La invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna aquesta setmana suposa el final d\u2019un per\u00edode econ\u00f2mic i pol\u00edtic al m\u00f3n, l\u2019acabament d\u2019una geopol\u00edtica que havia engegat als anys 90, la fi del multilateralisme.<\/p>\n\n\n\n
Putin<\/strong>, amb 69 anys, \u00e9s al poder de R\u00fassia des de 1999 i podria encara continuar fins al 2036. \u00c9s un home format entorn de la pol\u00edtica obscura, controladora i absolutista dels serveis secrets. Durant els 22 anys que fa que manega R\u00fassia, sembla que la major evoluci\u00f3 l\u2019ha fet durant la pand\u00e8mia, tancant-se m\u00e9s en si mateix i a\u00efllant-se de la resta per por al contagi. Aquest m\u00f3n sinistre ha refor\u00e7at la seva visi\u00f3 russa de gran imperi que ell havia viscut de petit, un imperi que pesava al m\u00f3n. L\u2019enfonsament de l\u2019URSS va significar una patacada a la moral i a l\u2019honor dif\u00edcil de pair. Aquella ferida no es va curar de forma definitiva, i ara torna a surar en forma de venjan\u00e7a per recuperar una part de l\u2019imperi perdut.<\/p>\n\n\n\n La invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna, comen\u00e7ant per Crimea, lloc on els zars i oligarques russos anaven a estiuejar, i acabant per la totalitat del pa\u00eds, on hi ha una important activitat nuclear, de fabricaci\u00f3 d\u2019avions i de producci\u00f3 de cereals, l\u2019hem de veure com l\u2019intent de recuperaci\u00f3 de l\u2019imperi volgut, del m\u00ednim que s\u2019acosta a l\u2019imaginari que explicaven els llibres d\u2019hist\u00f2ria de quan Putin era petit. Segurament el tracte vexatori i el menyspreu que va fer occident arran de la caiguda de l\u2019URSS no va ser el millor per tancar ferides que ara es reobren.<\/p>\n\n\n\n El que ha passat aquesta setmana mostra que hi havia un model de governan\u00e7a mundial que era fals. Aquest model es basava en la hip\u00f2tesi que els pa\u00efsos actuaven sempre de bona fe, que els dirigents funcionen amb criteris racionals i que tot el m\u00f3n aspira a una democr\u00e0cia semblant a la que disposem nosaltres. Ens hem pensat durant desenes d\u2019anys que podr\u00edem fer canviar \u00c0frica i Sud Am\u00e8rica amb els nostres criteris. Cr\u00e8iem que el bloc rus aniria assumint els mecanismes democr\u00e0tics poc a poc, amb efecte de taca d\u2019oli, difonent-se a trav\u00e9s de pa\u00efsos ve\u00efns. V\u00e8iem com Xina s\u2019anava modernitzant amb tecnologia encara que amb formes diferents a les nostres.<\/p>\n\n\n\n De cop hem recordat que al m\u00f3n apareixen l\u00edders amb tics aut\u00f2crates, que la hist\u00f2ria est\u00e0 plagada d\u2019emperadors que, m\u00e9s o menys, tots van embogir. Els m\u00e9s propers els tenim amb Napole\u00f3, Hitler i ara Putin, personatges que van escapar de qualsevol control i es van situar per sobre de tothom, fent possible realitzar els seus somnis humits m\u00e9s profunds. Acabem de descobrir que el m\u00f3n \u00e9s terriblement divers, que nosaltres no tenim la veritat absoluta amb la nostra democr\u00e0cia, que cada regi\u00f3 t\u00e9 la seva forma de funcionar, que la seva cultura i que els nostres patrons no tenen els mateixos valors per a ells. Veiem que al m\u00f3n hi ha de tot, fins i tot males persones, i que cal desconfiar sempre d\u2019elles.<\/p>\n\n\n\n No pot ser que la nostra seguretat depengui de si ens arriba gas, petroli, blat, xips electr\u00f2nics, pol\u00edmers, adobs, soja… La lli\u00e7\u00f3 que rep sobretot Alemanya \u00e9s de primer de gesti\u00f3 d\u2019empreses: cal tenir els prove\u00efdors necessaris per continuar quan el principal falla. No s\u2019han complert ni tan sols els m\u00ednims est\u00e0ndards de gesti\u00f3 de riscos. Arribats a aquest punt, potser caldr\u00e0 plantejar un cert nivell d\u2019autarquia en \u00e0mplies regions del m\u00f3n, les m\u00e9s uniformes, per exemple entre Europa (amb Escandin\u00e0via, Su\u00efssa i Anglaterra) i Estats Units. En aquest espai s\u2019hauria de poder produir la totalitat de recursos que es necessiten per viure amb l\u2019economia de futur.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s imperdonable que Alemanya s\u2019hagi entregat als bra\u00e7os de Putin per no haver sabut resoldre la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica, que hagi frenat des de 2005 la din\u00e0mica renovable, impedint que la taxa de CO2 fes el seu cam\u00ed. Alemanya ha viscut molt b\u00e9 exportant a Xina, per\u00f2 ens ha arrossegat a la resta d\u2019Europa fins aquesta crisi d\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n Resoldre l\u2019actual atzucac comporta haver de modificar l\u2019economia en pocs anys, adaptant-la a una gran inflaci\u00f3 i perdent una part considerable del benestar: si avui es dedica un 0,8% del PIB a noves inversions en renovables, ara hi haurem de dedicar un 5,5% per fer possible disminuir la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica d\u2019Europa del 50% fins al 20% al 2030. Alhora, la depend\u00e8ncia tecnol\u00f2gica amb components electr\u00f2nics i qu\u00edmics, tamb\u00e9 ha de fer el mateix cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n L\u2019actitud de R\u00fassia, controlant els pa\u00efsos del seu entorn, va comen\u00e7ar despr\u00e9s de la II Guerra Mundial i es va refor\u00e7ar tallant d\u2019arrel els intents de revoluci\u00f3 magiar a Hongria el 1956 i de la primavera de Txecoslov\u00e0quia el 1968. El que passa avui a Ucra\u00efna \u00e9s exactament el que va passar llavors i \u00e9s un retorn cap all\u00e0. \u00c9s la reinvenci\u00f3 de la guerra freda, el retorn a la malfian\u00e7a, a haver d\u2019assumir que Putin en pot fer de m\u00e9s grosses, ra\u00f3 per la qual no \u00e9s estrany que Finl\u00e0ndia i Su\u00e8cia demanin protecci\u00f3 a la OTAN veient que s\u2019ha acabat el per\u00edode de flors i violes al m\u00f3n. Ara nom\u00e9s falta que un dia Xina decideixi envair Taiwan per tenir-ho tot amanit.<\/p>\n\n\n\n Ho va dir Sarkozy<\/strong> el 2008: \u00abAquesta crisi sense comparaci\u00f3 des dels anys 30, marca la fi d\u2019un m\u00f3n que s\u2019estava construint sobre les runes del Mur de Berlin i la fi de la guerra freda. Era vist com un gran somni de llibertat i prosperitat. La generaci\u00f3 que havia ven\u00e7ut el comunisme havia somniat un m\u00f3n on la democr\u00e0cia i el mercat resoldrien tots els problemes de la humanitat. Havia somniat una globalitzaci\u00f3 feli\u00e7 que venceria la pobresa i la guerra… Una certa idea de la globalitzaci\u00f3 s\u2019acaba amb la fi del capitalisme financer que havia imposat la seva l\u00f2gica a tota l\u2019economia i ha contribu\u00eft a pervertir-la. L\u2019idea del mercat que no devia ser contrariat per cap regla, per cap intervenci\u00f3 pol\u00edtica, era una idea boja. L\u2019idea que els mercats sempre tenen ra\u00f3, \u00e9s una idea boja… Aquesta bogeria la paguem avui… Podem sortir d\u2019aquesta crisi si acceptem canviar les nostres maneres de pensar i els nostres comportaments, si fem l\u2019esfor\u00e7 necessari per adaptar-nos a les noves realitats que s\u2019imposen, si actuem enlloc de pati<\/em>r\u00bb.<\/p>\n