{"id":225,"date":"2010-10-17T22:23:45","date_gmt":"2010-10-17T20:23:45","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=225"},"modified":"2010-10-17T22:23:45","modified_gmt":"2010-10-17T20:23:45","slug":"escassetat-financera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=225","title":{"rendered":"Escassetat financera"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana hem vist com la Generalitat ha decidit anar directament al mercat minorista per buscar finan\u00e7ament. Enceta un cam\u00ed al que ens haurem d’anar acostumant, un cam\u00ed que esdev\u00e9 necessari per resoldre el greu problema financer del pa\u00eds.
\nSovint he fet \u00e8mfasi que la crisi \u00e9s de productivitat, derivada de la transfer\u00e8ncia de riquesa a pa\u00efsos emergents. Potser el meu exc\u00e9s d’insist\u00e8ncia ha estat per compensar els arguments dels que diuen que la crisi nom\u00e9s \u00e9s financera. \u00c9s cert que a la crisi de productivitat cal afegir el greu problema financer que pateix Espanya com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels fausts immobiliaris. Espanya no t\u00e9 tresoreria, la majoria de recursos es troben enterrats en els centenars de milers de pisos i el deute del pa\u00eds amb l’exterior \u00e9s indigerible. El resultat \u00e9s que no hi ha tresoreria enlloc, ni a les administracions, ni a les empreses, ni als bancs.
\nL’any 2006 el deute espanyol amb l’exterior era d’1.238.533 milions d’euros, mentre que aquest any \u00e9s d’1.780.000 milions. Per\u00f2 l’endeutament total \u00e9s de 2.810.000 milions d’euros, dels quals 600.000 milions corresponen a les administracions, 900.000 a les fam\u00edlies i 1.310.000 a les empreses. Us recordo que el PIB actual \u00e9s de 1.050.000 milions d’euros. Heus aqu\u00ed el panorama, no hi ha marge per gaireb\u00e9 fer res: les administracions no poden fer m\u00e9s obra p\u00fablica per impulsar l’economia, les empreses no poden invertir per millorar la productivitat i els particulars no poden comprar pisos perqu\u00e8 no veuen el futur clar i perqu\u00e8 els bancs no els donen hipoteques. Per aix\u00f2, quan dos empresaris es troben i pregunten, “com va?”, la resposta \u00e9s “resistint”, perqu\u00e8 no hi ha gaires m\u00e9s estrat\u00e8gies que la de sobreviure. Temps que pot ser terriblement llarg si no s’actua amb decisi\u00f3.
\nEls clients cada vegada paguen pitjor, m\u00e9s tard i sense garantir la data. Els bancs gaireb\u00e9 no existeixen, nom\u00e9s miren de resoldre el seu propi problema de tresoreria i de no augmentar la morositat. \u00c9s ben sobrer anar a un banc a presentar un pla d’inversi\u00f3 o un pla estrat\u00e8gic, \u00e9s com portar-lo a la sagristia de qualsevol esgl\u00e9sia, nom\u00e9s serveix per parlar del sexe dels \u00e0ngels. El Banc Sabadell en aquests moments fa un anunci amb en Guardiola on diu que t\u00e9 un pla per ajudar les millors empreses. No us ho creieu, t\u00e9 un pla per ajudar-se a ell mateix, un pla per captar fons particulars amb n\u00f2mines, de cap manera un pla per ajudar al teixit empresarial del pa\u00eds. Haureu escoltat que l’institut de cr\u00e8dit oficial (ICO) t\u00e9 una l\u00ednia per donar cr\u00e8dits de tresoreria a les petites i mitjanes empreses, amb la figura del “facilitador financiero”. El resultat de la l\u00ednia \u00e9s una paperassa immensa, una dilapidaci\u00f3 de recursos de temps de les empreses, per nom\u00e9s donar el 2% dels cr\u00e8dits. Un fiasco! No hi ha cap planteig financer que funcioni, cap de les coses que s’han proposat en els darrers dos anys funciona. Nom\u00e9s funciona la renegociaci\u00f3 de cr\u00e8dits que no es poden pagar, que han fet i continuen fent les immobili\u00e0ries. Imagineu que hi ha 700.000 pisos, que no es venen, a un preu de 200.000 euros cadascun. Aix\u00f2 fa 140.000 milions d’euros (el 13% del PIB) que els bancs han de renegociar cont\u00ednuament, a part de pagar els deutes que van contreure amb l’exterior. En diem els Zombies, els morts vivents que ens eixuguen a tots els altres, els xucladors de sang financera.
\nDif\u00edcil panorama. Arribats aqu\u00ed ens hem de preguntar, no hi ha diners enlloc? Doncs s\u00ed, encara que sembli impossible, l’estalvi de les fam\u00edlies va cr\u00e9ixer des d’un 11% a l’any 2008 fins al 20% d’ara. Aquest gruix resta imm\u00f2bil, nom\u00e9s serveix per resoldre els problemes de ratio dels bancs, sense arribar al sistema real de producci\u00f3 i consum.
\nFa m\u00e9s d’un any que vaig dient que hi haur\u00e0 un abans i un despr\u00e9s financer quan s’acabi la crisi. Sobretot perqu\u00e8 les regles del joc financer s’han fet m\u00e9s estrictes amb els nous pactes de Basilea. Voldr\u00e0 dir que les empreses hauran de tenir molta m\u00e9s capitalitzaci\u00f3 que abans, que hauran de necessitar molt menys els recursos dels banquers. Despr\u00e9s perqu\u00e8 els empresaris haurem quedat tan emprenyats amb els nostres banquers que els voldrem tornar una a una les que ens han fet en aquests moments, els tindrem ganes com les que tenim a les companyies telef\u00f2niques o el\u00e8ctriques, per exemple. Per\u00f2 finalment perqu\u00e8 per sortir del forat on estem haurem de trobar noves f\u00f3rmules de finan\u00e7ament fora del sistema banquer. \u00c9s aqu\u00ed on el conseller Castells d\u00f3na una lli\u00e7\u00f3 resolent la manca de finan\u00e7ament anant directament al mercat individual, anant a cercar una part de l’estalvi de les fam\u00edlies. Si els \u00fanics recursos que hi ha es concentren en aquest apartat, \u00e9s aqu\u00ed on hem d’anar. En el raonament que les empreses tamb\u00e9 haurem de saltar els bancs hi afegia que haurem de revisar els inicis del sistema financer, quan els particulars (advocats, notaris, metges, botiguers) finan\u00e7aven directament les empreses amb figures com lletres, bons i pagar\u00e9s. L’evoluci\u00f3 de la banca ha trencat aquesta manera de fer, per\u00f2 ara podria ser el moment de tornar-hi i Internet ho podria facilitar.
\nArtur Mas ha ficat la pota fins el fons dient que el govern fa una mala acci\u00f3 emetent bons pels particulars al 4,75%. No \u00e9s el govern, \u00e9s la Generalitat, la mateixa que potser ell trobar\u00e0 i amb la que ha de tenir m\u00e9s cura, i \u00e9s la mesura que ell haur\u00e0 d’amplificar i estendre per resoldre el finan\u00e7ament catal\u00e0. \u00c9s de calaix: no hi ha tresoreria i la que hi ha es troba amagada en comptes particulars espantats i mal remunerats. Si l’estalvi de les fam\u00edlies no arrenca cap al consum el que hem de fer \u00e9s treure aquest estalvi de les mans dels banquers que en fan un mal \u00fas.
\nLes administracions han de disminuir les seves necessitats financeres perqu\u00e8 les detreuen de les empreses. Per\u00f2 \u00e9s molt millor detreure les que necessitin de l’estalvi de les fam\u00edlies que del deute convencional i exterior. Haurem de veure com ens ho fem les empreses per copiar el proc\u00e9s, encara que per fer-ho ens hagi d’ajudar Mas si arriba a president. Per exemple inventant un sistema d’avals que faci possible l’emissi\u00f3 de deute empresarial minorista.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t