Amb en Xavi hav\u00edem coincidit en les sortides organitzades primer des del Club Esqu\u00ed Camprodon, despr\u00e9s des del Club de Muntanya Vall de Camprodon que vam fundar i que darrerament ell presidia. Hav\u00edem fet coses junts com la col\u00b7locaci\u00f3 dels graons al pas d\u2019Escaladuix i manten\u00edem ambd\u00f3s un objectiu com\u00fa per millorar els camins del territori, posant ponts on era necessari o equipant passos amb cordes, cadenes o graons. Un desgraciat accident de muntanya impedir\u00e0 que ell continu\u00ef amb aquesta tasca, que prosseguirem des del club.<\/p>\n
Amb en Ventura vaig caminar durant 25 anys, des de la meva arribada a Camprodon el 1976 fins al 2001. An\u00e0vem gaireb\u00e9 sempre sols, excepte quan organitz\u00e0vem les excursions del club. La primera tasca que vam fer va ser la de descobrir el territori. Vallter es va inaugurar el 1975 i, a partir de l\u2019obertura, era molt f\u00e0cil sortir d\u2019excursi\u00f3 des d\u2019aquell indret. Aix\u00f2 ens va permetre descobrir totes les carenes i valls del nord, al costat franc\u00e8s, tasca que vam fer de forma sistem\u00e0tica, destrossant el mapa. Les ganes de descobrir eren immenses, anant des de Canig\u00f3 fins a Eina, obrint la geografia des el sud-oest a Ribes de Freser i fins al sud-est a Oix. Tot aquell vast territori es va convertir durant 25 anys en el nostre lloc de viure durant totes les estacions de l\u2019any. La travessa d\u2019Ulldeter a N\u00faria la f\u00e8iem cada mes, per entrenar, d\u00e8iem, i ens agradava molt anar sovint a Caran\u00e7\u00e0 o a Mentet, on vam fer amistat amb la fam\u00edlia de can Richard. Per Reis sol\u00edem baixar a Mentet per portar regals a en Jean quan era petit i despr\u00e9s a la Matilde quan va n\u00e9ixer. Els camins els f\u00e8iem en qualsevol estat, nevats o no, i un dia de Sant Esteve vam anar a dormir amb una tenda al coll de Nou Creus. Encara recordo el mal d\u2019esquena de romandre estirat des de les 6 de la tarda fins a les 8 del mat\u00ed sobre un terra dur i gelat.<\/p>\n
A muntanya sovint ens volem provar nosaltres mateixos, veure fins on som capa\u00e7os d\u2019arribar. Si no vam tenir un accident greu va ser perqu\u00e8 no havia arribat la nostra hora. Recordo un dia de Reis de 1987 que vam sortir de Vallter per anar a Caran\u00e7\u00e0. Feia un torb de consideraci\u00f3, dificultant caminar endavant, per\u00f2 el dia era clar. Darrera la cabana de Tirapits vam decidir baixar per la canal que porta al segon llac, aix\u00ed estalvi\u00e0vem fer la volta pel coll de Caran\u00e7\u00e0 dins aquell infern de vent. Vam baixar la canal nevada anant fent esgraons mentre baix\u00e0vem. A baix el vent ja no bufava tan fort, i vam continuar caminant amb neu fins arribar al refugi de Ras de Caran\u00e7\u00e0, per\u00f2 vam decidir anar a dormir a la cabana de pl\u00e0stic de la vall del costat de Bacivers. Feia pocs dies que hi havia hagut gent a la cabana per celebrar el cap d\u2019any, per la qual cosa havien deixat for\u00e7a queviures dins. La nit va ser tranquil\u00b7la i dol\u00e7a en un indret privilegiat enmig del bosc i el torrent al costat. L\u2019endem\u00e0, al despertar, vam veure que nevava, cosa que no vam entendre perqu\u00e8 el bar\u00f2metre anava pujant. Vam decidir tornar cap a Vallter. Quan vam sortir del bosc vam llegir la situaci\u00f3: hi havia una rufa de campionat, amb molt vent i nevant amb un n\u00favol enganxat a la carena, fruit de la rufa. Vam decidir fer un cam\u00ed curt. Ens vam refugiar darrere un roc molt gran a rec\u00e9s del vent, vam menjar i ens vam equipar tot el que port\u00e0vem a la motxilla. La pujada la far\u00edem per l\u2019aresta al costat de la Ja\u00e7a dels Burros que, tot i que era ventada, no ens enfons\u00e0vem en la neu de la canal. Jo la vaig pujar a quatre grapes i, quan ja \u00e9rem dalt, en Ventura es va posar dret, fent que el vent el llanc\u00e9s a terra. \u00abAra he perdut la direcci\u00f3\u00bb, em va dir dins el n\u00favol de rufa on no es veia res, per\u00f2 jo no, perqu\u00e8 no havia deixat la meva posici\u00f3 a quatre grapes. Uns metres m\u00e9s al sud vam trobar la canal de Xemeneies, coneixent les pistes d\u2019esqu\u00ed que encara eren amb herba. Sempre vam saber que aquell dia hav\u00edem fet una imprud\u00e8ncia travessant la carena enmig d\u2019una tempesta de rufa d\u2019aquella magnitud i aquella experi\u00e8ncia ens va servir per ser m\u00e9s prudents i per ensenyar a la gent que venia amb nosaltres quins s\u00f3n els l\u00edmits de la muntanya. En Ventura volia fer 50 vegades l\u2019ascensi\u00f3 a l\u2019Aneto i crec que ho va fer 45. En una d\u2019elles es va sentir indisposat i, quan tenia 65 anys, va deixar de venir a alta muntanya, quedant-se a l\u2019Alta Garrotxa, fent una tasca de descobrir i marcar camins que mai li podrem agrair prou.<\/p>\n
El dol que passem aquests dies pels dos amics muntanyencs \u00e9s dur i mostra alhora la grandesa i els perills de la muntanya, deixant un munt de records de moments, d\u2019observacions de paisatges, de viv\u00e8ncies \u00faniques… en fi, un sac de vida que ens emportem per sempre m\u00e9s amb nosaltres.<\/p>\n
Em quedo amb el record d\u2019aquells jocs i rialles al torrent de Marialles enmig de l\u2019aigua freda. \u00c9s el que me\u2019n duc d\u2019ells dos per sempre.<\/p>\n<\/div>\n