Ning\u00fa dubta sobre la necessitat del sector p\u00fablic. El nostre benestar reposa sobre la seguretat que, en teoria, aporta la policia i la just\u00edcia. Dic en teoria perqu\u00e8 hi ha vegades on la percepci\u00f3 tampoc \u00e9s aix\u00ed, en tenim exemples a Catalunya entorn de l\u20191-O. Tampoc es pot dubtar que el sector p\u00fablic permet disposar de sanitat universal, ensenyament i atenci\u00f3 a la gent gran i als qui tenen menys recursos, que altrament no seria possible. La percepci\u00f3 que el sector p\u00fablic ens esquila prov\u00e9 de veure la intensitat en el treball de molts dels seus treballadors de l\u2019administraci\u00f3 i dels avantatges laborals en comparaci\u00f3 amb els empleats del m\u00f3n privat.<\/p>\n
La comparaci\u00f3 entre col\u00b7lectius \u00e9s un dels problemes que cal tenir en compte sempre. La revoluci\u00f3 dels Gillets Jaunes de Fran\u00e7a es va originar perqu\u00e8 els aut\u00f2noms de la Fran\u00e7a rural havien de pagar la taxa de CO2 amb el gasoil dels seus cotxes i, en comparaci\u00f3, els treballadors de la banlieu de Paris tenien transport p\u00fablic, per la qual cosa no havien de fer front a cap taxa. Un dels pitjors maldecaps de la societat \u00e9s l\u2019economia de l\u2019ostentaci\u00f3, que ens porta a voler tenir privilegis sobre els altres que, alhora, tamb\u00e9 acaben demanant els mateixos favors. El fenomen es comporta com els espectadors d\u2019un partit de futbol quan un s\u2019aixeca per veure millor la jugada i obliga a al\u00e7ar a tots els del seu darrera. Doncs b\u00e9, si un uixer del Parlament cobra 4.000 euros bruts mensuals i un recepcionista de qualsevol empresa en cobra 1.600, \u00e9s que alguna cosa falla. Si un advocat del Parlament cobra 18.000 euros i el president del govern en cobra 10.000, \u00e9s que el sistema est\u00e0 espatllat. Si molts funcionaris de classes passives es poden jubilar a 60 anys i la resta ho ha de fer als 65, \u00e9s que el sistema t\u00e9 greuges comparatius. La mateixa reflexi\u00f3 es podria fer sobre les vacances, sobre les dietes i molts altres aspectes.<\/p>\n
Quan fem aquest debat sovint em diuen que qui est\u00e0 equivocat no \u00e9s l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, sin\u00f3 el m\u00f3n empresarial privat. Fins aqu\u00ed arribem! El m\u00f3n privat est\u00e0 subjecte a la compet\u00e8ncia interna i a la global. Si qualsevol pime posa les condicions dels funcionaris als seus treballadors, o b\u00e9 t\u00e9 la sort de disposar d\u2019un sector que t\u00e9 un n\u00ednxol on pot posar el preu que vulgui, o caur\u00e0 en incompet\u00e8ncia per preus fora de mercat i haur\u00e0 de tancar. No es pot comparar un sector que no t\u00e9 compet\u00e8ncia amb un que en t\u00e9, i les comparacions en tot cas haurien d\u2019anar a la inversa: el sector p\u00fablic hauria de tenir com a l\u00edmit les condicions del sector privat. Qu\u00e8 us sembla si la feina que fan els empleats de l\u2019atenci\u00f3 telef\u00f2nica del 112 la contractem a l\u2019Equador? Si la comptabilitat dels ajuntaments, dels consells comarcals, de les diputacions i de la Generalitat l\u2019externalitzem a l\u2019\u00cdndia? Si l\u2019ensenyament universitari el passem a les moltes universitats a dist\u00e0ncia que hi ha pel m\u00f3n? Ho provem?<\/p>\n
Quan observo el PIB de Madrid em venen tots els mals de pensar que hi ha milers d\u2019alts funcionaris fora de control. Tota l\u2019economia de Madrid viu de l\u2019extracci\u00f3 que fa de la resta d\u2019Espanya. Quan s\u2019analitza el funcionament del sector p\u00fablic s\u2019hauria de fer posant les mateixes condicions que al sector privat: temps de treball anual de 1.744 hores, treball amb control presencial, dietes segons els despla\u00e7aments que es fan i salaris acotats segons la m\u00e0xima responsabilitat i efici\u00e8ncia: cap funcionari ha de cobrar m\u00e9s que el president. Si aix\u00f2 impedeix que certs professionals no entrin a l\u2019administraci\u00f3 perqu\u00e8 al m\u00f3n privat cobren m\u00e9s, es pot traspassar aquest treball al sector privat o b\u00e9 es fan contractes amb temps limitat.<\/p>\n
Entrem en un per\u00edode de dificultats on molta gent tindr\u00e0 problemes per mantenir la fam\u00edlia. Per aix\u00f2 ara \u00e9s m\u00e9s obligat que mai cenyir la despesa p\u00fablica perqu\u00e8 la necessitarem per millorar la sanitat, l\u2019ensenyament i l\u2019assist\u00e8ncia a la gent. I aix\u00f2 passa per refer els criteris de treball p\u00fablic. Si no sabem controlar (com sembla perqu\u00e8… de qu\u00e8 els ha de venir als pol\u00edtics?), no cal ampliar plantilles, s\u2019externalitza i es controla.<\/p>\n
Que molts treballadors tenen dificultats quan arriben a una edat per sobre de 60 anys \u00e9s una evid\u00e8ncia. A l\u2019empresa privada tenim el contracte de relleu que permet contractar una persona per substituir-ne una altra de forma que durant els dos darrers anys la persona que es jubila treballa a temps parcial ensenyant a la nova. Imagineu un paleta amb 65 anys penjat en una bastida a 50 metres de terra? Donant per fet que anem a una jubilaci\u00f3 de 67 anys i m\u00e9s endavant de 70 anys, cal trobar feines per aquestes edats, com vigilar els nens quan van a escola, ajudar als menjadors escolars, suport a les resid\u00e8ncies de gent gran, dirigir cues i tr\u00e0nsit de persones a peu, donar entrades, controlar accessos… feines que he vist fer a gent gran a Estats Units.<\/p>\n
Si continuem aix\u00ed, amb una part dels treballadors aut\u00f2noms que han de treballar dos dies despr\u00e9s d\u2019haver parit amb cessaria perqu\u00e8 no hi ha altre soluci\u00f3, al costat d\u2019altres que poden no anar a treballar el temps que vulguin mentre troben excuses, la situaci\u00f3 petar\u00e0 un dia.<\/p>\n
O penseu que la soluci\u00f3 ser\u00e0 fer aut\u00f2noms a tots els treballadors, funcionaris inclosos? Acabar\u00edem tots els problemes de cop. De fet, els pol\u00edtics, pel r\u00e8gim temporal que tenen, ja ho haurien de ser.<\/p>\n<\/div>\n