La situaci\u00f3 actual de l\u2019economia i de les tensions energ\u00e8tiques ens condueix inevitablement a un nou paradigma econ\u00f2mic amb menys recursos. No \u00e9s que no n\u2019hi hagi (l\u2019abund\u00e0ncia no es perd), \u00e9s que seran molt cars. Com d\u00e8iem diumenge passat, aquesta tend\u00e8ncia s\u2019ha accelerat arran de les convulsions financeres recents, del retroc\u00e9s de la globalitzaci\u00f3 i de la guerra d\u2019Ucra\u00efna. Per\u00f2, fins quants menys recursos aguantar\u00e0 el nostre model de benestar?<\/p>\n\n\n\n
La transici\u00f3 energ\u00e8tica s\u2019ha de fer primer abaixant el consum, i despr\u00e9s fent que l\u2019energia emprada sigui renovable. De l\u2019energia no consumida en diem Negaenergia, la que no hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
La humanitat ha anat augmentant l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019energia a la seva activitat de forma que gaireb\u00e9 tota la productivitat que ha aconseguit \u00e9s gr\u00e0cies a un augment de l\u2019\u00fas de l\u2019energia. Aix\u00ed, doncs, vist des d\u2019aquest angle, hi pot haver la possibilitat que un menor \u00fas de l\u2019energia repercuteixi en una p\u00e8rdua de productivitat i, per tant, de benestar.<\/p>\n\n\n\n
La societat primitiva tenia un consum diari de 4,4 kWh\/habitant en forma de menjar i de foc. Amb l\u2019arribada de l\u2019agricultura i la ramaderia aix\u00f2 va arribar a 6 kWh\/h, a Uruk ja tenien 12 kWh\/h, a Babil\u00f2nia 19, a Tebas 21, i a Roma van arribar a 31 kWh\/h. A mesura que la humanitat anava innovant, descobrint materials com el coure i el ferro, i anava millorant la seva organitzaci\u00f3, la demanda d\u2019energia anava creixent. Des del declivi de Roma va costar molt tornar a tenir la mateixa demanda d\u2019energia, de forma que, fins just abans de la Revoluci\u00f3 Industrial, al 1700, no es va tornar a recuperar aquella energia, i llavors el cam\u00ed va ser espectacular: el 1800 a Londres ja es necessitaven 38 kWh\/h, el 1900 a Londres es necessitaven 92 kWh\/h i a Nova York a l\u2019any 2020 es necessitaven 202 kWh\/h.<\/p>\n\n\n\n
La pregunta clau \u00e9s, el benestar m\u00ednim, quanta energia necessita? Avui Espanya t\u00e9 un requisit d\u2019energia de 94,4 kWh\/h, mentre el m\u00f3n al seu conjunt el t\u00e9 de 57,5 kWh\/h. Catalunya t\u00e9 un consum de 106,3 kWh\/h, m\u00e9s alt que la resta d\u2019Espanya degut a la industrialitzaci\u00f3. Dinamarca t\u00e9 una demanda semblant a l\u2019espanyola, i Costa Rica necessita 35,6 kWh\/h. Llavors, quin \u00e9s l\u2019objectiu ideal?<\/p>\n\n\n\n
Fa uns 10 anys quan em vaig plantejar aquesta q\u00fcesti\u00f3 per primera vegada vaig fer una an\u00e0lisi del meu consum personal. Vaig quantificar l\u2019energia de cada moviment en un dia normal. M\u2019aixeco, vaig al lavabo, quantifico la llum i la calefacci\u00f3 de casa, vaig a l\u2019ordinador, esmorzo, em dutxo, em vesteixo, agafo el cotxe fins al treball, quantifico la llum i calefacci\u00f3 del treball, dino, torno a casa amb cotxe, sopo, miro la televisi\u00f3 i el tel\u00e8fon, i vaig a dormir. Tot aix\u00f2 em dona una necessitat d\u2019energia de 54 kWh\/h, incloent-hi l\u2019energia del menjar, els seus embalatges, l\u2019energia de l\u2019aigua i el cost energ\u00e8tic d\u2019unes vacances. Sembla un bon valor, tot i que el transport \u00e9s en cotxe el\u00e8ctric, amb un baix consum. Per\u00f2 aqu\u00ed hi manquen coses no corrents, com \u00e9s el vestit, les coses que hem comprat per a la casa… Si hi afegim el cost energ\u00e8tic de l\u2019habitatge en la seva construcci\u00f3 amb la hip\u00f2tesi d\u2019una vida de 60 anys, del cotxe amb una vida de 10 anys, dels aparells electr\u00f2nics amb una vida de 6 anys, de les infraestructures de sanitat, ensenyament, serveis p\u00fablics i carreteres, amb una vida estimada de 80 anys, l\u2019energia total di\u00e0ria personal esdev\u00e9 llavors de 66 kwh\/h.<\/p>\n\n\n\n
El valor llindar del benestar ve donat per l\u2019\u00edndex Human Development Index de l\u2019ONU. Aquest \u00edndex ens diu que per sota d\u2019un PIB\/habitant de 31.000 $\/h no hi ha ni un pa\u00eds amb un valor superior de HDI de 0,8 (nivell en el que hi ha els pa\u00efsos del nostre entorn), i aix\u00f2 es tradueix amb unes necessitats energ\u00e8tiques de 82 kWh\/h. I si posem el llindar de benestar al que ten\u00edem a l\u2019any 1980? Llavors Espanya tenia un HDI de 0,51, un PIB\/h de 14.000 $\/h, i un consum d\u2019energia de 64 kWh\/h, m\u00e9s o menys el que he trobat en el c\u00e0lcul personal. Arribar fins aqu\u00ed suposaria una baixada de les necessitats energ\u00e8tiques de -40% i permetria una f\u00e0cil generaci\u00f3 amb energies renovables.<\/p>\n\n\n\n
Hem posat molt \u00e8mfasi entre tots a les necessitats energ\u00e8tiques de mobilitat, electricitat i calefacci\u00f3, per\u00f2 hem oblidat les estructures de formig\u00f3. Construir i demolir estructures de formig\u00f3 s\u2019ha de penalitzar perqu\u00e8 \u00e9s car\u00edssim des del punt de vista energ\u00e8tic. Ara que l\u2019energia t\u00e9 un valor monetari alt aquesta tend\u00e8ncia es frenar\u00e0: la bestiesa m\u00e9s gran que ha fet Catalunya en els darrers 100 anys ha estat construir i demolir el tambor de les Gl\u00f2ries amb una vida de 20 anys. Les estructures no s\u2019han de demolir, s\u2019han d\u2019adequar i aix\u00ed ser\u00e0 com la rehabilitaci\u00f3 prendr\u00e0 la m\u00e0xima activitat. Fa temps que demano fer un registre d\u2019estructures per decidir quina vida han de tenir i impedir la seva demolici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aquest exercici ens mostra que, fent una vida ordenada, amb sentit com\u00fa, vigilant el que es compra, no fent ab\u00fas de trasllats innecessaris i posant efici\u00e8ncia en el sector p\u00fablic, es pot assolir amb relativa facilitat una nova economia frugal i de carboni zero. Ara b\u00e9, cal frenar la construcci\u00f3 d\u2019estructures de formig\u00f3 innecess\u00e0ries i introduir l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica arreu, a les cases i a les institucions. Aqu\u00ed ho tenim tot per fer. La resta vindr\u00e0 sol, la baixada de benestar des del \u00edndex HDI de 0,8 a 0,5 vindr\u00e0 com un efecte autom\u00e0tic d\u2019una economia que no podr\u00e0 aguantar m\u00e9s excessos, acostumada a viure amb un deute permanent i creixent. Per\u00f2 no hauria de passar res, perqu\u00e8 en aquest nivell ja hi \u00e9rem a l\u2019any 1980 i, per tant, sabem que es pot aguantar. Despr\u00e9s d\u2019aquelles dates el que vam fer va ser lligar els gossos amb llonganisses, i aix\u00f2 ja no aguanta m\u00e9s.<\/p>\n