Estem entrant en una crisi igual a la que vam viure a final dels anys 70, quan hi va a ver el xoc petrolier. A l\u2019any 1978 el m\u00f3n consumia 62,9 milions de barrils de petroli i el preu era de 51 $\/b. De cop, el 1979, el preu va pujar a 103 $\/b, amb un consum que encara va ser de 64 milions de barrils. Va comen\u00e7ar una crisi internacional de gran magnitud perqu\u00e8 l\u2019economia no estava adaptada per aquests preus i no va saber fer-ho en un temps raonable. El resultat va ser una p\u00e8rdua de poder adquisitiu, una espiral inflacion\u00e0ria, el tancament de moltes empreses i p\u00e8rdua de llocs de treball.<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019any 1980, amb un preu encara de 106 $\/b, el consum va comen\u00e7ar a caure fins a 61 milions de barrils, iniciant un per\u00edode en el que el consum redu\u00eft va obligar al preu del petroli a baixar, fins el punt que el 1983 el consum va arribar a 58 milions de barrils i el 1986 el preu ja va ser de 31 $\/b, inferior a la primera crisi de petroli del 1973. A partir de 1985 el consum va tornar a cr\u00e9ixer i no va ser fins el 2005, 27 anys despr\u00e9s de la crisi, que el preu va tornar a ser de 66 $\/b.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019economia est\u00e0 constru\u00efda sobre l\u2019\u00fas de l\u2019energia. Aix\u00f2 i la innovaci\u00f3 \u00e9s el que ens ha perm\u00e8s al llarg de la hist\u00f2ria humana, molt m\u00e9s des de la revoluci\u00f3 industrial, millorar el valor afegit i, per tant, el benestar de la societat. Per aix\u00f2, quan els preus canvien de sobte, sense possibilitat d\u2019adaptaci\u00f3 a la nova situaci\u00f3, l\u2019economia rep una patacada dif\u00edcil de superar. Quan m\u00e9s alt \u00e9s el salt i menor el temps en el que s\u2019ha fet, m\u00e9s greu \u00e9s la situaci\u00f3. El bot de 1978 va ser un increment del 102%. El mes de mar\u00e7 de 2021 el preu del gas era de 17 \u20ac\/MWh i ara \u00e9s de 112 \u20ac\/MWh, un salt del 560%. Ara l\u2019economia est\u00e0 molt m\u00e9s terciaritzada, amb m\u00e9s serveis que manufactura, per\u00f2 el petroli tamb\u00e9 ha passat en un any des de 62 a 104 $\/b. Com que el nostre sistema el\u00e8ctric nom\u00e9s veu el preu del gas, l\u2019electricitat ha pujat en un any des de 119 \u20ac\/MWh fins a 320 \u20ac\/MWh, un 169%. Aquests augments s\u00f3n molt superiors als de la crisi de 1978 i la soluci\u00f3 tamb\u00e9 tindr\u00e0 efectes durs per a la societat. El primer component \u00e9s el de la inflaci\u00f3. Al mes de febrer de 2021 la inflaci\u00f3 a Espanya era del 0,3%, el mes de juny ja era del 2,7%, a l\u2019octubre del 5,4% i aquest mes de mar\u00e7 ha arribat al 9,8%. L\u2019espiral es va incrementant, i ara hi haurem d\u2019afegir l\u2019augment salarial per fer front a la p\u00e8rdua de poder adquisitiu, fet que ens fa veure que arribarem al llindar del 20% d\u2019aqu\u00ed uns quants mesos.<\/p>\n\n\n\n
Des de la ind\u00fastria venim avisant fa vuit mesos que aix\u00f2 vindria el primer trimestre d\u2019enguany. Per\u00f2 els economistes i pol\u00edtics anaven dient que l\u2019economia estava en un bon creixement i que calien pressupostos expansius. Doncs aqu\u00ed tenim, patacada de les grosses!<\/p>\n\n\n\n
Quan vam teoritzar la ruta cap a la descarbonitzaci\u00f3 vam dissenyar un cam\u00ed progressiu d\u2019encariment de les energies f\u00f2ssils de forma que poc a poc l\u2019economia an\u00e9s substituint el carb\u00f3, el petroli i el gas per menys consum d\u2019energia i per energies renovables. El vector de tot all\u00f2 era la taxa de carboni, que havia d\u2019anar des de 5 \u20ac\/tCO2 fins 200 \u20ac\/tCO2 en 20 anys. Doncs b\u00e9, en cosa d\u2019un any hem aconseguit el mateix efecte degut a l\u2019augment de preu del gas. En aquell debat te\u00f2ric d\u00e8iem dues coses b\u00e0siques: la recaptaci\u00f3 de la taxa de CO2 s\u2019havia de retornar \u00edntegrament a l\u2019economia i s\u2019havia de fer de la forma m\u00e9s justa possible. Una via era la de subvencionar les inversions per adaptaci\u00f3 (habitatge, cotxes el\u00e8ctrics, transport p\u00fablic, carrils bici, renovables, modificacions industrials…), i una m\u00e9s agosarada (nom\u00e9s la proposa Canad\u00e0): repartir els ingressos de forma nominal a cada contribuent en un escalat progressiu, on el que t\u00e9 m\u00e9s rep menys i el que t\u00e9 menys rep m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Amb tot aix\u00f2 sense debatre arriba la crisi i la primera soluci\u00f3 dels pa\u00efsos europeus, apaivagant les protestes de la poblaci\u00f3, ha estat la de subvencionar el preu de la gasolina i el gasoil. No hem apr\u00e8s que aquesta crisi nom\u00e9s es combat disminuint el consum? Es podien haver mantingut els preus dels combustibles i aportar l\u2019ajuda directament als usuaris en funci\u00f3 del seu consum, aix\u00ed l\u2019usuari tindria sempre el senyal que ha de consumir menys. L\u2019augment anual de recaptaci\u00f3 per augment d\u2019IVA el\u00e8ctric i de gasolines i gasoil \u00e9s d\u2019uns 9.000 milions d\u2019euros. Si decidim repartir l\u2019IVA el\u00e8ctric entre totes les fam\u00edlies, sortiria una aportaci\u00f3 familiar de 460 euros a l\u2019any. O, si per exemple retornem tot l\u2019augment d\u2019IVA del gasoil al transport de mercaderies es podrien retornar l\u2019equivalent a la xifra de 10 \u20ac\/100km. Si un cami\u00f3 al mes fa 3.600 km, l\u2019ajuda podria ser de 360 \u20ac\/mes, per\u00f2 ell tindria la possibilitat de reduir el consum optimitzant la c\u00e0rrega i la ruta, conduint de forma millor, o canviant el vehicle si \u00e9s el cas.<\/p>\n\n\n\n
Hem d\u2019interioritzar que la soluci\u00f3 a la crisi que comen\u00e7a es resoldr\u00e0 abaixant el consum per retornar a un equilibri entre l\u2019oferta i la demanda. \u00c9s fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica en 5 anys enlloc de 20. Reduir el consum vol dir una adaptaci\u00f3 cultural, canviar l\u2019ordre de prioritats en la despesa personal, canviar la import\u00e0ncia dels gustos i prefer\u00e8ncies: qu\u00e8 \u00e9s millor, deixar que la sequera ens deixi sense aigua, alterant la flora i la fauna, patir per arribar a final de mes, deixar de tenir assist\u00e8ncia p\u00fablica en sanitat, ensenyament i pensions… o b\u00e9 acceptar que hem de tenir molins dalt les carenes i a l\u2019horitz\u00f3 del mar, o hect\u00e0rees de plaques fotovoltaiques als camps, que hem de menjar menys carn i m\u00e9s vegetals, que hem de convertir les nostres deixalles en gas renovable, que hem de viatjar menys i m\u00e9s a prop, o que no hem de comprar compulsivament?<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s important posar el relat on ha de ser. No fer-ho implica improvisar i prendre solucions err\u00f2nies que encara retarden m\u00e9s les solucions i fan mal. Diu Francesco Starace, CEO d\u2019ENEL: hem de fer un gran salt per descarbonitzar les nostres economies.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/crisi-petroli-78.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n