{"id":2197,"date":"2021-12-12T10:15:55","date_gmt":"2021-12-12T09:15:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2197"},"modified":"2021-12-12T10:15:55","modified_gmt":"2021-12-12T09:15:55","slug":"treballem-o-ens-ho-pensem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2197","title":{"rendered":"Treballem o ens ho pensem?"},"content":{"rendered":"

\"Corba<\/a>Des de l\u2019estiu estan corrent pel m\u00f3n medi\u00e0tic un munt d\u2019articles sobre la Gran Dimissi\u00f3, explicant que moltes persones d\u2019Estats Units han deixat la feina per pensar-s\u2019ho. Aquest fenomen no \u00e9s nou, car el 2019 ja hi havia m\u00e9s oferta laboral que demanda; ni \u00e9s exclusiu d\u2019Estats Units, afectant molt fortament a Regne Unit, Alemanya, Dinamarca i Catalunya.<\/p>\n

\n

Els articles expliquen que durant la pand\u00e8mia la gent va reflexionar sobre el treball i sobre els objectius de la vida, fet que ha portat a molts a deixar la feina per pensar el que feia. \u00c9s un altre dels canvis que ha portat la pand\u00e8mia, all\u00f2 que \u00abal lloc de la guineu, qui se n\u2019aixeca ja no hi seu\u00bb que vam comentar aqu\u00ed fa unes setmanes. Despr\u00e9s del confinament tot ha canviat i cal revisar els conceptes de la societat. Ara \u00e9s el treball, per\u00f2 aix\u00f2 va molt m\u00e9s lluny, afectant la visi\u00f3 de la felicitat i dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n

<\/div>\n

Perqu\u00e8 en el fons de la q\u00fcesti\u00f3 hi ha la recerca de la felicitat. Quan vaig escriure el llibre vaig estudiar una mica el lligam entre la satisfacci\u00f3 personal i la riquesa de l\u2019economia. Les enquestes que pregunten a la gent sobre la satisfacci\u00f3 i la felicitat amb la vida mesuren el benestar subjectiu amb una precisi\u00f3 raonable.<\/p>\n

\u00a0La satisfacci\u00f3 i la felicitat amb la vida varien molt entre els pa\u00efsos i dintre ells. Nom\u00e9s cal fer una ullada a les dades per veure que les persones es distribueixen en un ampli espectre de nivells de felicitat.<\/div>\n

La gent m\u00e9s rica tendeix a dir que \u00e9s m\u00e9s feli\u00e7 que la gent m\u00e9s pobre; els pa\u00efsos m\u00e9s rics tendeixen a tenir nivells mitjans de felicitat m\u00e9s alts; i al llarg del temps, la majoria de pa\u00efsos que han experimentat un creixement econ\u00f2mic sostingut han experimentat un augment dels nivells de felicitat. Aix\u00ed doncs, l\u2019evid\u00e8ncia suggereix que els ingressos i la satisfacci\u00f3 vital tendeixen a anar junts (la qual cosa encara no vol dir que siguin el mateix).<\/p>\n

Els esdeveniments importants de la vida, com ara el matrimoni o el divorci, afecten la nostra felicitat, per\u00f2 tenen, sorprenentment, poc impacte a llarg termini. S\u2019observa que les persones tendeixen a adaptar-se als canvis i, com m\u00e9s resilients, m\u00e9s feli\u00e7os: Costa Rica \u00e9s igual de feli\u00e7 que Alemanya, i R\u00fassia i Turquia ho s\u00f3n menys que Guatemala.<\/p>\n

<\/div>\n

Els estudis que lliguen la felicitat a la renda per c\u00e0pita mostren una corba que puja molt al principi i que, a partir de riqueses de PIB\/c\u00e0pita superiors a 25-30.000$ s\u2019aplana. Vol dir que, a partir d\u2019un nivell de riquesa, per obtenir m\u00e9s satisfacci\u00f3, costa molt m\u00e9s treball. Vaig fer la corba a partir de dades del web ourworldindata.org i em va semblar igual que la corba de l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0. L\u2019IDH mesura el nivell d\u2019una societat mirant l\u2019esperan\u00e7a de vida, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3, els anys d\u2019escolaritzaci\u00f3 esperats dels nens en edat d\u2019ingr\u00e9s a l\u2019escola, els anys mitjans d\u2019escolaritzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 adulta amb el nivell d\u2019ensenyament, i un nivell de vida digne, mesurat per la renda nacional bruta per c\u00e0pita ajustada al nivell de preus del pa\u00eds. Aquest \u00edndex el calcula l\u2019ONU i els resultats donen una corba molt semblant a la de la felicitat. Al superposar les dues corbes, la de la felicitat i la de l\u2019IDH, es mostra que tenen una correlaci\u00f3 molt elevada, de 0,65, la qual cosa ens indica que s\u00f3n influenciables.<\/p>\n

Aix\u00f2 voldria dir que la felicitat es deu a que la societat en la que es viu aporta serveis socials que impulsen l\u2019individu i les fam\u00edlies, els permet millor desenvolupament i les fa m\u00e9s felices.<\/p>\n

Arribats fins aqu\u00ed tenim que els serveis socials s\u00f3n indispensables per la felicitat i que, a partir d\u2019un determinat valor, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil augmentar-la. Aquesta seria la conclusi\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 de les dues corbes.<\/p>\n

Ara b\u00e9, com ho fem si dimitim de treballar? Qui pagar\u00e0 els serveis socials? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 on l\u2019esquerra ha errat en els darrers 40 anys: no veure que el treball de tothom \u00e9s essencial per mantenir l\u2019estat del benestar, pensant que els serveis que no es poden pagar ho faran amb el recurs permanent del deute. He calculat que, si dels 3,1 milions d\u2019aturats, el 70% (amb el 30% de rotaci\u00f3) es pos\u00e9s a treballar, suposant un salari net de 1.000 \u20ac\/mes, l\u2019estat recaptaria 18.000 milions m\u00e9s, aproximadament el d\u00e8ficit actual de la Seguretat Social. I deixaria de tenir 8.000 milions en despeses d\u2019atur.<\/p>\n

Fa anys que no es troben prou treballadors per a la ind\u00fastria, per a l\u2019hostaleria, per a la sanitat ni pel transport. O es posa a treballar la part de la societat que pot o haurem d\u2019augmentar de forma important la immigraci\u00f3. De fet, el d\u00e8ficit laboral d\u2019Estats Units i de Regne Unit prov\u00e9 d\u2019haver frenat l\u2019entrada d\u2019emigrants, que ells s\u00ed volien escalar en la corba de la felicitat i del desenvolupament hum\u00e0, amb moltes ganes de treballar.<\/p>\n

Toca agafar el tema de cara i no escapolir-lo per por a no ser pol\u00edticament correcte. Amb llocs de treball que no s\u2019arriben a cobrir, l\u2019atur nom\u00e9s hauria de ser t\u00e8cnic, i la jubilaci\u00f3 als 65 anys. El treball \u00e9s un dret, per\u00f2 tamb\u00e9 un deure per a mantenir els serveis de la societat. Per aix\u00f2 cal repensar el servei de seguiment de l\u2019atur, proposant tutors i coaches que acompanyin els aturats a trobar treball (si cal, de forma vinculant) i limitar les jubilacions anticipades. No \u00e9s res m\u00e9s que fer el que ja fan els pa\u00efsos n\u00f2rdics. O aix\u00f2 o haurem de comen\u00e7ar a retallar prestacions en pensions i serveis socials i perdre felicitat. La societat del benestar t\u00e9 un cost que no es paga nom\u00e9s dient que paguin els rics \u2013que tamb\u00e9 ho han de fer, \u00e9s clar\u2013. Una cosa no exclou l\u2019altra. Ah! Tamb\u00e9 amb m\u00e9s efici\u00e8ncia p\u00fablica, concepte que sembla del tot oblidat.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t