Quan a principis dels anys 2000 es va comen\u00e7ar a dibuixar el cam\u00ed per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica, es va pensar que s\u2019aniria augmentant la fiscalitat dels combustibles f\u00f2ssils per for\u00e7ar aix\u00ed l\u2019economia a traslladar-se cap a energies renovables. El cam\u00ed s\u2019havia de fer de forma progressiva, deixant que l\u2019economia s\u2019adapt\u00e9s a la nova situaci\u00f3. El 2005 va comen\u00e7ar la implantaci\u00f3 de la taxa de carboni en forma de mercat ETS (Emissions Trading System) que va afectar 6 sectors energ\u00e8ticament intensius de l\u2019economia. Per\u00f2 no va ser fins el 2019, quan el preu del mercat va passar des de 5 \u20ac\/tCO2 fins a 25 \u20ac\/tCO2, que es van produir efectes importants amb el tancament de moltes centrals el\u00e8ctriques que anaven amb carb\u00f3. Avui el preu de les emissions de carboni \u00e9s de 84 \u20ac\/tCO2 i, des de 2005 fins ara, la UE ha redu\u00eft aproximadament una quarta part les seves emissions.<\/p>\n\n\n\n
El cam\u00ed, vist aix\u00ed, sembla prou positiu, tot i que vam malversar molts anys sense que les accions fossin importants: el major guany s\u2019ha produ\u00eft des de l\u2019any 2019. A aix\u00f2 cal afegir que, fins aqu\u00ed, la UE anava sola al m\u00f3n amb una estrat\u00e8gia de reducci\u00f3 de carboni, amb Estats Units adormits per culpa de Donald Trump i amb Xina intentant saber com s\u2019ho far\u00e0 per no patir econ\u00f2micament mentre fa el canvi de carb\u00f3, pilar del seu creixement. Vet aqu\u00ed que, quan Xina es decideix a fer el cam\u00ed a l\u2019any 2021, canviant carb\u00f3 per gas natural, Europa havia prescindit dels seus contractes de compra a llarg termini. El resultat ha estat un augment desmesurat del preu del gas que, al mateix temps, per culpa d\u2019un mal sistema de generaci\u00f3 de preus, ha afectat al preu de l\u2019electricitat. De cop i volta l\u2019economia s\u2019ha vist enmig d\u2019una crisi energ\u00e8tica no prevista que l\u2019obligar\u00e0 a fer els deures en molt menys temps del previst. Passar el preu del gas de 20 a 80 \u20ac\/MWh no es pot comparar amb l\u2019efecte de pujar el preu del carboni: l\u2019augment del cost del gas per culpa d\u2019un preu del carboni a 84 \u20ac\/tCO2 \u00e9s nom\u00e9s de 17,5 \u20ac\/MWh. Per tant, avui la taxa de carboni ja no ser\u00e0 l\u2019impuls b\u00e0sic per a la transici\u00f3 energ\u00e8tica perqu\u00e8 el vertader impuls \u00e9s el mateix preu del gas.<\/p>\n\n\n\n
Fer la transici\u00f3 tal i com s\u2019havia previst implicava que cada pa\u00eds veuria un fre en la seva economia en funci\u00f3 de si el nivell de carboni era molt lluny de l\u2019objectiu i de si l\u2019economia era m\u00e9s o menys intensa en energia. Aix\u00ed, Fran\u00e7a, amb un pes nuclear important (que deixa el preu el\u00e8ctric nuclear a 46 \u20ac\/MWh) o Costa Rica, amb un pes renovable molt alt (amb preus per sota de 35 \u20ac\/MWh), serien les economies menys perjudicades. Per contra, la Xina, amb una economia molt intensa en energia i amb el carb\u00f3 com a vector principal, seria una de les m\u00e9s perjudicades, juntament amb Iraq. Les previsions de reducci\u00f3 del PIB per a Espanya eren moderades, de l\u2019ordre de mig punt els primers dos anys i d\u2019un punt els anys seg\u00fcents. Per\u00f2 aix\u00f2 era la previsi\u00f3 que hi havia abans del xoc del gas. Ara, amb una inflaci\u00f3 important, les previsions s\u00f3n d\u2019un fre de l\u2019economia de prop de 3 punts de PIB els dos primers anys i d\u2019un punt els anys posteriors, fent que el 2022 l\u2019economia creixi un 2,4% enlloc d\u2019un 5,4%, i els propers anys es quedi en un creixement zero si fa o no fa.<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019economia li ha passat un fet que \u00e9s un cl\u00e0ssic: a mesura que t\u2019acostumes a viure molt a prop del l\u00edmit, hi ha m\u00e9s probabilitats que un dia surtis d\u2019ell. \u00c9s igual com un conductor que condueix a gran velocitat per una carretera de corbes estreta, per exemple la del coll de Capsacosta: un dia trobar\u00e0 una corba amb gel, amb sorra o amb oli, i el cotxe no mantindr\u00e0 l\u2019adher\u00e8ncia que necessitava a gran velocitat, i sortir\u00e0 de la carretera. El m\u00f3n s\u2019ha habituat a viure al l\u00edmit en tot, en l\u2019economia, en la geopol\u00edtica i en les ideologies, i aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en forma de crisi algun dia.<\/p>\n\n\n\n
La nova situaci\u00f3 es presenta molt dif\u00edcil per a les empreses industrials, tant per la incertesa del futur, com per la volatilitat a la que es veuran sotmeses. Per exemple, es pot decidir canviar el gas per biomassa forestal. L\u2019estella de pi ja ha pujat de 45 \u20ac\/t fins a 80 \u20ac\/t. Si un dia el preu del gas baixa a 40 \u20ac\/MWh (situaci\u00f3 que vam veure en els anys 80 quan l\u2019economia es va adaptar a un menor consum de petroli) comportar\u00e0 que aquestes inversions deixaran de ser rendibles.<\/p>\n\n\n\n
Sigui com sigui, el futur immediat de l\u2019economia \u00e9s dif\u00edcil i far\u00edem b\u00e9 interpretant els mesos i anys que venen. Per exemple els pressupostos dels governs central i de la Generalitat s\u2019han confeccionat de forma expansiva sense tenir en compte aquesta nova situaci\u00f3 i hauran de modificar-los a mig any. La Generalitat tamb\u00e9 est\u00e0 preparant una nova taxa de CO2 que es vindr\u00e0 a afegir als efectes que l\u2019ETS implica sobre l\u2019economia. T\u00e9 tota la pinta de recurs recaptatori, sense entendre que les taxes de carboni s\u2019han de tornar a l\u2019economia de forma que siguin neutres fiscalment. Si el veritable objectiu fos reduir les emissions de Catalunya, entendrien que el preu alt del gas \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 que una mala taxa de carboni que enfonsar\u00e0 encara m\u00e9s l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019escenari de l\u2019economia catalana es presentava fa mesos de forma brillant, amb un creixement de la demanda interna catalana del 20,5% el tercer trimestre 2021, amb un creixement de les exportacions del 25,7%, un creixement del turisme del 21,6%, un creixement de la inversi\u00f3 del 11,9% i un atur del 11,2%. Tot aix\u00f2 pot quedar en fum per culpa de la inflaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de poder adquisitiu immediat, aix\u00ed com pel tancament d\u2019empreses.<\/p>\n\n\n\n
Venen anys de patiment. Ho farem de forma m\u00e9s intensa i amb menys temps del que s\u2019havia previst: no hi ha futur benestar sense esfor\u00e7, un concepte que els anomenats boomers ja sabem, per\u00f2 que les generacions posteriors no imaginen i tindran dificultats per acceptar.<\/p>\n