Aquesta setmana hem vist els primers s\u00edmptomes que alguns preus estan tocant sostre i comen\u00e7aran a baixar els propers mesos. Aquest fenomen s\u2019observa ja a aquells sectors que van ser els primers en activar l\u2019augment de preus ara fa aproximadament un any. Per tant, no vol dir que l\u2019espiral inflacion\u00e0ria hagi arribat a dalt, car el sistema econ\u00f2mic t\u00e9 molta in\u00e8rcia i encara ens falta incorporar l\u2019espiral deguda als salaris; per\u00f2 que els sectors de l\u2019economia m\u00e9s avan\u00e7ats arribin al sostre ja \u00e9s un aspecte positiu perqu\u00e8 voldria dir que a final d\u2019any tota l\u2019economia haur\u00e0 arribat al punt m\u00e9s alt del cicle inflacionari.<\/p>\n\n\n\n
I llavors qu\u00e8? Llavors a baixar el consum, perdre producci\u00f3, perdre ingressos p\u00fablics, perdre llocs de treball, en definitiva, a perdre riquesa. En una crisi com la que ve, cal aprendre de les crisis anteriors.<\/p>\n\n\n\n
La primera crisi que vaig viure a la meva carrera professional va ser la del xoc de petroli del 1978. Just sortia de la universitat, vaig treballar un any a l\u2019empresa familiar i el 1979 ja tornava a Grenoble (on havia estudiat) a treballar en un projecte de dues m\u00e0quines de paper per a Cuba i per a Col\u00f2mbia. El 1981, quan vaig tornar, vaig haver de fer-me c\u00e0rrec del tancament de part de l\u2019empresa familiar i engegar un pla per salvar la f\u00e0brica de Besal\u00fa. Des de llavors fins l\u2019any 1992 no vam poder obtenir cap cr\u00e8dit bancari per invertir en millorar la f\u00e0brica: la producci\u00f3 va passar de 3.000 t\/any a 15.000 t\/any comprant peces d\u2019ocasi\u00f3 i adaptant-les amb recursos propis i precaris. Cada mes d\u2019agost la f\u00e0brica tancava i ens pos\u00e0vem paletes, mec\u00e0nics, electricistes i gruistes a modificar les m\u00e0quines. Amb el nostre enginy i amb el nostre petit estalvi vam millorar la f\u00e0brica de forma substancial i la vam sostenir de la crisi.<\/p>\n\n\n\n
La segona crisi va ser el 1992, despr\u00e9s de les festes ol\u00edmpiques i de l\u2019expo de Sevilla. La pesseta s\u2019havia revaluat considerablement perqu\u00e8 havia anat a cercar cr\u00e8dit exterior per finan\u00e7ar els jocs i aix\u00f2 havia deixat la ind\u00fastria fora de la competitivitat europea. Recordo que en aquell temps Finl\u00e0ndia va deixar de vendre a R\u00fassia, un mercat on venia el 50% de la seva producci\u00f3. I on va vendre? A Europa, amb Espanya fora de competitivitat. Aquella crisi la vam resoldre fent una Agrupaci\u00f3 d\u2019Inter\u00e8s Econ\u00f2mic amb Enher, la companyia el\u00e8ctrica, per construir la central de cogeneraci\u00f3. Un torn de la f\u00e0brica el vam destinar a fer de paletes i mec\u00e0nics. Aix\u00ed va ser com vam superar la segona crisi, m\u00e9s encara quan el govern va devaluar un 25% la pesseta.<\/p>\n\n\n\n
La tercera crisi va ser la de la construcci\u00f3. El desembre 2008 acab\u00e0vem d\u2019engegar la nova m\u00e0quina de paper i el 2009 vam entrar en la crisi de les hipoteques sub-prime. Els prove\u00efdors i els bancs ens van dir que el nostre endeutament era molt alt, que no ens podien proporcionar cr\u00e8dit. \u00abPer\u00f2 si \u00e9s la inversi\u00f3 de la nova m\u00e0quina, no \u00e9s cap immoble!\u00bb Res a fer. Ens vam quedar sense circulant per poder engegar la producci\u00f3. Sense incorporar m\u00e9s personal, la gent anava treballant en una m\u00e0quina o en altra a mesura que pod\u00edem tenir mat\u00e8ria primera. I l\u2019any 2010 ja vam aconseguir prou cr\u00e8dit de prove\u00efdors i m\u00e9s vendes al comptat per generar la tresoreria suficient per engegar definitivament el projecte.<\/p>\n\n\n\n
La quarta crisi l\u2019estem vivint ara mateix, amb el problema de no poder repercutir l\u2019augment de costos de mat\u00e8ria primera i energia al producte fabricat, fet que ens va generar p\u00e8rdues mai vistes l\u2019any passat. Una vegada superat el punt, ara toca refer-se de les p\u00e8rdues i preparar-nos per quan arribi l\u2019escenari de la baixada de consum. Caldr\u00e0 un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu per refor\u00e7ar els sectors de m\u00e9s valor afegit, caldr\u00e0 buscar oportunitats per aconseguir energia a bon preu i caldr\u00e0 esdevenir m\u00e9s circulars del que som. Tamb\u00e9 caldr\u00e0 ajustar molt m\u00e9s els costos de proc\u00e9s, malbaratant menys mat\u00e8ria primera, millorant la productivitat… en definitiva, essent el m\u00e0xim d\u2019eficients possible.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed les coses, comencem a veure clar que l\u2019efici\u00e8ncia i la flexibilitat, l\u2019adaptaci\u00f3 r\u00e0pida als moments, seran valors clau per superar crisis com la que estem entrant. La nova economia es fonamentar\u00e0 en sacrificis necessaris per superar el model excessivament financer que ens ha portat fins aqu\u00ed. El paradigma de resoldre-ho tot a base d\u2019augmentar el deute en consum ha arribat a la fi del seu recorregut, ha portat a la bogeria global sense mesurar si el que feia era eficient o no, sense veure si en feia un \u00fas econ\u00f2micament degut o no. Una cosa es fabrica a M\u00e8xic, s\u2019acaba a Tail\u00e0ndia i es ven a Europa. Un cami\u00f3 de paper surt de Catalunya fins a It\u00e0lia i el mateix cami\u00f3 porta paper de nou a Catalunya. Aquesta bogeria que genera enormes inefici\u00e8ncies ha arribat al l\u00edmit i ara haur\u00e0 de buscar altres maneres de fer per encaixar en el marc del context financer que vindr\u00e0. Caldr\u00e0 que cadasc\u00fa faci un important esfor\u00e7 per trobar de quina manera pot adaptar la seva activitat productiva o els seus h\u00e0bits de consum a aquest paradigma. Les pimes i els particulars probablement ho farem amb certa facilitat per\u00f2, ser\u00e0 capa\u00e7 l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica de fer-ho? I si arriba un daltabaix financer? Caldr\u00e0 recordar que l\u2019estat del benestar ens proporciona algunes eines imprescindibles: sanitat, ensenyament, seguretat p\u00fablica i atenci\u00f3 a la gent gran i a la desvalguda. La resta es pot eliminar del tot, no aporta benestar fonamental. L\u2019efici\u00e8ncia tamb\u00e9 arribar\u00e0 al sector p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n
Finalment sembla que, el que es plantejava com un ventall de sacrificis per frenar la crisi clim\u00e0tica, vindr\u00e0 imposat per un altre costat: el de respondre a la crisi econ\u00f2mica post-pand\u00e8mia, amb una inflaci\u00f3 desbocada que requerir\u00e0 ajustar el consum, \u00e9sser flexibles i eficients.<\/p>\n