Llegeixo un document de Greenpeace de la campanya Ni Mu on es quantifiquen les emissions de bestiar a Espanya en 69 Mt CO2, de les quals les del sector catal\u00e0 suposen un 30%. Aix\u00f2 faria que les emissions del sector primari catal\u00e0 fossin de 20,9 Mt CO2, molt lluny de les 4,0 Mt CO2 que estima l\u2019Oficina de Canvi Clim\u00e0tic de Catalunya. On han anat la resta d\u2019emissions? Greenpeace explica que han calculat les emissions de di\u00f2xid de carboni que provenen de les granges (energia, maquin\u00e0ria, fertilitzants, pesticides, i alimentaci\u00f3 animal), per\u00f2 tamb\u00e9 les emissions de di\u00f2xid de nitrogen que provenen dels fertilitzants i adobs del s\u00f2l, i les emissions de met\u00e0 que provenen de la fermentaci\u00f3 digestiva dels animals i dels fertilitzants. Si la dist\u00e0ncia \u00e9s aquesta, de 4,0 a 20,9 MtCO2 l\u2019esfor\u00e7 que hauria de fer Catalunya per resoldre el canvi clim\u00e0tic seria immens, car les emissions passarien de ser oficialment des de 44 MtCO2 a 57,7 MtCO2, per tant de 5,6 tCO2\/c\u00e0pita a 7,7 tCO2\/c\u00e0pita. \u00c9s tan gran la dist\u00e0ncia que faria b\u00e9 tota l\u2019administraci\u00f3 catalana de revisar el c\u00e0lcul i plantejar les accions a fer. L\u2019oficina del Canvi Clim\u00e0tic s\u2019hauria de pronunciar al respecte. I el departament d\u2019Agenda Rural hauria de posar la marxa directa per resoldre aquest forat negre catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Un document de 2008 de l\u2019ICAEN que parla de l\u2019aprofitament energ\u00e8tic del biog\u00e0s a partir de la fermentaci\u00f3 de dejeccions ramaderes explicita que \u00abrepresenta una tecnologia que actualment est\u00e0 preparada per a comen\u00e7ar a penetrar en el mercat\u00bb. Com \u00e9s, doncs que aquest moviment no s\u2019ha produ\u00eft, 14 anys despr\u00e9s, i hem continuat abocant purins al camp amb tots els problemes que aix\u00f2 representa de contaminaci\u00f3 d\u2019aq\u00fc\u00edfers, d\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat i de pudor?<\/p>\n\n\n\n
La fermentaci\u00f3 de deixalles humides com els purins de porc, de vaca o d\u2019ov\u00ed, de deixalles d\u2019aviram, aix\u00ed com de rebutjos de productes c\u00e0rnics, m\u00e9s restes agr\u00edcoles, \u00e9s una activitat relativament f\u00e0cil que demana una reacci\u00f3 durant un temps i temperatura determinats en abs\u00e8ncia d\u2019aire. El gas produ\u00eft \u00e9s ric en met\u00e0 en un 65%, per\u00f2 tamb\u00e9 amb di\u00f2xid de carboni en un 35%, a m\u00e9s d\u2019altres gasos nocius com el sulfh\u00eddric, que caldr\u00e0 eliminar.<\/p>\n\n\n\n
El gas produ\u00eft es pot utilitzar per cremar, per obtenir calor en les granges (per la mateixa fermentaci\u00f3) per\u00f2 \u00e9s aquest aprofitament el que no \u00e9s f\u00e0cil. Fins avui la majoria d\u2019intents han estat, o b\u00e9 depurar el gas per utilitzar-lo com a combustible per a cotxes i camions de gas, per ser injectat a la xarxa de gas a 16 bar o per ser emprat en el funcionament d\u2019un grup motor generador per produir electricitat. Cap d\u2019aquestes opcions s\u00f3n f\u00e0cils a la pr\u00e0ctica. Ni hi ha un parc prou important de vehicles que funcionin amb GNC, ni les granges es troben al costat de la xarxa de gas, essent molt cara la inversi\u00f3 en canalitzacions fins trobar la xarxa, ni la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica \u00e9s una tasca f\u00e0cil pel fet que els motors solen ser petits, amb una qualitat no suficient per treballar 8.000 hores\/any i les accions d\u2019operaci\u00f3 i manteniment, cada vegada m\u00e9s complexes i sofisticades, es troben allunyades de la cultura del camp.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 explica la baixa penetraci\u00f3 de la producci\u00f3 de biog\u00e0s al m\u00f3n rural i el manteniment de la deposici\u00f3 de purins al camp com una activitat intocable, perpetuant el forat negre.<\/p>\n\n\n\n
Fa poc s\u2019ha posat en marxa una acci\u00f3 en un mas de l\u2019Alt Empord\u00e0 que pot resoldre aquesta inacci\u00f3 ramadera. El 2009 l\u2019empresa Aprofitaments Energ\u00e8tics Agr\u00edcoles, Apergas, posava en marxa a Sant Esteve de Guialbes una planta de biog\u00e0s a partir de 12.500 t\/any de dejeccions de 580 caps de vacu que produeixen 1.200 m3 de gas anuals que es tracten en un motor de combusti\u00f3 que produeix 3 GWh d\u2019electricitat a l\u2019any. La mateixa empresa va posar en marxa el 2019 una nova instal\u00b7laci\u00f3 a Mas Jonquer a Vilanant amb una producci\u00f3 de 950.000 m3 de gas procedent del tractament de 11.000 tones de residus, xifres que es poden doblar f\u00e0cilment. En aquest cas, en lloc d\u2019enviar el biog\u00e0s a un motor per produir electricitat, l\u2019empresa HAM filtra el gas amb membranes, el comprimeix i l\u2019emmagatzema en tancs de gas a 250 bar per ser enviats a c\u00e0rrega de vehicles o a ind\u00fastries que utilitzen gas per a la seva producci\u00f3. Aquesta \u00e9s una acci\u00f3 que pot canviar tot el panorama ramader i agr\u00edcola de Catalunya, com tamb\u00e9 tenir un bon impacte energ\u00e8tic.<\/p>\n