{"id":2205,"date":"2022-01-09T18:11:06","date_gmt":"2022-01-09T17:11:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2205"},"modified":"2022-01-09T18:11:06","modified_gmt":"2022-01-09T17:11:06","slug":"economia-de-futurs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2205","title":{"rendered":"Economia de futurs"},"content":{"rendered":"

Fa unes quantes setmanes, potser 8, que la meva preocupaci\u00f3 principal a la feina \u00e9s el seguiment de certs mercats de futurs. El desordre mundial dels preus de les mat\u00e8ries primeres el 2021 ens ha portat a situacions que mai haur\u00edem imaginat abans. Va comen\u00e7ar el mes de febrer amb pujades del preu de determinades mat\u00e8ries primeres, moviment que vam intentar frenar comprant m\u00e9s del que consum\u00edem per fer estoc per mesos vinents, per\u00f2 van anar pujant i pujant cada mes fins el mes de juliol. El problema era la impossibilitat de repercutir els costos al producte final, havent de treballar amb marges negatius. La pregunta que ens f\u00e8iem era: per qu\u00e8 els altres competidors no apugen preus? La resposta va ser que molts d\u2019ells havien fet operacions financeres a mercats de futurs, assegurant el volum i preu de compra quan el preu era baix, i aix\u00f2 els protegia dels augments. Mirant el mercat mundial vam descobrir el que havia passat: Xina el mes de mar\u00e7 va comprar pasta de cel\u00b7lulosa de forma massiva, gaireb\u00e9 la meitat del seu consum anual, fet que va fer apujar els preus mundials de forma exagerada. A l\u2019abril ja havia arribat al seu punt m\u00e9s alt i al juliol el preu ja comen\u00e7ava a baixar com a conseq\u00fc\u00e8ncia que ja havien comprat prou material. A Xina el mercat s\u2019ha comportat de forma el\u00e0stica i transparent: a un augment de les compres per una especulaci\u00f3 el va seguir una frenada de compres quan el preu va ser dalt, fet que va for\u00e7ar els preus avall, de forma que, des de gener fins abril, els preus havien pujat un 67%, i des de juliol fins desembre ja s\u2019havien redu\u00eft un 36%, en un intent de trobar els nivells de preus estables. Per\u00f2 aix\u00f2 no va ser aix\u00ed a Europa, car els preus van pujar continuadament fins arribar dalt al mes de juliol i no s\u2019han mogut ni un d\u00f2lar des de llavors fins avui.<\/p>\n

\n

Costa entendre un mercat on el preu no mou ni un d\u00f2lar, indica que \u00e9s un mercat que no \u00e9s prou transparent: o b\u00e9 es pacten els preus, o b\u00e9 hi ha tan poc moviment que no \u00e9s capa\u00e7 de modificar el preu. Despr\u00e9s de molts mesos d\u2019observar, la conclusi\u00f3 \u00e9s que a Europa el mercat ha fet majorit\u00e0riament contractes de futurs, fent que al mercat lliure no hi hagi grans moviments ni cap pressi\u00f3 per fer abaixar el preu.<\/p>\n

\n
La mateixa cosa que hem anat veient amb el mercat de la pasta de paper l\u2019hem vist amb els preus del gas i de l\u2019electricitat. A partir del mes d\u2019abril, el preu de l\u2019electricitat va pujar de 66 \u20ac\/MWh a 101 \u20ac\/MWh, moviment que va continuar fins arribar a 320 \u20ac\/MWh el mes de desembre. El gas tamb\u00e9 va fer un moviment semblant, passant de 24 \u20ac\/MWh el mes de juliol fins a 96 \u20ac\/MWh el mes de novembre. Fins almes d\u2019octubre la situaci\u00f3 continuava sent igual, amb els clients que no acceptaven cap puja de preus, fent que els marges de fabricaci\u00f3 fossin cada mes m\u00e9s negatius, fins que en aquell mes, nosaltres i els fabricants italians ens vam plantar i vam comunicar als clients que atur\u00e0vem la producci\u00f3. Si volien producte, haurien de pagar m\u00e9s. Des d\u2019aquell mes, els preus dels nostres productes ja no paren de pujar, de forma que, des de gener 2021, hauran pujat durant tot l\u2019any un 67% i per fi hem pogut recuperar els marges de fabricaci\u00f3 perduts durant tot l\u2019any.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n

En el mercat de gas i d\u2019electricitat les coses han passat igual. Molts compradors (particulars i industrials) tenien contractes a preu fix fins que ha canviat l\u2019any. Fins aquest moment tenien els costos a recers de les puges per\u00f2, de cop, s\u2019han trobat amb augments de preus exagerats, havent ara de transmetre aquests preus als clients. A molts el mes de gener se\u2019ls apujar\u00e0 el preu de l\u2019electricitat 3 vegades i, evidentment, els costa entendre el que passa.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 d\u2019aquest episodi \u00e9s que els contractes de futurs o de preus fixes fan que els mercats deixin de ser el\u00e0stics i es recondueixin. Davant una pujada de preus la reacci\u00f3 d\u2019un mercat ha de ser la baixada del consum proporcional a la puja, que \u00e9s el que ha fet el mercat xin\u00e8s. El mercat europeu, en canvi, no ha mogut ni un d\u00f2lar perqu\u00e8 estava assegurat, fent que el consum es mantingu\u00e9s igual. Quan aquests contractes a preu fix acabin la seva vig\u00e8ncia, el mercat reaccionar\u00e0 de forma brusca, disminuint el consum i fent caure els preus de forma perillosa, entrant en un cicle cada vegada amb pics i valls m\u00e9s intensos, justament el moviment que el mercat de futurs vol pretendre que no passi.<\/p>\n

El resultat ser\u00e0 una pujada de preus de tots els productes molt elevada durant el mes de gener i mesos successius, pujada que segueix a la que ja es venia veient en l\u2019\u00faltim trimestre de l\u2019any passat. I la que no es veia, modificant el contingut dels productes a la baixa, un fenomen que es diu reduflaci\u00f3. Aix\u00ed, molts rotlles de paper han disminu\u00eft el seu contingut, molts productes l\u00edquids han disminu\u00eft el seu volum, fins i tot han aparegut els paquets d\u2019ous amb 10 ous enlloc de 12.<\/p>\n

<\/div>\n

La inflaci\u00f3 que ens ve a sobre far\u00e0 mal, perqu\u00e8 l\u2019efecte immediat ser\u00e0 la reducci\u00f3 de vendes i pressions per apujar els salaris, entrant en una espiral inflacion\u00e0ria que recorda el que va passar en els anys 1978 a 1982. Llavors la recessi\u00f3 va ser molt greu, per\u00f2 la soluci\u00f3 va ser consumir menys i ara no sembla que hi pugui haver una altra sortida pel fet que els bancs centrals ja no tenen m\u00e9s marge per introduir m\u00e9s diner al sistema de forma important. Tampoc apujaran gaire els interessos perqu\u00e8 els deutes dels estats estan fora de llera.<\/p>\n

Sigui el que sigui el que passi, el cert \u00e9s que jo he deixat de fer la meva feina habitual de mirar costos energ\u00e8tics i nous productes, per dedicar el meu temps als mercats de futurs. El m\u00f3n de la producci\u00f3 es veu arrossegat pel m\u00f3n financer, tota una al\u00b7legoria del que ens est\u00e0 passant: l\u2019economia financera ens conquereix i esclafa.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t