El deteriorament de l\u2019economia global continua evolucionant. El desordre mundial provocat per la pand\u00e8mia no es resol i, fins i tot, semblaria que s\u2019accelera, realimentat pels mercats financers que cauen en la temptaci\u00f3 de l\u2019especulaci\u00f3. En un sistema controlat, una davallada del par\u00e0metre a controlar ve seguida d\u2019un rebot de menys magnitud que la caiguda; encara li succeeix una nova caiguda de menys magnitud, i una petita pujada, que ja estabilitza el fenomen. Doncs en el moment actual no sembla pas que les caigudes i els rebots estiguin sota control, perqu\u00e8 enlloc de frens hi ha acceleradors del moviment.<\/p>\n
Aquesta setmana he llegit un article que aporta una informaci\u00f3 que potser se\u2019ns escapa sovint. Explica la ra\u00f3 per la que els fabricants de cotxes han perdut els xips durant la pand\u00e8mia. Quan es va aturar la fabricaci\u00f3 de cotxes, aquests van deixar de comprar xips. Tots? No pas tots, els fabricants de cotxes el\u00e8ctrics, que utilitzen xips m\u00e9s avan\u00e7ats que els cotxes de combusti\u00f3, van continuar comprant. Aix\u00ed que els fabricants de xips van desviar la seva producci\u00f3 cap a satisfer m\u00f2bils, tauletes, videojocs, ordinadors port\u00e0tils, aparells altament demandats durant la pand\u00e8mia. Van decidir fabricar els xips m\u00e9s sofisticats, que els donaven m\u00e9s futur i van deixar els xips m\u00e9s senzills, amb menys marge comercial. Vet aqu\u00ed que, una vegada que l\u2019economia va intentar retornar a la normalitat no va poder perqu\u00e8 les prioritats dels actors econ\u00f2mics ja no eren les mateixes.<\/p>\n
El m\u00f3n es mou molt r\u00e0pidament, per la qual cosa cal tenir reflexes i actuar per contrarestar aquests efectes. Durant la pand\u00e8mia hem vist com molts treballadors de l\u2019hostaleria van anar a l\u2019atur, o molt temps amb ERTES, de forma que, quan van haver de tornar a treballar no es van voler reincorporar perqu\u00e8 havien descobert que hi ha altres feines millors, o que sense treballar es viu b\u00e9. La mateixa cosa la veiem ara amb els conductors de camions.<\/p>\n
El que passa al m\u00f3n del cotxe tamb\u00e9 \u00e9s la fi d\u2019un model que es va engegar en els anys 90 d\u2019espr\u00e9mer els prove\u00efdors, fins el punt que els fabricants no tenien estoc de peces, sin\u00f3 que el tenien els prove\u00efdors i aquests les anaven subministrant a mesura que els cotxes les necessitaven. Va ser el model de \u00absuper Lopez\u00bb, un fam\u00f3s executiu del sector de l\u2019autom\u00f2bil. Doncs b\u00e9, aquest patr\u00f3 t\u00e9 els n\u00fameros per haver-se acabat. Aquest model de Just in Time \u00e9s r\u00edgid, de dif\u00edcil adaptaci\u00f3 als canvis, i avui el que cal \u00e9s molta flexibilitat per adaptar-se a la nova situaci\u00f3. Amb els xips, Tesla t\u00e9 menys problemes perqu\u00e8 el seu cotxe pot canviar-lo i programar amb poc temps, cosa que els cotxes de combusti\u00f3 no saben fer.<\/p>\n
El nou desordre mundial provoca molts desastres i mals al teixit econ\u00f2mic, per\u00f2 alhora aporta oportunitats perqu\u00e8 el transport mundial s\u2019ha encarit notablement i ha deixat de ser fiable. La nova situaci\u00f3 tamb\u00e9 ens porta a un temps llarg amb preus del gas i de l\u2019electricitat alts, cosa que obligar\u00e0 als fabricants a pujar preus i a adaptar els productes perqu\u00e8 el consumidor pugui continuar comprant.<\/p>\n
El que \u00e9s interessant del nou escenari de l\u2019economia mundial \u00e9s que, si et despistes, has perdut el mercat i la oportunitat. Aix\u00f2 mateix \u00e9s el que ens est\u00e0 passant amb les energies renovables. Discutint si aqu\u00ed no i all\u00e0 tampoc, les energies renovables han anat a Arag\u00f3, com tamb\u00e9 una bona part de la ind\u00fastria. Si continuem aix\u00ed, aquestes renovables s\u2019emportaran la generaci\u00f3 d\u2019hidrogen i potser tamb\u00e9 la nova qu\u00edmica derivada de l\u2019hidrogen.<\/p>\n
\u00c9s un error greu quedar-se aturat, imm\u00f2bil, durant un moment de gran canvi. Les decisions s\u00f3n dif\u00edcils de prendre, cert, ho explico aquestes darreres setmanes quan dic que els plans estrat\u00e8gics abans eren per 10 anys i avui canvien cada dia, per\u00f2 el que no es pot fer \u00e9s no decidir, esperant que tinguis el panorama aclarit: llavors ja no tens la oportunitat perqu\u00e8 te l\u2019ha pispat alg\u00fa altre.<\/p>\n
Si al m\u00f3n de les empreses aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil, al m\u00f3n p\u00fablic, on tothom vol tenir opci\u00f3 de dir-hi la seva i on sovint el coneixement no \u00e9s l\u2019idoni per prendre decisions, esdev\u00e9 impossible. Aix\u00ed que, anem-nos preparant per perdre de forma continuada bones oportunitats per construir m\u00e9s teixit econ\u00f2mic. Entretant anirem perdent els aspectes que queden obsolets per la nova economia i pels nous actors en el mercat mundial. El baix nivell de l\u2019administraci\u00f3 i de la pol\u00edtica fan del tot impossible l\u2019adaptaci\u00f3 de Catalunya als nous temps: ni millorarem la formaci\u00f3 dels joves, ni farem els deures en renovables, ni facilitarem que l\u2019economia inverteixi en disminuir el consum energ\u00e8tic. Hem deixat el lloc de la guineu, com diu la dita, i altres l\u2019ocuparan, molt m\u00e9s llestos que nosaltres.<\/p>\n