La gent es pensa que la transici\u00f3 energ\u00e8tica nom\u00e9s consisteix en fer l\u2019electricitat renovable, i no \u00e9s aix\u00ed. El cam\u00ed \u00e9s complex, transversal i en gran mesura tamb\u00e9 cultural. Ara que s\u2019ha posat de moda dir coses per abaixar la factura energ\u00e8tica, poca gent parla de reduir la velocitat de circulaci\u00f3 a les autopistes de 120 km\/h a 110 km\/h, de la necessitat de fer molts carrils bici, fins arribar a una inversi\u00f3 de 230 milions anuals, d\u2019obligar als nous habitatges a no tenir calefacci\u00f3 amb gas ni amb gasoil, d\u2019obligar-los a tenir teulats fotovoltaics… Per\u00f2 alhora ning\u00fa parla de canviar els usos del transport, tant el de viatgers com el de mercaderies.<\/p>\n\n\n\n
Si un dia arribem a controlar el preu de l\u2019electricitat tornarem a l\u2019escenari que vol\u00edem quan vam comen\u00e7ar a dissenyar la transici\u00f3 energ\u00e8tica: el preu del transport amb combustibles f\u00f2ssils ser\u00e0 molt superior al transport el\u00e8ctric. I aix\u00f2 ens conduir\u00e0 directament a mirar el tren. \u00c9s urgent dissenyar aparcaments importants a les estacions de tren, dibuixar circuits amb petits busos per traslladar la gent a les estacions, fer el tren de viatgers competitiu, eliminant estacions que redueixen la velocitat del trajecte, posant m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncies de trens a rodalies…<\/p>\n\n\n\n
M\u00e9s o menys en tot aix\u00f2 que dic ja s\u2019hi ha treballat, tot i que no s\u2019executa res. Per\u00f2 amb les mercaderies ning\u00fa hi pensa, ni hi treballa. Hi ha dies que per la Jonquera passen 18.000 camions, una xifra que fa mal d\u2019ulls i ja veiem un problema nou que s\u2019hi afegeix: a Europa no hi ha conductors de camions. Alguns pa\u00efsos han posat en marxa ajudes per facilitar que els joves tramitin el carnet de conductor de camions, cosa que aqu\u00ed encara no hi pensem, per\u00f2 el problema porta a pensar que cal una acci\u00f3 contundent per traspassar les mercaderies de la carretera al tren de forma urgent.<\/p>\n\n\n\n
Com ho podem fer aqu\u00ed, amb tants anys de menyspreu de les mercaderies per ferrocarril, que han portat a l\u2019alcaldessa de Girona Marta Madrenas a dir que cal eliminar l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de Girona? Doncs donant-li la volta i fer el cam\u00ed que cal.<\/p>\n\n\n\n
En aquest moment, si deixem de banda Tarragona (amb estaci\u00f3 de mercaderies al port) i Lleida (sense possibilitat de mercaderies per tren), les mercaderies des de Barcelona surten des de Can Tunis i des del Morrot, dues estacions que gaireb\u00e9 no tenen vies per poder treballar correctament: 4 vies al Morrot i 5 a can Tunis, totes en ample europeu. En total surten de Catalunya cada setmana 15 trens direcci\u00f3 a Europa que poden transportar unes 22.500 tones, equivalents a 930 camions, que s\u00f3n pessigolles als 100.000 camions setmanals que passen per la Jonquera.<\/p>\n\n\n\n
La urg\u00e8ncia d\u2019exportar en tren, a m\u00e9s de ser un problema de seguretat i de preu futur en el transport, \u00e9s tamb\u00e9 un problema d\u2019emissions. Per veure-ho, per fabricar un paper higi\u00e8nic que va a Su\u00e8cia a partir de cel\u00b7lulosa que ve de Pontevedra, a la f\u00e0brica de Besal\u00fa tenim unes emissions totals en cicle de vida de 638 g CO2\/kg paper, en comparaci\u00f3 amb les emissions est\u00e0ndard al sector de 1.430 g CO2\/kg. Si el transport de la cel\u00b7lulosa i el de producte acabat fins a Su\u00e8cia el fem amb tren, aquestes emissions baixen fins a 443 g CO2\/kg (un 30% menys) i, encara m\u00e9s important, expliquen el relat als suecs que, malgrat la dist\u00e0ncia, el paper pot contenir tamb\u00e9 bons valors d\u2019emissions, cam\u00ed de zero en el futur.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019aquesta visi\u00f3 \u00e9s urgent potenciar el transport per ferrocarril, visi\u00f3 que segurament no es t\u00e9 des d\u2019un Madrid no industrial, ni exportador. Cosa que ens porta a Catalunya a haver de liderar aquest cam\u00ed, posant un objectiu ambici\u00f3s cara el futur: Catalunya ha de fer possible el canvi d\u2019ample de vies de tren convertint-se en la primera \u00e0rea de la pen\u00ednsula en fer la transici\u00f3. I, per fer-ho, cal anar posant les peces una darrera l\u2019altra. La primera pot ser la potenciaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de Girona. Primer fent arribar trens en ample ib\u00e8ric. Despr\u00e9s connectant l\u2019estaci\u00f3 amb el tercer fil que passa per les vies del costat. Aix\u00f2 permetr\u00e0 exportar cap Europa des de l\u2019estaci\u00f3 de Girona, donant servei a les empreses del Maresme, Vall\u00e8s Oriental, la Selva, el Giron\u00e8s, l\u2019Alt i el Baix Empord\u00e0, la Garrotxa, Osona i el Ripoll\u00e8s. Entre altres coses, perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil l\u2019acc\u00e9s amb cami\u00f3 a les vies de Barcelona, havent de fer una volta a l\u2019\u00e0rea metropolitana amb carreteres permanentment saturades de tr\u00e0nsit.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 encara no tenim l\u2019estaci\u00f3 del Far-Vilamalla? Per qu\u00e8 els pols log\u00edstics p\u00fablics de Cimalsa no tenen acc\u00e9s al tren? Per qu\u00e8 ning\u00fa obliga a que els parcs log\u00edstics tinguin acc\u00e9s al ferrocarril? Per qu\u00e8 no es fan els projectes de Montblanc, del Pened\u00e8s i de la Llagosta? No hi ha massa explicacions que la que diu que el ferrocarril ha estat menyspreat en el transport.<\/p>\n\n\n\n
Cal dir que, quan comencem a impulsar el transport de mercaderies, apareixer\u00e0 immediatament el problema de manca d\u2019espai de Barcelona, ra\u00f3 per la qual fa pensar que cal trobar una soluci\u00f3 per a un nou espai de c\u00e0rrega de mercaderies lluny de la gran ciutat. I aquest lloc podria ser al voltant de Manresa situat en l\u2019eix transversal, a disposici\u00f3 del Vall\u00e8s Occidental, de Lleida, del Bages i d\u2019Osona. Amb aquestes accions es podria enfocar amb no massa inversi\u00f3 l\u2019exportaci\u00f3 amb ferrocarril a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
Finalment queda el canvi d\u2019ample de via. Com que \u00e9s un pas dif\u00edcil de fer i de veure, la proposta pot ser fer un projecte pilot per tal d\u2019observar els problemes i traslladar posteriorment el canvi d\u2019ample a totes les vies de Catalunya. Aquest projecte pilot pot ser el canvi d\u2019ample de via des de Girona fins a Portbou. El canvi a ample europeu no \u00e9s massa cost\u00f3s en inversions (car les travesses ja tenen doble amplada) i es podrien encabir en un PERTE dels fons europeus Next Generation.<\/p>\n\n\n\n
Nom\u00e9s falta que ens ho creiem. Els empresaris de Girona hem de fer pinya des de la Cambra de Comer\u00e7 per impulsar l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de Girona. Fer veure que el cam\u00ed \u00e9s practicable i que nom\u00e9s vol posar l\u2019objectiu. Per una vegada Catalunya pot tornar a liderar l\u2019economia de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La posici\u00f3 al costat de la frontera ho fa f\u00e0cil, ra\u00f3 per la qual ens obliga a ser ambiciosos: s\u00ed al canvi d\u2019ample de via del ferrocarril per exportar i ser l\u00edders en transport sostenible.<\/p>\n