La major part del problema rau en el canvi en el transport mar\u00edtim. La majoria d\u2019economistes creuen que aquest escenari log\u00edstic \u00e9s temporal, que acabar\u00e0 tornant on era abans de la pand\u00e8mia, quan un transport de contenidor tenia un cost de 2.000 euros i no pas de 14.000 com ara. Per\u00f2 jo tinc molts dubtes que aix\u00f2 sigui aix\u00ed. L\u2019economia americana, en contra de l\u2019europea, est\u00e0 acostumada a controlar l\u2019equilibri entre l\u2019oferta i la demanda, de forma que sempre vigilen que hi hagi m\u00e9s demanda que oferta i aix\u00ed els preus dels mercats siguin sempre alts, actuant tancant producci\u00f3 si fa falta. A Europa aix\u00f2 no va d\u2019aquesta manera, prevalent sempre la millora de costos dels productes, augmentant m\u00e9s i m\u00e9s la producci\u00f3, fent caure als m\u00e9s ineficients. Amb aquest coneixement, sabent que el transport mar\u00edtim \u00e9s un oligopoli en mans de poques empreses, qu\u00e8 ens fa pensar que aquestes empreses posaran m\u00e9s vaixells al transport, abaixant els seus marges astron\u00f2mics actuals? Crec que aix\u00f2 va per llarg i afectar\u00e0 de forma gaireb\u00e9 permanent la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n
La segona part dels preus alts \u00e9s el de l\u2019energia. Un aspecte ja l\u2019hem comentat aqu\u00ed proposant noves solucions: la confecci\u00f3 del preu de l\u2019electricitat de forma marginal \u00e9s un error del sistema que crea injust\u00edcies. Quan el gas tenia un preu de 18 \u20ac\/MWh el preu marginal el\u00e8ctric era de 69 \u20ac\/MWh i el preu ponderat segons el cost de cada tecnologia era de 49 \u20ac\/MWh, amb una desviaci\u00f3 de 20 \u20ac\/MWh. Avui amb el preu del gas a 80 \u20ac\/MWh, i el preu del CO2 a 80 \u20ac\/tCO2,el preu marginal \u00e9s de 212 \u20ac\/MWh i el preu ponderat de 66 \u20ac\/MWh una difer\u00e8ncia de 146 \u20ac\/MWh. \u00c9s evident que \u00e9s una inefici\u00e8ncia del sistema que s\u2019ha de corregir.<\/p>\n
Pel que fa al gas, sobta que aquest combustible es trobi de cop sense compres a llarg termini. Tothom sap que la transici\u00f3 \u00e9s fins l\u2019any 2050, que necessitem gas fins aquell any de forma decreixent. Per qu\u00e8 el tub Nordstream 2 no s\u2019ha pogut posar en marxa? Possiblement per problemes geopol\u00edtics entre R\u00fassia i Europa i perqu\u00e8 un jutjat alemany va impedir la comercialitzaci\u00f3 del gas en base a que l\u2019empresa que ven nom\u00e9s ha de ser comercialitzadora. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 un contracte aix\u00ed va contra la legislaci\u00f3 alemanya que diu que els augments d\u2019energia han de ser renovables. Vet aqu\u00ed que la UE s\u2019afanya a catalogar el gas com a verd fins l\u2019any 2045 i, de rebot, els francesos veuen la seva oportunitat per introduir l\u2019energia nuclear com a verda. Visca la carambola!<\/p>\n
Per tant, la situaci\u00f3 s\u2019assembla a la de principis dels anys 80 i cal fer-hi front amb els mateixos conceptes. La inflaci\u00f3 no baixar\u00e0 fins que el consum s\u2019adapti als nous equilibris. Aquesta setmana una consellera del Consell Executiu del BCE, Isabel Schnabel, advertia en un article que \u00abels preus dels combustibles no nom\u00e9s s\u2019hauran de mantenir elevats, sin\u00f3 que, fins i tot, hauran de continuar augmentant si volem complir els objectius de l\u2019acord clim\u00e0tic de Par\u00eds.\u00bb Avisa que els bancs centrals hauran de flexibilitzar el seu control sobre la inflaci\u00f3 fins el punt de \u00abtrencar el consens predominant de control de preus amb pol\u00edtica monet\u00e0ria\u00bb, de forma que l\u2019economia mundial haur\u00e0 de patir una transformaci\u00f3 de gran abast. Explica que la ONU diu que hem de baixar les emissions un 7,6% anual i a l\u2019any 2020,amb l\u2019aturada de la pand\u00e8mia, nom\u00e9s va baixar un 5,8%.<\/p>\n
Per tant, estem avisats. A partir d\u2019ara el creixement econ\u00f2mic dependr\u00e0, molt m\u00e9s que en el passat, del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, especialment en l\u2019\u00e0mbit de la millora de l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Caldr\u00e0 resoldre l\u2019efecte rebot o paradigma de Jevons, per evitar que m\u00e9s efici\u00e8ncia signifiqui augmentar el consum. I pot ser que una disminuci\u00f3, o no creixement, de PIB en els propers anys no signifiqui una p\u00e8rdua apreciable de benestar, tot i que pot implicar un augment de les desigualtats per p\u00e8rdua o empitjorament de serveis p\u00fablics.<\/p>\n<\/div>\n