<\/p>\n\n\n\n
Des que fa una setmana ha comen\u00e7at la guerra a Ucra\u00efna els canvis a Europa s\u2019han accelerat. La seguretat ha passat de ser un concepte desapercebut a una prioritat pol\u00edtica, cosa que fa repensar la producci\u00f3 d\u2019aliments, d\u2019energia i de components industrials, com xips i pol\u00edmers. Europa dep\u00e8n el 61% de l\u2019energia exterior, sense comptar que l\u2019urani tamb\u00e9 s\u2019importa. Catalunya dep\u00e8n el 70% de l\u2019exterior per\u00f2, si comptem l\u2019urani com exterior, aquesta depend\u00e8ncia esdev\u00e9 del 94%. I una cosa semblant ens passa amb els aliments, car la soja prov\u00e9 de fora, bona part del blat, blat de moro i els fertilitzants tamb\u00e9. Alemanya per primer cop s\u2019ha decidit a invertir en defensa una quantitat hist\u00f2rica de 100.0000 milions d\u2019euros i aquest mes entrar\u00e0 en recessi\u00f3, mentre espera no quedar sense subministrament de gas provinent de R\u00fassia. Tot i que Europa ha disminu\u00eft la importaci\u00f3 mensual de gas de R\u00fassia des de 400 milions de metres c\u00fabics fins a 250, substituint-lo per gas d\u2019Estats Units des de 100 a 280 milions, la depend\u00e8ncia exterior continua sent igual, canviant un origen per un altre. Dependre de R\u00fassia, Nig\u00e8ria o d\u2019Ar\u00e0bia Saudita suposa un gran risc en aquest moment, \u00e9s jugar amb foc. La por a un imminent tall de gas fa veure que cal prendre mesures de forma urgent.<\/p>\n\n\n\n
La inflaci\u00f3, deguda a la des-globalitzaci\u00f3 i a l\u2019augment de preu de totes les mat\u00e8ries primeres com a conseq\u00fc\u00e8ncia, va arribar a Estats Units al 10% i a Europa va acabar l\u2019any amb el 5%, pujant fortament en els darrers dos mesos. L\u2019escenari actual mostra que podem arribar al 15% o m\u00e9s, depenent de la durada i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra.<\/p>\n\n\n\n
La successi\u00f3 de fets va comen\u00e7ar per una contracci\u00f3 de l\u2019economia mundial el 2019, seguida per la pand\u00e8mia del 2020, per una pol\u00edtica d\u2019impuls el 2021 (Estats Units entrava 150.000 milions de d\u00f2lars mensuals a l\u2019economia quan nom\u00e9s en necessitava 50.000), seguida per l\u2019asincronia dels mercats mundials en la log\u00edstica marina i les pol\u00edtiques per a la transici\u00f3 energ\u00e8tica, acabant pels problemes geopol\u00edtics. Un c\u00f2ctel que porta cap el col\u00b7lapse pel fet que, quan encara no hem resolt un problema, ja caiem en un altre, sumant-se. Tot plegat ve d\u2019una abusiva depend\u00e8ncia de l\u2019economia financera (que ofega la productiva) i d\u2019una globalitzaci\u00f3 mal resolta i excessiva. Trobar un nou model que resolgui aquests problemes no \u00e9s una cosa f\u00e0cil i potser portar\u00e0 molts anys: el canvi del model keynesi\u00e0 al neoliberal va necessitar tota la d\u00e8cada dels anys 70.<\/p>\n\n\n\n
En aquest context cada vegada hi ha m\u00e9s gent que pensa que el que cal \u00e9s aplicar una economia de guerra, una economia que s\u2019aplica quan hi ha forts sotracs, encara que no siguin armats i violents, que comportin una certa necessitat d\u2019autarquia. Entrar en autarquia implica riscos inflacionistes que poden col\u00b7lapsar l\u2019economia, necessita redirigir la producci\u00f3 per fabricar els productes b\u00e0sics del moment, implica una pol\u00edtica energ\u00e8tica extrema, una redefinici\u00f3 dels llocs de treball, una transformaci\u00f3 en la pol\u00edtica agr\u00edcola cap a la producci\u00f3 de m\u00e9s hidrats de carboni, amb menys prote\u00efna animal, i una reducci\u00f3 del consum privat. \u00c9s a dir, una pol\u00edtica que faci molt m\u00e9s eficient l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n
Una cosa aix\u00ed ha comen\u00e7at a dibuixar Alemanya quan ha canviat els objectius per ser un pa\u00eds 100% renovable des de 2050 a 2035, possiblement en una din\u00e0mica que anir\u00e0 accelerant a mesura que es faci el cam\u00ed. Per tant, algunes coses ja es veuen a venir: estalvi per disminuir el consum privat i accions massives per la implantaci\u00f3 d\u2019energies renovables. Si fem l\u2019exercici de replicar aquest plantejament a Catalunya, suposaria unes inversions de 15.000 milions per a les fam\u00edlies, 55.000 en renovables, 25.000 en la ind\u00fastria, 23.000 en el transport de mercaderies, 12.000 en l\u2019impuls del tren, 20.000 en infraestructures p\u00fabliques i 80.000 indeterminats. En total ens cal invertir 300.000 milions en el canvi.<\/p>\n\n\n\n
Com es pot fer aix\u00f2? Redirigint tota l\u2019economia cap aqu\u00ed, des de fabricar plaques fotovoltaiques, bateries, aerogeneradors, bateries, cotxes, centrals de biog\u00e0s, fins a deixar d\u2019invertir en aeroports, ports esportius o olimp\u00edades d\u2019hivern.<\/p>\n\n\n\n
I com ho finan\u00e7arem? L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019Estats Units durant la II Guerra Mundial explica que John Keynes volia fomentar l\u2019estalvi i augmentar els impostos (que es va acabar fent), per\u00f2 que va ser Henry Morgenthau (secretari del tresor) qui va posar el seu concepte d\u2019emissi\u00f3 de bons de defensa assequibles a tota la poblaci\u00f3, amb bons de 25, 50, 75, 100, 200, 500 1.000 i 5.000 d\u00f2lars. Aquesta emissi\u00f3 permetia a tothom participar en la tasca nacional de defensar el pa\u00eds de la barb\u00e0rie nazi i nipona, alhora que retirava diner en circulaci\u00f3 del mercat per controlar la inflaci\u00f3 i finan\u00e7ava el canvi de l\u2019economia. El BCE podria fer una cosa semblant: enlloc d\u2019aportar finan\u00e7ament als estats, podria emetre bons per finan\u00e7ar la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica urgent. L\u2019exemple de Catalunya indica que caldria que el BCE aporti aqu\u00ed 8.000 milions d\u2019euros anuals mentre els projectes es complementen finan\u00e7ament privat amb 15.000 milions restants.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00e9s important \u00e9s la implicaci\u00f3 de tota la societat en aquest proc\u00e9s, engegar un cam\u00ed participatiu que impulsi l\u2019objectiu amb campanyes publicit\u00e0ries a gran escala, com va fer Estats Units amb Rosie the riveter, la icona de la dona treballadora a la ind\u00fastria durant la guerra mundial. Si Europa ha comen\u00e7at a decidir que la defensa \u00e9s una acci\u00f3 pol\u00edtica b\u00e0sica pel seu futur, una acci\u00f3 conjunta de tota la societat, que participi en el canvi del sistema de producci\u00f3, pot esdevenir l\u2019aglutinant dels ciutadans europeus en la construcci\u00f3 d\u2019una Europa pol\u00edtica. \u00c9s una oportunitat \u00fanica per a la construcci\u00f3 d\u2019aquest futur sostenible i segur que mantingui el benestar actual. En aix\u00f2 estem compromesos uns quants, actuant enlloc de posar barreres al futur.<\/p>\n