui podria ser del -5%. \u00c9s a dir, si l\u2019economia no fa res pot perdre un -14% m\u00e9s els efectes derivats del clima i, si fa els deures, pot perdre un -5% amb menys efectes clim\u00e0tics. Per\u00f2 ara ja sabem que l\u2019actitud de Catalunya \u00e9s jugar a la defensiva, arreglant com pot els efectes clim\u00e0tics, perdent oportunitats com les bateries de cotxes i l\u2019hidrogen. Cal canviar aquesta actitud per una de jugar a l\u2019ofensiva, creant nou valor. En aix\u00f2 soc pessimista: la crisi ens far\u00e0 mal i ens costar\u00e0 reaccionar.<\/p>\n