Aquesta setmana hem escoltat dir a Pedro S\u00e1nchez que el culpable de la inflaci\u00f3 europea \u00e9s Putin amb la invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna. Crec que l\u2019an\u00e0lisi \u00e9s err\u00f2nia, o se\u2019ns vol fer combregar amb rodes de mol\u00ed. La guerra definitivament ha accentuat la inflaci\u00f3, per\u00f2 la tend\u00e8ncia ve de m\u00e9s lluny.<\/p>\n\n\n\n
Els que estem en el m\u00f3n de la producci\u00f3 observem dia a dia com evolucionen les mat\u00e8ries primeres per poder anticipar adaptacions en els preus i en la producci\u00f3 si s\u2019escau. Aix\u00ed \u00e9s que cada dimarts a les 11 em toca mirar el preu de la cel\u00b7lulosa en el mercat de Helsinki, preu que \u00e9s refer\u00e8ncia per a tothom en la compra mensual. Tamb\u00e9 observo l\u2019evoluci\u00f3 del preu del gas i el preu de l\u2019electricitat de l\u2019endem\u00e0, quan surt a les 12.30 h. Aix\u00f2 ens d\u00f3na una certa idea de com avancen els costos i preus industrials, sobre si l\u2019economia mundial s\u2019expandeix o es contrau.<\/p>\n\n\n\n
Doncs b\u00e9, al mes de desembre de 2018 vam observar que l\u2019economia mundial havia entrat en una fase lleugera de descens que es va anar agreujant durant el 2019. Aix\u00f2 era el resultat de l\u2019acci\u00f3 dels bancs centrals de reduir l\u2019aportaci\u00f3 de diner al sistema, all\u00f2 que en diem Quantitative Easing, QE. Els bancs centrals volien corregir els desequilibris de l\u2019economia arran de la seva aportaci\u00f3 en el QE3 (tercera onada de Quantitative Easing) que va comen\u00e7ar el quart trimestre de 2012. Quan s\u2019acostuma a una economia a viure estimulada per drogues monet\u00e0ries, s\u2019acaba pensant que els efectes s\u00f3n normals, creant bombolles i fent que els mercats de qualsevol producte tinguin disfuncions que poden acabar malament. Per aix\u00f2, despr\u00e9s d\u2019una aportaci\u00f3 de diner estimulant, cal retirar-lo paulatinament del sistema per tornar a la normalitat.<\/p>\n\n\n\n
La lleugera retirada del QE3 va fer que l\u2019economia mundial an\u00e9s baixant l\u2019activitat durant tot el 2019, de forma que al mes de novembre ja havia arribat a tocar fons. La conclusi\u00f3 era que al m\u00f3n sobrava producci\u00f3 de tots els productes i que calia anar tancant producci\u00f3 per equilibrar la demanda. Amb aix\u00f2, el mes de febrer de 2020 va arribar la pand\u00e8mia, que va comportar que els preus de les mat\u00e8ries primeres es mantinguessin al seu valor baix molts mesos. Al mes d\u2019agost el preu del gas va comen\u00e7ar a canviar la tend\u00e8ncia des d\u2019un preu de 5 \u20ac\/MWh fins arribar al mes d\u2019abril 2021 a un preu de 18 \u20ac\/MWh, preu mig dels darrers anys. A partir d\u2019aquest mes el gas va engegar la carrera alcista, de forma que el mes d\u2019agost ja estava a 46 \u20ac\/MWh, a l\u2019octubre va fer un pic de 115 \u20ac\/MWh i el desembre va arribar a un pic de 179 \u20ac\/MWh. La guerra d\u2019Ucra\u00efna ha provocat un altre pic de 227 \u20ac\/MWh i possiblement ens deixar\u00e0 un preu mig de 130 \u20ac\/MWh enlloc de 80 \u20ac\/MWh que haur\u00edem tingut sense la guerra.<\/p>\n\n\n\n
La mateixa cosa ens va passar amb la pasta de cel\u00b7lulosa: va comen\u00e7ar a pujar el gener de 2021 per arribar a dalt el mes de juliol de 2021, des d\u2019on ja no ha baixat, amb el valor m\u00e9s alt de la s\u00e8rie hist\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n
Queda clar, doncs, que la guerra nom\u00e9s ha acabat d\u2019accelerar una tend\u00e8ncia pr\u00e8via. Quan cada dimarts anava posant un punt al gr\u00e0fic, em preguntava: qu\u00e8 ha canviat al m\u00f3n des de 2019, quan sobrava producci\u00f3, a 2021, amb una gran mancan\u00e7a de tot? Encara avui quan vaig per l\u2019autopista i per les carreteres penso, on era tot aquest tr\u00e0nsit el 2019? I, quan tots els empresaris tenim problemes per trobar treballadors, penso, qu\u00e8 ha passat des de 2019?<\/p>\n\n\n\n
La resposta es diu novament Quantitative Easing. Per sortir de la crisi de la pand\u00e8mia els bancs centrals van posar diner al sistema com mai ho havien fet amb el QE4. Aix\u00ed la FED americana va introduir 105 bilions el 2021 amb un PIB de 23 bilions, un 360% de la capacitat de generaci\u00f3 de producci\u00f3. Europa ha fet una cosa semblant amb menor quantitat. I aix\u00ed hem arribat a provocar la droga m\u00e9s potent que mai una economia ha creat. Els 4 bancs centrals pensaven que la inflaci\u00f3 seria immune als al\u00b7licients monetaris, sense veure que l\u2019aturada de la globalitzaci\u00f3 ja t\u00e9 efectes inflacionaris de forma corrent. El m\u00f3n t\u00e9 avui un deute del 256% sobre el PIB, amb un descontrol evident.<\/p>\n\n\n\n
Ara els bancs centrals es disposen a treure els est\u00edmuls i a apujar els tipus d\u2019inter\u00e8s per frenar l\u2019euf\u00f2ria de l\u2019economia, una economia que ja havia creat una nova bombolla immobili\u00e0ria quan encara no s\u2019havien venut tots els pisos de la Sareb creats durant la crisi de 2008. La marxa enrere dels est\u00edmuls far\u00e0 mal, molt mal a l\u2019economia, perqu\u00e8 oblidem com es pot funcionar sense anar dopats. Caldr\u00e0 una cura de desintoxicaci\u00f3 potent, que ja ens diuen els que hi han passat que s\u00f3n molt doloroses.<\/p>\n\n\n\n
La pregunta \u00e9s, per qu\u00e8 els bancs centrals cedeixen a la creaci\u00f3 d\u2019est\u00edmuls per sobre el que l\u2019economia necessita, per qu\u00e8 eviten que les economies tinguin petites recessions que les ajustin? Segurament perqu\u00e8 tenen por que el sistema financer caigui, que els bancs tanquin, fruit d\u2019una economia excessivament financera, molt lluny de l\u2019economia productiva, plena de productes financers que creen comissions i guanys especulatius.<\/p>\n\n\n\n
Fa mesos que vaig dient que aquest model engegat per Milton Friedman el 1980 i impulsat per la globalitzaci\u00f3 de 1990 mostra signes d\u2019esgotament. El model de crear moneda de forma gratu\u00efta i lleugera, que extreu mat\u00e8ries primeres fins a l\u2019infinit, que permet crear molta m\u00e9s producci\u00f3 que la que es necessita, ha arribat al seu final. Ara falta proposar un nou paradigma que aporti efici\u00e8ncia a l\u2019economia, basat en la frugalitat. Cada dia hi estem m\u00e9s a prop. Esperem arribar-hi sense que el context actual col\u00b7lapsi i ens arrossegui a tots en la pobresa absoluta. No, Putin no \u00e9s l\u2019\u00fanic culpable d\u2019aquesta inflaci\u00f3. Ho \u00e9s tamb\u00e9 el sistema financer, amb la senyora Christine Lagarde al davant d\u2019Europa.<\/p>\n