Mentre llegia vaig pensar quanta ra\u00f3 tenia sobretot avui on tot \u00e9s vol\u00e0til, on les ideologies no es debaten, on els valors s\u2019han esfumat, en fi, no \u00e9s que el m\u00f3n hagi passat de s\u00f2lid a l\u00edquid, \u00e9s que ja \u00e9s gas.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament a aquest llibre n\u2019he llegit un altre, \u00abEnerg\u00eda y civilizaci\u00f3n. Una historia\u00bb. de Vaclav Smil, tota una enciclop\u00e8dia de com ha evolucionat la humanitat i la tecnologia fins els nostres dies observat des del punt de vista energ\u00e8tic. He pogut repassar com la humanitat ha anat avan\u00e7ant arran del naixement de l\u2019agricultura i la ramaderia 10.000 anys aC., com li va costar poder tenir prou menjar per tenir energia per conrear els camps, el que li va costar tenir prou provisions per alimentar un bou o un cavall per poder llaurar, com van descobrir els arnesos perqu\u00e8 els animals poguessin fer m\u00e9s for\u00e7a… Per\u00f2 amb l\u2019arada de fusta tampoc es va guanyar gaire, va fer falta que la humanitat descobr\u00eds el coure a Mesopot\u00e0mia 4.000 aC. perqu\u00e8 llavors es descobr\u00eds el bronze i el ferro 1.500 aC. A partir d\u2019aqu\u00ed la feina de l\u2019arada era profunda, amb solcs que podien acumular aigua de pluja, mataven les males herbes i feien m\u00e9s porosa la terra, augmentant la productivitat. Aquest recorregut va durar fins ben entrat el segle XIX i XX quan van ser disponibles els primers tractors i la gasolina. Altres aven\u00e7os com l\u2019alternan\u00e7a de cultius per regenerar la terra, el regadiu i la fertilitzaci\u00f3 amb excrements animals, es van incorporar molt aviat.<\/p>\n
La reflexi\u00f3 \u00e9s que l\u2019home existeix aproximadament des de fa 2 milions d\u2019anys, va descobrir el foc fa 400.000 anys, va deixar de ser ca\u00e7ador-recol\u00b7lector fa 10.000 anys i tot just en fa 150 que ha estat capa\u00e7 de superar la m\u00ednima productivitat al camp per donar menjar de forma relativament assequible a la societat. Durant els 2 milions d\u2019anys les coses han passat molt a poc a poc, per\u00f2 des de 1850 les coses passen a molta velocitat, cada vegada m\u00e9s r\u00e0pid, de forma que no deixem temps a que les idees s\u2019ajustin als nous temps. Els pensadors i els fil\u00f2sofs estan venuts, no tenen temps per trobar solucions als interrogants que el m\u00f3n planteja. La sensaci\u00f3 \u00e9s que el m\u00f3n va sense direcci\u00f3 ni idea prevalent, que tot \u00e9s improvisaci\u00f3.<\/p>\n
Si repassem el que ha passat entre aquests darrers 150 anys veurem que hi ha hagut moments molt convulsos, com la revoluci\u00f3 bolxevic, la primera guerra mundial, la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial, la guerra de Corea i la de Vietnam, i moltes guerres colonials. Nom\u00e9s despr\u00e9s de la gran patacada de la segona guerra mundial es va fer un punt i apart amb l\u2019acord de Bretton Woods el 1945. Aquell acord va propiciar 30 anys de desenvolupament al m\u00f3n occidental i avui \u00e9s el millor referent per saber qu\u00e8 cal fer.<\/p>\n
En el m\u00f3n de la f\u00edsica hi ha un concepte que es diu entropia que afirma que l\u2019energia, cada vegada que s\u2019utilitza i es transforma, perd capacitat per donar treball fins arribar a un moment que ja no en pot donar m\u00e9s. Per exemple, el gas es pot transformar en electricitat que alhora pot moure un motor que pot moure una bomba de calor que ens pot donar calor. El rendiment d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que per cada kWh de calor que ens d\u00f3na haurem necessitat 0,45 kWh de gas. En canvi si cremem el gas en una caldera de calefacci\u00f3, per cada kWh que ens doni de calor per escalfar haur\u00e0 necessitat 1,11 kWh de gas. El calor que ens ha donat aquesta operaci\u00f3 ja no el sabem transformar en res m\u00e9s, l\u2019hem perdut. La humanitat s\u2019ha transformat en una m\u00e0quina de dispersar s\u00f2lids en els abocadors, l\u00edquids en els rius i mars, i gasos a l\u2019atmosfera. I aix\u00f2 ho fem de forma accelerada, de tal manera que ara ja veiem les conseq\u00fc\u00e8ncies insuportables pel planeta, per les nostres infraestructures i per la nostra salut. La mateixa cosa passa amb les ideologies, s\u2019han dispersat quedant inservibles, romanen en un desordre total.<\/p>\n
Refer aquesta din\u00e0mica no \u00e9s senzill, perqu\u00e8 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un model econ\u00f2mic que ens ha portat fins aqu\u00ed i canviar-lo \u00e9s tota una revoluci\u00f3.<\/p>\n
Per aix\u00f2 \u00e9s important la reflexi\u00f3 de Rafel Nadal dient que cal posar fites culturals per no perdre la direcci\u00f3, \u00e9s una estrat\u00e8gia que ha fet la humanitat durant segles i mil\u00b7lennis. Cal ajudar a retrobar la ideologia que ens permeti la realitzaci\u00f3 del canvi de model econ\u00f2mic i els valors perduts.<\/p>\n
La volatilitat dels valors d\u2019avui \u00e9s cada vegada m\u00e9s intensa degut a les noves formes de comunicaci\u00f3 immediata i personal. Per aix\u00f2 ara \u00e9s hora de posar fites i proposar valors com el de l\u2019efici\u00e8ncia. En l\u2019exemple de la transformaci\u00f3 de calor el guany de la bomba sobre la caldera \u00e9s del 59%, prou important per permetre el canvi de gas per una altra forma de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica. Per\u00f2 a l\u2019efici\u00e8ncia hi haur\u00edem d\u2019afegir altres valors perduts com el treball, la responsabilitat, la solidaritat, el b\u00e9 com\u00fa i l\u2019amor. Aquest darrer traspua del tot en el llibre d\u2019en Rafel en un relat que emociona.<\/p>\n
Que tingueu un bon any 2022.<\/p>\n<\/div>\n