La humanitat deu el seu benestar a les millores continuades i acumulades de productivitat. Si una feina es feia entre 50 persones i si, per millora tecnol\u00f2gica, organitzativa o per adequaci\u00f3 de les aptituds dels treballadors, es pot fer amb 40 persones, les 10 persones que resten poden fer una altre activitat. Si un inversor inverteix 5 euros en una activitat i al final de l\u2019any obt\u00e9 2 euros m\u00e9s, podr\u00e0 tornar a invertir 7 euros. Les dues productivitats creen riquesa. Si no hi hagu\u00e9s productivitat cada persona hauria de conrear el que menja, s\u2019hauria de construir la casa i els estris que necessita cada dia, tal i com feien els nostres avantpassats ca\u00e7adors recol\u00b7lectors.<\/p>\n\n\n\n
A mesura que es va saber produir m\u00e9s amb l\u2019inici de l\u2019agricultura i la domesticaci\u00f3 dels animals, a mesura que es va descobrir l\u2019arada, el coure, el bronze, i el ferro, la producci\u00f3 de menjar per persona va anar pujant, fent possible que un treballador del camp aliment\u00e9s m\u00e9s persones, no nom\u00e9s de la seva fam\u00edlia sin\u00f3 tamb\u00e9 va permetre que gent que no treballava el camp pogu\u00e9s menjar, com eren els sacerdots, els funcionaris i la classe dirigent. Aix\u00ed la societat es va anar sofisticant.<\/p>\n\n\n\n
La productivitat va lligada a l\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia, a la organitzaci\u00f3 del treball i a la capacitat del treballador. Totes tres accions s\u00f3n necess\u00e0ries per millorar la productivitat i per generar riquesa i benestar. Hem explicat sovint que el PIB per c\u00e0pita, tot i no ser el millor, \u00e9s l\u2019indicador que es fa servir per saber el benestar d\u2019un territori. No \u00e9s un indicador just perqu\u00e8 fa algunes trampes en la seva comptabilitat, per\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019obtenir. Per assolir un elevat PIB\/c\u00e0pita cal que la productivitat augmenti, que \u00e9s igual dir que la producci\u00f3 ha d\u2019augmentar per igualtat de n\u00famero de treballadors i de capital invertit.<\/p>\n\n\n\n
Si la productivitat millora possibilita que els guanys d\u2019aquesta es dirigeixin al capital (si inverteixes 5 n\u2019obtens 2 en l\u2019exemple) i al treball, en forma de m\u00e9s salari, m\u00e9s prestacions socials, o menys temps de treball. Tot ha d\u2019estar en equilibri de forma que si s\u2019extreu capital sense tenir guanys de productivitat, o es pugen els salaris sense millores productives, el que passa \u00e9s que clarament es perd riquesa, amb el perill posterior de perdre benestar.<\/p>\n\n\n\n
A les cases aquests conceptes s\u00f3n f\u00e0cils de gestionar: \u00e9s all\u00f2 de no estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga, i a les empreses tamb\u00e9 \u00e9s la mateixa cosa, no es pot consumir m\u00e9s del que es genera. El recurs al deute emmascara f\u00e0cilment aquests conceptes, per\u00f2 sempre cal retornar al principi del bra\u00e7 i la m\u00e0niga.<\/p>\n\n\n\n
La pujada del salari m\u00ednim fins a 1.000 euros amb 14 pagues t\u00e9 el risc d\u2019estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga. Si una feina determinada no pot defensar 17 euros\/hora en el que es transforma econ\u00f2micament aquest salari (rendiment, seguretat social i IVA de l\u2019activitat), aquesta feina es deixar\u00e0 de fer o ser\u00e0 substitu\u00efda per una automatitzaci\u00f3. La majoria dels salaris d\u2019avui estan fora d\u2019aquest valor m\u00ednim, de forma que Pimec calcula que afecta al 16% dels treballadors, unes 440.000 persones. L\u2019escenari actual d\u2019Espanya \u00e9s el d\u2019una caiguda forta de la productivitat, de forma que es crea m\u00e9s treball que no pas producci\u00f3: la major part del treball que es crea \u00e9s en l\u2019administraci\u00f3 i aix\u00f2 ens diu que ens estem empobrint.<\/p>\n\n\n\n
La relaci\u00f3 entre salari i inflaci\u00f3 \u00e9s un altre aspecte a tenir en compte. Si la inflaci\u00f3 puja el valor adquisitiu s\u2019ha de compensar i el salari tamb\u00e9 ha de pujar, amb el risc que encara faci apujar m\u00e9s la inflaci\u00f3. En una situaci\u00f3 de globalitzaci\u00f3 una pujada de salaris dif\u00edcilment es trasllada a una pujada de preus i acaba destruint treball. En un escenari de no globalitzaci\u00f3 com el d\u2019ara, una pujada de salaris es traslladar\u00e0 a la inflaci\u00f3, que alhora acabar\u00e0 amb una restricci\u00f3 de cr\u00e8dit i en una pujada dels tipus d\u2019inter\u00e8s, que apagaran l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n
Assistim a mesures de totes les administracions que s\u00f3n incompatibles amb la productivitat de les empreses. Una pujada de la taxa de CO2 en un entorn de preus de combustibles desbocats, les dificultats burocr\u00e0tiques per obtenir permisos industrials o d\u2019energies renovables, les pretensions de la conselleria d\u2019ensenyament a eliminar hores de tecnologia i filosofia, a m\u00e9s de suggerir que no fa falta estudiar \u00e0lgebra de forma generalitzada, \u00e9s una deriva de l\u2019administraci\u00f3 que indica que no ent\u00e9n com funciona el m\u00f3n competitiu en el qual vivim.<\/p>\n\n\n\n
Des de l\u2019any 2016 el salari m\u00ednim ha pujat el 56,62% i les prestacions socials han millorat notablement, mentre que el PIB ha tingut un creixement de l\u201911% en aquest per\u00edode. L\u2019economia t\u00e9 un cert grau d\u2019elasticitat, es pot estirar una mica per aqu\u00ed i per all\u00e0, per\u00f2 hi ha un risc que es trenqui o que apareguin petits talls i es vagi perdent teixit.<\/p>\n\n\n\n
Una administraci\u00f3 responsable emprendria un paquet de reformes tendents a compensar la p\u00e8rdua alarmant de productivitat: modificant l\u2019ESO, introduint m\u00e9s capacitaci\u00f3 l\u00f2gica, de pensament i tecnol\u00f2gica, promovent l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en formaci\u00f3 professional, fent accions per facilitar que l\u2019actitud de la gent al treball sigui positiva i disminuint els temps normatius en qualsevol perm\u00eds administratiu, disminuint el pes de l\u2019administraci\u00f3, impulsant inversions renovables, impulsant el corredor Mediterrani canviant l\u2019ample de via del ferrocarril…<\/p>\n\n\n\n
Les pimes (99,8% de les empreses, el 69,4% de l\u2019ocupaci\u00f3) s\u00f3n les m\u00e9s perjudicades en aquest escenari de p\u00e8rdua continuada de productivitat pel fet que s\u00f3n les que estan menys automatitzades i depenen m\u00e9s directament de la feina que fa un treballador, que no el pot tenir doblat per si de cas es posa de baixa o per si ha de tenir un fill.<\/p>\n\n\n\n
Els senyals que hi ha a l\u2019economia no s\u00f3n gens optimistes i alg\u00fa ha d\u2019encendre les alarmes per apuntalar el benestar que tenim.<\/p>\n