{"id":227,"date":"2010-10-24T21:57:44","date_gmt":"2010-10-24T19:57:44","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=227"},"modified":"2010-10-24T21:57:44","modified_gmt":"2010-10-24T19:57:44","slug":"%c2%b4ras-le-bol%c2%b4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=227","title":{"rendered":"\u00b4Ras le bol\u00b4"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Hauria pogut escriure sobre el nou govern, per\u00f2 la veritat \u00e9s que la not\u00edcia ja l’havia descomptada fa uns sis mesos. Tampoc aportar\u00e0 un canvi substancial de pol\u00edtica: no hi haur\u00e0 canvis notables fins que el Govern digui que sortirem de la crisi exportant i que per a aix\u00f2 s’han de prendre mesures per fer a les empreses m\u00e9s competitives. Sembla que encara no toca, ja que el nou ministre de Treball, Valeriano G\u00f3mez, \u00e9s un sindicalista que va participar en la manifestaci\u00f3 el dia de vaga general.
\nLa not\u00edcia rellevant \u00e9s el pols que hi ha a Fran\u00e7a per frenar l’aprovaci\u00f3 de l’augment de l’edat de jubilaci\u00f3. Cal mirar de prop els francesos perqu\u00e8 ells trobaran la soluci\u00f3 al mal de la globalitzaci\u00f3 que pateix el m\u00f3n occidental.
\nEn la meva an\u00e0lisi de la crisi agafo la transfer\u00e8ncia de riquesa del m\u00f3n occidental a la Xina com la causa major. He explicat que per cada producte que comprem a la Xina perdem una part del nostre benestar i de la nostra pensi\u00f3, preguntant-me fins quan aix\u00f2 \u00e9s possible, fins quan el ciutad\u00e0 ho acceptar\u00e0. Heus aqu\u00ed, per\u00f2, que al m\u00f3n n’hi ha un que accepta menys sacrificis que els altres, i aquest \u00e9s el franc\u00e8s. Fran\u00e7a fa molts anys que ha constru\u00eft un sistema amb un pes enorme del sector p\u00fablic, molt eficient per cert, que ha anat resolent un a un els problemes de l’individu franc\u00e8s. Els bur\u00f2crates francesos han sabut treballar per assegurar el benestar del pa\u00eds, sigui traient fons econ\u00f2mics de la Uni\u00f3 Europea com cap altre pa\u00eds ha sabut fer, mantenint el sector tur\u00edstic en nivells alts, generant una energia a bon preu i de qualitat, i propiciant uns quants sectors punta d’exportaci\u00f3, com el TGV i l’Airbus. Quan vaig viure a Fran\u00e7a vaig ser espectador del final del desplegament nuclear del regnat de Val\u00e9ry Giscard d’Estaing i del principi del de Fran\u00e7ois Miterrand amb el desenvolupament del tren d’alta velocitat i de l’avi\u00f3. D’aix\u00f2 ja far\u00e0 30 anys i ni Jacques Chirac ni Nicolas Sarkozy han semblat pas tenir cap idea per impulsar de nou Fran\u00e7a.
\nHeus aqu\u00ed on comen\u00e7a el declivi del pa\u00eds ve\u00ed: sense nous projectes que estirin el pa\u00eds, aquest no corre. El ciutad\u00e0 franc\u00e8s no \u00e9s pas molt treballador i les lleis laborals franceses encara el protegeixen m\u00e9s que les d’Espanya. El resultat ha estat que la ind\u00fastria tradicional francesa ha anat tancant i que les multinacionals han decidit sortir de Fran\u00e7a per produir fora de les seves fronteres, aix\u00f2 s\u00ed, tot i mantenint-hi les vendes. En el meu sector ho he pogut constatar sovint, havent vist que les empreses espanyoles que n’havien comprat altres de franceses han acabat tancant-les. En definitiva, des de fa molts anys Fran\u00e7a va perdent competitivitat a passos de gegant. Nom\u00e9s faltava la globalitzaci\u00f3, l’entrada de productes fabricats amb sous tremendament baixos i l’exportaci\u00f3 de llocs de treball a pa\u00efsos emergents, perqu\u00e8 el declivi s’acceler\u00e9s.
\nNo hi ha gaire dist\u00e0ncia entre el declivi franc\u00e8s i el nostre. Ells es pensen que no, que s\u00f3n diferents, per\u00f2 l’\u00fanica cosa que varia \u00e9s que la nostra caiguda ha arribat de cop perqu\u00e8 estava amagada darrere la bombolla immobili\u00e0ria. Nosaltres hem de resoldre un pendent que va comen\u00e7ar fa deu anys i ells un altre que va comen\u00e7ar almenys en fa vint.
\nEl m\u00f3n occidental, a excepci\u00f3 d’Alemanya, es resisteix a acceptar que s’ha empobrit i que, per tant, s’ha d’actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia, disminuint el poder adquisitiu i l’estat del benestar. Estats Units havia dit que ja havia sortit de la crisi… i ja veieu, nom\u00e9s s’ho pensava. Ells ho resoldran amb m\u00e9s deute exterior i posant m\u00e9s gent a la pobresa absoluta, per\u00f2 a Europa aix\u00f2 no es pot fer. Els pa\u00efsos fan actuacions t\u00edmides derivades de pressupostos que s’han desquadrat exageradament, per\u00f2 mai cap pol\u00edtic explica clarament que ens hem empobrit i que s’han de prendre mesures per acceptar aix\u00f2 i per corregir-ho. Els pol\u00edtics estan cagats de por i no gosen explicar la veritat per no perdre el poder.
\nAmb tot aix\u00f2 la mimada societat francesa ha decidit que ja n’hi havia prou, han dit que n’estaven fins aqu\u00ed dalt i han decidit sortir al carrer i no acceptar les mesures restrictives que proposa el Govern franc\u00e8s apujant l’edat m\u00ednima de jubilaci\u00f3 dels 60 anys als 62. Fixem-nos que aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la globalitzaci\u00f3, sin\u00f3 que \u00e9s el resultat de l’envelliment de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s igual, la gent ho posa al mateix sac que la resta de restriccions i no ho vol acceptar.
\nLes mobilitzacions franceses han de propiciar un canvi en les relacions econ\u00f2miques derivades de la globalitzaci\u00f3. Estic conven\u00e7ut que ells seran els primers a dir que ja n’hi ha prou que els productes xinesos s’escampin pertot arreu sense cap fre, que rebentin i enfonsin mercats de qualsevol tipus fent compet\u00e8ncia deslleial, triturant i cremant del tot els teixits econ\u00f2mics. Si us ho explico \u00e9s perqu\u00e8 a l’estiu vaig llegir la intenci\u00f3 del ministre franc\u00e8s Jean-Louis Barloo d’obligar que les etiquetes dels productes continguin tota la tra\u00e7abilitat i l’origen dels seus components.
\nN’estic conven\u00e7ut que cal posar regles a la transacci\u00f3 internacional. No nom\u00e9s fa falta acotar el canvi massiu de capital entre pa\u00efsos a velocitats astron\u00f2miques. Cal acabar amb la compet\u00e8ncia deslleial. Veieu l’afer del clembuterol, aqu\u00ed no es poden engreixar animals amb f\u00e0rmacs, per\u00f2 en canvi es pot importar carn que els contingui. Aqu\u00ed fabriquem productes amb restriccions ambientals considerables, per\u00f2 els podem importar de fora, encara que el CO2 associat sigui el doble o el triple del que fabriquem aqu\u00ed.
\nNo, no pot ser competir amb tanta desigualtat de condicions i anar perdent benestar a grans queixalades. Per aix\u00f2 miro amb complicitat als francesos, amb l’esperan\u00e7a que seran ells els que ens indicaran el cam\u00ed arran de dir, n’estic fins dalt del cap,… j’en ai ras le bol.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t