Parlem i debatem molt del canvi clim\u00e0tic i de la transici\u00f3 energ\u00e8tica per frenar-lo, per\u00f2 molt poc dels costos que implica. Si no fem l\u2019esfor\u00e7 de veure el cost de tot plegat \u00e9s possible que molta gent no comprengui la magnitud del problema que ens ve a sobre i justifiqui no fer res perqu\u00e8 aix\u00ed ja est\u00e0 b\u00e9. Aquesta percepci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s dif\u00edcil de canviar. El confort que la societat actual ha assolit comporta no haver de fer massa esfor\u00e7os per continuar igual, no haver d\u2019arriscar.<\/p>\n
Primer de tot cal parlar dels costos de no frenar el clima. Avui l\u2019augment de temperatura de la Terra ja ha pujat 1,1\u00baC respecte l\u2019\u00e8poca preindustrial i s\u2019espera que arribarem a un augment de 1,5\u00baC a l\u2019any 2027. Es preveu que, de continuar al ritme que anem, la temperatura pujar\u00e0 m\u00e9s dels 2\u00baC. Les conseq\u00fc\u00e8ncies ja van donant senyals, amb m\u00e9s dies a l\u2019any amb temperatures de can\u00edcula, amb m\u00e9s sequeres per\u00f2 alhora amb m\u00e9s episodis torrencials, amb menys neu i menys reserves d\u2019aigua, amb m\u00e9s llevantades que malmeten la costa… A nivell econ\u00f2mic aix\u00f2 implica destrosses d\u2019infraestructures i d\u2019edificis, accions per contenir l\u2019aigua del mar en certs llocs, i p\u00e8rdua considerable de producci\u00f3 agr\u00e0ria i ramadera. Un model fet per la NASA que podeu trobar a www.t.co\/uvLPLjbtcy mostra les imatges de la costa amb la pujada del nivell del mar. Amb un metre d\u2019augment del nivell es pot veure que l\u2019aeroport de Barcelona queda sota les aig\u00fces, que al golf de Roses l\u2019aigua arriba dins a Riumors molt a prop del pol\u00edgon de Vilamalla. Tamb\u00e9 a Torroella veiem com el mar penetra endins fins arribar a tocar de Sant Juli\u00e0 de Boada, com la costa del Maresme es veu redu\u00efda amb desaparici\u00f3 de tota la platja i com es veuen perjudicats els ports de Barcelona i el de Tarragona. El punt m\u00e9s greu \u00e9s la total desaparici\u00f3 del Delta de l\u2019Ebre, arribant el mar a la mateixa Amposta. No hi ha n\u00fameros per quantificar la destrossa de la costa, la p\u00e8rdua d\u2019infraestructures, la p\u00e8rdua d\u2019habitatges i de conreus ni, per suposat, la p\u00e8rdua de diversitat de tal envergadura.<\/p>\n
Sobre l\u2019agricultura en general hi ha estudis que diuen que, des de 1960 fins avui, la p\u00e8rdua de productivitat agr\u00e0ria \u00e9s del 20,8%, la qual cosa vol dir que, per mantenir la producci\u00f3, cal aportar m\u00e9s energia a la terra. Tamb\u00e9 vol dir que el menjar s\u2019encarir\u00e0 notablement, perqu\u00e8 el problema ser\u00e0 en tots els pa\u00efsos afectats per sequeres, tot i que els pa\u00efsos amb latituds m\u00e9s altes que les nostres tindran avantatges perqu\u00e8 tindran menys fred.<\/p>\n
Podem estimar que la p\u00e8rdua de Valor Afegit Brut del sector primari ser\u00e0 de 1.000 milions anuals. Tamb\u00e9 podem estimar la p\u00e8rdua de la qu\u00edmica derivada del petroli per la desaparici\u00f3 de les gasolines i del gas amb 5.000 milions. Si el 2035 les centrals nuclears i els cicles combinats de gas tanquen, la p\u00e8rdua de VAB ser\u00e0 de 1.400 milions, i l\u2019adaptaci\u00f3 que hauran de fer els productes de la ind\u00fastria per tenir menys carboni es pot estimar en 4.500 milions. La p\u00e8rdua de turisme Low Cost pot ser de 2.500 milions. En total la p\u00e8rdua de VAB de l\u2019economia pot arribar a ser de 14.400 milions de forma directa, que es pot traduir en una p\u00e8rdua de riquesa total per a Catalunya entre el 10 i el 15% del PIB. Per aix\u00f2 \u00e9s important aprofitar les oportunitats que la nova situaci\u00f3 aporta per generar activitat econ\u00f2mica que compensi la p\u00e8rdua de riquesa.<\/p>\n
Es pot comen\u00e7ar per generar la nova energia que necessitarem amb 1.140 milions de VAB en fotovoltaica a teulats, 800 milions en fotovoltaica a terra, 1.485 milions en e\u00f2lica terrestre i 270 milions en e\u00f2lica marina. Tot plegat, la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica renovable podria aportar una xifra de 3.700 milions de nou VAB. A aix\u00f2 cal afegir la generaci\u00f3 de gas renovable amb un potencial de 250 milions i tot l\u2019aprofitament de biomassa i residus urbans, agr\u00edcoles i ramaders. Pel cap baix l\u2019energia renovable t\u00e9 un potencial de 4.000 milions de VAB que cal aprofitar i no deixar escapar. La fabricaci\u00f3 de nous cotxes, autobusos, camions i trens pot suposar una augment de VAB de 5.000 milions, la fabricaci\u00f3 de bombes de calor pot suposar una activitat amb 1.500 milions, la rehabilitaci\u00f3 d\u2019edificis 5.000 milions, la recuperaci\u00f3 de materials 2.000 milions i les activitats de nou lleure local de 1.500 milions. Sumat tot plegat, les noves oportunitats poden ser de 19.000 milions.<\/p>\n
Per rec\u00f3rrer el cam\u00ed ens caldr\u00e0 fer canvis i inversions, implementar un relat a la societat, relat que hauria de liderar l\u2019administraci\u00f3 de forma exemplaritzant. Cal invertir cada any en els habitatges a ritme de 3.000 milions, en la generaci\u00f3 renovable amb 5.500 milions, en la ind\u00fastria amb 1.500 milions, en el transport de mercaderies amb 1.500 milions, amb impuls al tren amb 1.200 milions, amb infraestructures p\u00fabliques (carrils bici…) amb 700 milions, i amb transport i edificis p\u00fablics amb 600 milions. En total l\u2019economia catalana hauria d\u2019invertir anualment 14.000 milions, dels quals 2.000 haurien de ser inversions de la Generalitat.<\/p>\n
Ens toca als empresaris canviar les estrat\u00e8gies per fer front a la nova situaci\u00f3 energ\u00e8tica, invertint, adaptant els productes i canviant el relat, toca a l\u2019administraci\u00f3 fer els deures en inversi\u00f3 i traient barreres per a que les empreses puguin fer el cam\u00ed (ara es va en direcci\u00f3 contr\u00e0ria), i toca als ciutadans ajustar les noves formes de vida amb un consum m\u00e9s frugal. La pregunta \u00e9s: qui liderar\u00e0 aquest cam\u00ed? La Generalitat sembla imm\u00f2bil, atrapada per la seva teranyina de lleis i reglaments. Manca lideratge i aix\u00f2 passar\u00e0 factura.<\/p>\n