En el rerefons del nou decret \u00abd\u2019acceleraci\u00f3 del desplegament de les energies renovables distribu\u00efdes i participatives\u00bb que la setmana vinent la Generalitat aprovar\u00e0 al govern hi ha un greu conflicte metr\u00f2poli-comarques. Aquest conflicte neix del sentiment de propietat del territori, de pensar que, all\u00f2 que es veu al meu voltant, \u00e9s meu.<\/p>\n
Cap gran ciutat del m\u00f3n t\u00e9 prou recursos per viure de forma aut\u00e0rquica, com s\u00ed que ho poden fer molts pobles petits. Per tant, \u00e9s un absurd pensar que, com que les ciutats no poden ser aut\u00e0rquiques, han de tancar i s\u2019han de constituir en micropobles. \u00c9s conegut que els habitants de les ciutats han emigrat hist\u00f2ricament dels pobles perqu\u00e8 a les ciutats hi havia m\u00e9s possibilitats de trobar treball.<\/p>\n
Una ciutat genera molta activitat de serveis; de fet, Barcelona en els darrers 30 anys ha tret la ind\u00fastria del seu interior. Catalunya sense Barcelona no \u00e9s Catalunya, \u00e9s un territori inconnex. La metr\u00f2poli esdev\u00e9 locomotora de les universitats, de la sanitat, de l\u2019administraci\u00f3, de la log\u00edstica, amb el port i l\u2019aeroport, i del turisme. Per fer possible tot aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019alimentar de productes alimentaris i manufacturats, d\u2019aigua i d\u2019energia, essent una gran consumidora. I tots aquests recursos han de venir de l\u2019exterior, essent alhora una sostracci\u00f3 de recursos per\u00f2 tamb\u00e9 una oportunitat d\u2019activitat econ\u00f2mica per a les comarques. Les dues coses han d\u2019anar lligades si no es volen crear excessius desequilibris.<\/p>\n
Les comarques de Girona des de fa uns 50 anys envien quasi tot el riu Ter (uns 8 m3\/s) a Barcelona i nom\u00e9s queda 1 m3\/s per continuar per la llera hist\u00f2rica del riu. Pot viure Barcelona sense aquesta aigua? No. Un dia vaig calcular el potencial econ\u00f2mic que es podria fer amb l\u2019aigua que va del Pasteral a Barcelona i vaig estimar la xifra de 7.000 milions d\u2019euros. Seria intel\u00b7ligent demanar que la metr\u00f2poli deixi de consumir la nostra aigua? \u00c9s cert que d\u2019aquests 7.000 milions les comarques de Girona no n\u2019obtenen cap compensaci\u00f3 directa, per\u00f2 s\u00ed de forma indirecta, car la metr\u00f2poli \u00e9s el comprador dels productes i serveis de Girona. Sense aigua, la metr\u00f2poli de Barcelona no hauria crescut i no tindria el potencial de compra que t\u00e9.<\/p>\n
La mateixa reflexi\u00f3 l\u2019hem de fer amb l\u2019energia. Barcelona disposa actualment d\u2019una capacitat de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica de 2.590 MW i un consum de 19 TWh que podrien generar les centrals de cicle combinat de gas si treballessin totes les hores de l\u2019any. Per altre part, disposa de la planta regasificadora m\u00e9s gran de la pen\u00ednsula, amb una capacitat d\u2019emmagatzemar 840.000 m3 de gas natural liquat. Tamb\u00e9 disposa d\u2019una capacitat d\u2019emmagatzematge de gasolina i gasoil de 419.000 m3. En resum, la metr\u00f2poli avui t\u00e9 capacitat per generar tota la seva electricitat i per subministrar gas i productes petroliers a les comarques de Catalunya, no negant mai aquesta funci\u00f3 distribu\u00efdora.<\/p>\n
El problema \u00e9s que aquestes infraestructures deixen de ser v\u00e0lides en un nou escenari renovable.<\/p>\n
Tant les centrals de cicle combinat com el magatzem de gas liquat necessitaran que en algun punt geogr\u00e0fic es generi el gas renovable per poder fer-les funcionar. I la mateixa cosa podem dir del magatzem de combustibles l\u00edquids, en algun lloc s\u2019haur\u00e0 de fabricar el combustible l\u00edquid renovable. La metr\u00f2poli necessitar\u00e0 en el futur que en altres llocs es generi l\u2019energia i se li envi\u00ef, i la soluci\u00f3 m\u00e9s raonable \u00e9s produir-la en comarques ve\u00efnes amb les que es pugui establir sin\u00e8rgies econ\u00f2miques.<\/p>\n
Per generar electricitat e\u00f2lica es necessiten 3.000 hores de vent anuals i per la fotovoltaica unes 1.700 hores per ser competitives en el mercat actual. I aquests requisits es compleixen en les comarques de l\u2019Alt Empord\u00e0, Terra Alta, Garrigues, Anoia, Conca de Barber\u00e0, Priorat, Segri\u00e0, Baix Ebre, Ribera d\u2019Ebre, Segarra… Gaireb\u00e9 totes aquestes comarques viuen de produir productes que venen a la metr\u00f2poli, com tamb\u00e9 del turisme, que dep\u00e8n tant dels ciutadans de la metr\u00f2poli com dels que arriben en infraestructures com l\u2019aeroport. Pretendre que les comarques nom\u00e9s produeixin l\u2019energia que necessiten pel seu consum propi \u00e9s un raonament rid\u00edcul.<\/p>\n
La metr\u00f2poli necessitar\u00e0 uns 71 TWh d\u2019energia al 2030 dels quals podr\u00e0 generar de forma renovable 1,2 TWh en els teulats i superf\u00edcies urbanes. La resta, 69,8 TWh, hauran de venir de fora en forma d\u2019electricitat, per la xarxa de gas o per mar en forma de combustible l\u00edquid. Avui la potencia e\u00f2lica a Catalunya \u00e9s de 1.269 MW, havent d\u2019arribar a 4.000 MW el 2030 amb els deures fets. I la pot\u00e8ncia fotovoltaica \u00e9s de 121 MW, havent d\u2019arribar a 6.000 MW (1.000 MW dels quals es posaran a l\u2019\u00e0rea metropolitana). Amb l\u2019ambient actual tot fa pensar que no arribarem a assolir els objectius de posar 750 MW fotovoltaics i 350 MW e\u00f2lics cada any, cosa que caldria definir com a requisit indispensable i retocar autom\u00e0ticament el decret si no es compleix. D\u2019aqu\u00ed un any en tornarem a parlar.<\/p>\n
No hi ha massa solucions. Si les comarques continuen negant la generaci\u00f3 renovable per assistir la metr\u00f2poli, aquesta tamb\u00e9 els pot dir que es beguin tot el vi i l\u2019oli que generen i que no cal que facin servir l\u2019aeroport, el port, els hospitals, les universitats i els productes culturals. L\u2019altra soluci\u00f3 \u00e9s que el poder pol\u00edtic faci la feina i es dediqui a treballar per a l\u2019inter\u00e8s general front col\u00b7lectius infantils, irresponsables i insolidaris. El temps dir\u00e0 el que haurem de fer. De moment tot sembla que continuem tirant pilotes endavant i perdent temps.<\/p>\n
L\u2019inter\u00e8s general es considera com una finalitat d\u2019ordre superior als interessos individuals, afirma ser \u00abquelcom m\u00e9s ambici\u00f3s que la suma dels interessos individuals\u00bb, \u00e9s a dir, un prop\u00f2sit al qual l\u2019individu se suposa que s\u2019ha de sotmetre. De primer de pol\u00edtica.<\/p>\n