![\"Rosie](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/1\/12\/We_Can_Do_It%21.jpg\/250px-We_Can_Do_It%21.jpg\")
<\/p>\nEssent aix\u00f2 for\u00e7a evident, per qu\u00e8 costa tant agafar la velocitat de la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica? El COP 26 no va fer cap millora substancial, i el m\u00f3n pol\u00edtic no sembla entendre l\u2019emerg\u00e8ncia del moment. Tot plegat fa pensar que hem d\u2019esperar el momentum per comen\u00e7ar a actuar, \u00e9s a dir, una patacada que ens faci moure.<\/p>\n
Els que prediquen el col\u00b7lapse diuen que no hi ha res a fer, que inevitablement acabarem en una trompada que ja va ser avisada arran del llibre de 1973, encarregat pel Club de Roma, Els l\u00edmits del creixement. Aquella obra escrita, fruit d\u2019un model matem\u00e0tic, que va ser revisat el 2012, prediu que el m\u00f3n entrar\u00e0 en una davallada al voltant de l\u2019any 2025. El desordre mundial derivat de la pand\u00e8mia, m\u00e9s les evid\u00e8ncies que el model econ\u00f2mic actual ha arribat a una fase d\u2019esgotament, fan creure que la predicci\u00f3 del model World 3 pot encertar l\u2019any, tot i dir-ho 50 anys abans. Quan van fer aquella predicci\u00f3, el model econ\u00f2mic Keynesi\u00e0 just arribava al final del seu desenvolupament. Per tant, fa pensar que hem arribat prop del moment del canvi, tot i que no s\u2019acaba de desenvolupar.<\/p>\n
El momentum per fer el canvi es preveu com una cosa traum\u00e0tica, no pas com una evoluci\u00f3 progressiva. La pregunta \u00e9s: serem capa\u00e7os de superar sense greus conseq\u00fc\u00e8ncies aquest punt d\u2019inflexi\u00f3? Encara m\u00e9s, els homes tenim la capacitat per superar aquest moment i resoldre la deriva del canvi clim\u00e0tic?<\/p>\n
La resposta aquesta setmana l\u2019hem de cercar en el que va passar el 7 de desembre de l\u2019any 1941, ara fa 80 anys, i es diu Pearl Harbour. Fins aquell dia Estats Units es mantenia neutral en el conflicte de la guerra mundial. L\u2019atac a la base que tenien a Hawaii va indignar a tota la societat americana i va fer canviar de cop la opini\u00f3 dels ciutadans, creant una onada de sentiment patri\u00f2tic. El dia 8, Estats Units declarava la guerra a Jap\u00f3 i al cap de pocs dies m\u00e9s a Alemanya. En poques setmanes el pa\u00eds es va reinventar per obtenir prou recursos per poder construir material de guerra. Va emetre bons al 2,5% a 10 anys per finan\u00e7ar la guerra, va apujar els impostos fins un m\u00e0xim del 88% per a les grans fortunes, va incorporar les dones a la feina que fins llavors no hi eren, va deixar de fabricar cotxes i m\u00e0quines per construir material de guerra, tancs, avions i vaixells, es va posar a investigar en comunicacions, i a desenvolupar la bomba at\u00f2mica, va decidir reciclar-ho tot, va abaixar la velocitat de circulaci\u00f3 per a les carreteres fins a 56 km\/h per no consumir gasolina, va plantar horts als jardins de les ciutats per aconseguir el 40% del menjar de km 0… I ho va fer. \u00c9s a dir, en poques setmanes havia fet la revoluci\u00f3 energ\u00e8tica, econ\u00f2mica i social que li va permetre guanyar la guerra anys m\u00e9s tard.<\/p>\n
Pearl Harbour va ser l\u2019espurna que va engegar el canvi patri\u00f2tic que va donar il\u00b7lusi\u00f3 al pa\u00eds amb una forta campanya de propaganda, per exemple amb el cas de Rosie the Riveter, la dona que posava reblons a les xapes dels avions. Aquell canvi va continuar anys m\u00e9s tard quan el pacte de Bretton Woods el 1945 va permetre la reconstrucci\u00f3 del m\u00f3n i tenir 30 anys d\u2019estabilitat per crear molt valor afegit i benestar mundial. Podr\u00edem dir que els efectes d\u2019aquella invasi\u00f3 nipona es van allargar fins l\u2019any 1971, 30 anys despr\u00e9s.<\/p>\n
Amb aquesta lli\u00e7\u00f3 el que sembla que ens ha de passar \u00e9s arribar a un punt de trencament que forci a tota la societat mundial a reclamar un canvi de model de com vivim. Tothom pensa que el desastre vindr\u00e0 per efectes clim\u00e0tics adversos. La Mar Reguant, a l\u2019acte de la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona amb les patronals Foment i Pimec, va dir que el que ara ja ha canviat \u00e9s que el cicle de desastres clim\u00e0tics coincideix amb el cicle electoral pol\u00edtic, per la qual cosa far\u00e0 que el m\u00f3n de la pol\u00edtica introdueixi canvis importants. Jo penso que el canvi ens vindr\u00e0 m\u00e9s aviat per un daltabaix de l\u2019economia, m\u00e9s pels efectes d\u2019un model basat en un exc\u00e9s descontrolat de finan\u00e7ament, que no pas per efectes meteorol\u00f2gics derivats del canvi clim\u00e0tic. Avui, com passava a l\u2019any 1971, el model econ\u00f2mic dona senyals d\u2019estar esgotat. Llavors van passar coses com que el president Nixon va intentar aprovar una renda b\u00e0sica a Estats Units mentre deixava de lligar el d\u00f2lar amb l\u2019or per poder generar m\u00e9s diner per finan\u00e7ar la guerra de Vietnam. Ara aquella derivada d\u2019engendrar tant diner indiscriminadament arriba al l\u00edmit, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies i amenaces que poden enderrocar la pir\u00e0mide de l\u2019economia en qualsevol moment.<\/p>\n
El problema de no fer el canvi de forma progressiva \u00e9s que qualsevol col\u00b7lapse far\u00e0 mal, podem veure manca de materials, podem veure com tanquen empreses i es perd treball, en fi, podem veure dificultats per poder fer una vida digna. La lli\u00e7\u00f3 de Pearl Harbour \u00e9s que ens en sortirem patint. Despr\u00e9s de 1971 les dues crisis petrolieres de 1973 i 1978 van for\u00e7ar la nova economia. Tant llavors com ara no aprenem a anticipar i nom\u00e9s ens movem quan rebem la clatellada. He llegit en algun lloc que el canvi clim\u00e0tic l\u2019hem de veure com una guerra que cal guanyar i a la que hem de destinar tots els recursos que ara posem a defensa. L\u2019experi\u00e8ncia de Pearl Harbour diu que cal crear el relat, la il\u00b7lusi\u00f3 i la consci\u00e8ncia social per fer possible v\u00e8ncer les resist\u00e8ncies que impedeixen engegar el cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Haurem de trobar la nostra Rosa que fabrica bateries pels cotxes.<\/p>\n<\/div>\n