Catalunya \u00e9s el que \u00e9s perqu\u00e8 est\u00e0 situada a l\u2019extrem occidental del Mediterrani, perqu\u00e8 t\u00e9 Europa a tocar, i perqu\u00e8 l\u2019Islam tamb\u00e9 hi va arribar. Per\u00f2 sobretot \u00e9s el que \u00e9s perqu\u00e8 ha sabut aprofitar moltes de les oportunitats que han passat (si b\u00e9 no totes).<\/p>\n\n\n\n
Aquesta setmana m\u2019ha visitat un amic de Tarragona enamorat de la Garrotxa. Quan parl\u00e0vem del pes industrial de la comarca que nom\u00e9s t\u00e9 58.600 habitants amb un PIB de la ind\u00fastria del 47,7%, vam intentar trobar explicacions de per qu\u00e8 era aix\u00ed. Per qu\u00e8 la Garrotxa \u00e9s tan industrial al costat d\u2019altres comarques com la Ribera d\u2019Ebre, la Segarra, la Conca de Barber\u00e0 o l\u2019Alt Camp? A difer\u00e8ncia d\u2019alguna de les comarques esmentades en les que una empresa \u00e9s el tractor de l\u2019activitat econ\u00f2mica, com una central nuclear o una gran cooperativa, a la Garrotxa l\u2019activitat es troba molt dispersa. Llavors, per qu\u00e8 s\u2019ha desenvolupat i mantingut una activitat industrial? Primer de tot pel fet que la revoluci\u00f3 industrial es va fer al costat dels rius Ter, Llobregat i Fluvi\u00e0, on les f\u00e0briques t\u00e8xtils i de paper s\u2019hi van ubicar. Per\u00f2, per qu\u00e8 no va ser aix\u00ed als rius Noguera Pallaresa o Segre o, encara m\u00e9s, per qu\u00e8 quan els rius arriben a la plana de l\u2019Empord\u00e0 no van tenir les f\u00e0briques all\u00e0?<\/p>\n\n\n\n
La qual cosa ens porta a pensar que, per tal que s\u2019industrialitz\u00e9s un territori, abans ja hi havia d\u2019haver una activitat manufacturera, b\u00e0sicament de forja, t\u00e8xtil, i de fabricaci\u00f3 de paper, activitats que eren en les comarques que despr\u00e9s es van industrialitzar.<\/p>\n\n\n\n
Ernest Lluch replicava als que afirmaven que Catalunya havia anat millor despr\u00e9s de 1714 dient-los que aix\u00f2 no va ser aix\u00ed a Val\u00e8ncia ni tampoc a Arag\u00f3. Qu\u00e8 va passar a Catalunya? Doncs que un atzar de la geopol\u00edtica va fer que Fran\u00e7a i Holanda entressin en guerra a l\u2019any 1672. A partir de llavors els holandesos van haver de buscar qui els fabricaria l\u2019aiguardent que necessitaven per barrejar en l\u2019aigua durant els llargs viatges atl\u00e0ntics. Aquest aiguardent el van trobar al Camp de Tarragona, sortint de Salou i Torredembarra. Aquella obertura del comer\u00e7 fora del Mediterrani, cap a l\u2019Atl\u00e0ntic, va ser la globalitzaci\u00f3 de Catalunya. All\u00f2 va continuar amb una efervesc\u00e8ncia en la construcci\u00f3 de nous vaixells que anaven a Holanda i tornaven amb teixits, sobretot d\u2019Indianes, que aqu\u00ed es va intentar copiar r\u00e0pidament. Aquell comer\u00e7 m\u00e9s endavant es va estendre a Am\u00e8rica, portant cot\u00f3 i ron cap aqu\u00ed i tamb\u00e9 esclaus africans cap all\u00e0, en una triangulaci\u00f3 a l\u2019Atl\u00e0ntic que va fer moltes fortunes i va refor\u00e7ar la industrialitzaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n
Aquella oportunitat de globalitzaci\u00f3 que va saber agafar Catalunya va continuar amb l\u2019arribada de la Revoluci\u00f3 Industrial de la m\u00e0 d\u2019un canvi en la pol\u00edtica espanyola que va alliberar privilegis feudals, per exemple en l\u2019\u00fas de l\u2019aigua dels rius. I aix\u00ed va ser com, despr\u00e9s de 1850 es va generar una bogeria col\u00b7lectiva en industrialitzaci\u00f3. Molts volien fer una f\u00e0brica del que fos, anaven a les exposicions universals a Barcelona (1888) o a Paris (1889) buscant oportunitats. Tothom? Tothom no, nom\u00e9s les \u00e0rees que havien sabut crear el potencial, la cultura de la innovaci\u00f3, les que tenien capital provinent dels pagesos i dels indians, en definitiva les que tenien el mar no massa lluny pel comer\u00e7, un riu que es deix\u00e9s gestionar i una poblaci\u00f3 que es pogu\u00e9s adaptar als nous conceptes de treball. Aix\u00f2 va passar a la Garrotxa, tot i que les comunicacions eren molt dolentes. La continu\u00eftat industrial ha estat perqu\u00e8 no ha tingut cap opci\u00f3 per desviar l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019economia cap a activitats immobili\u00e0ries i de construcci\u00f3, sovint m\u00e9s f\u00e0cils, com ha estat en les comarques mar\u00edtimes. Tamb\u00e9 per m\u00e9s coses, per l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la formaci\u00f3 professional i ara per la bona col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada, capa\u00e7 de resoldre problemes com el de l\u2019arribada de la fibra \u00f2ptica a tots els pobles.<\/p>\n\n\n\n
Tot aix\u00f2 ho explico per dir que ens trobem novament a les portes de noves oportunitats, en el naixement d\u2019una nova economia amb recursos renovables i molt circular. Dependr\u00e0 de nosaltres decidir si estem disposats a acceptar les noves circumst\u00e0ncies i a no perdre un impuls que ens dona la hist\u00f2ria. Haurem de decidir si acceptem el cost de veure modificat el paisatge de les muntanyes i de les planes, si acceptem posar plaques a tots els teulats, si acceptem que els nostres residus s\u00f2lids i l\u00edquids es transformin en energia, si volem tenir camps amb cultius oleics o per fermentar, si acceptem agrupar-nos en comunitats energ\u00e8tiques per compartir generaci\u00f3 i consum, si acceptem viure viatjant m\u00e9s a prop, si acceptem comprar productes m\u00e9s locals, si ens vestim sense ser esclaus de la moda…<\/p>\n\n\n\n
Aquesta revoluci\u00f3 ja ha comen\u00e7at. Ho est\u00e0 fent de forma no controlada, a trav\u00e9s de l\u2019aturada brusca de la globalitzaci\u00f3 i de l\u2019increment dels preus de l\u2019energia, fets que han fet apujar la inflaci\u00f3. Aquesta setmana el BCE ha adm\u00e8s (per fi) que la inflaci\u00f3 no era un fenomen conjuntural i que hauria d\u2019apujar els tipus d\u2019inter\u00e8s. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 ho fa la FED americana i no pot estar sense actuar per no afectar excessivament el canvi euro-d\u00f2lar.<\/p>\n\n\n\n
Doncs b\u00e9, encara que sigui de forma imprevista i desordenada, la revoluci\u00f3 ha arribat i Catalunya no pot deixar perdre aquesta oportunitat. Dijous al vespre la ministra de Transici\u00f3n Ecol\u00f3gica Teresa Ribera<\/strong> va dir que les centrals nuclears no s\u2019allargarien per risc de seguretat, arran de veure l\u2019experi\u00e8ncia de Fran\u00e7a. I va afegir que si Catalunya no desenvolupa els projectes que necessita per a la nova economia \u00abl\u2019estat posar\u00e0 les l\u00ednies que facin falta\u00bb per subministrar l\u2019energia a Catalunya. \u00c9s a dir, si no aprofitem l\u2019oportunitat se\u2019n beneficiaran els ve\u00efns. Divendres la consellera d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica Teresa Jord\u00e0<\/strong> va desvetllar la planificaci\u00f3 energ\u00e8tica Proencat 2050, acceptant que la instal\u00b7laci\u00f3 renovable haur\u00e0 de ser massiva. Avisats estem.<\/p>\n