Segona setmana d\u2019octubre. Ha plogut for\u00e7a i els bolets surten a cabassats. La temperatura ja ha baixat a un grau i aix\u00f2 ha fet que les fulles dels freixes comencin a caure. El dia que baixi a zero semblar\u00e0 que neva fulles. Tot es va preparant per a l\u2019hivern. Aquests dies la marmota entrar\u00e0 al seu cau per hivernar gaireb\u00e9 durant sis mesos. S\u2019ha alimentat a consci\u00e8ncia aquest estiu, s\u2019ha engreixat al m\u00e0xim que ha pogut i ara entrar\u00e0 al cau, en el que hi t\u00e9 preparat un ja\u00e7 d\u2019herba, i hi romandr\u00e0 fins a finals de mar\u00e7 o primers d\u2019abril, quan encara est\u00e0 tot cobert de neu al seu territori. Ho far\u00e0 abaixant el ritme de la respiraci\u00f3 i el del batec del cor, aix\u00ed no consumir\u00e0 gaire energia i podr\u00e0 sobreviure tot el temps que estar\u00e0 dormint, gastant l\u2019energia que ha emmagatzemat en forma de grassa. Altres animals, com el gall fer i la perdiu blanca que habiten a dalt les muntanyes de la vall de Camprodon tamb\u00e9 tenen estrat\u00e8gies frugals. Caminant, sovint explico als nens que les marmotes, dormen cada dia, dormen sis mesos seguits i a l\u2019estiu encara fan migdiada. \u00c9s el s\u00fammum de l\u2019estalvi.<\/p>\n
Aquests dies ens ha deixat la nostra estimada \u00e0via, la Maria, la meva sogra, que feia 26 anys que vivia amb nosaltres. Era una dona forta, sempre a la cura dels altres, una dona de pag\u00e8s de la Badia d\u2019Espinalba. Les seves hist\u00f2ries sempre em van fascinar perqu\u00e8 expliquen moltes coses del nostre passat recent. De petita havia d\u2019anar a portar menjar als homes que treballaven al camp (el dinar o la beguda, com en deien del berenar). I la dist\u00e0ncia on havia de portar el menjar era considerable, als camps de Les Planes, 2,5 km lluny d\u2019on vivien. El seu record era agradable, mai ho explicava com una cosa dura o dif\u00edcil, m\u00e9s aviat com un servei necessari: els homes (com deia ella) treballaven al camp i les dones ajudaven amb el menjar i la cura de la llar.<\/p>\n
Una de les coses que m\u00e9s em va interessar que m\u2019expliqu\u00e9s va ser com s\u2019escalfaven a l\u2019hivern i qu\u00e8 menjaven. Dormien al primer pis de la casa, mentre a la planta baixa hi havia el bestiar, aut\u00e8ntica calefacci\u00f3 animal del pis de dalt. Al teulat hi havia bigues i llates de fusta, sobre les quals hi havia directament les teules. Quan venia un episodi de rufa o de torb, la neu passava entre les teules i queia sobre el llit. Per\u00f2 no era cap problema, perqu\u00e8 la calefacci\u00f3 animal tenia molta pot\u00e8ncia.<\/p>\n
Com que va n\u00e9ixer el 1930, la guerra civil la va agafar amb 6 anys. D\u2019aquesta \u00e8poca recorda que, com a casa pairal, van aixoplugar molts nens d\u2019altres parents de ciutat o de poble. Eren tants que dormien al llit capiculats. A pag\u00e8s no va faltar mai menjar havent d\u2019amagar el pa, que feien a les nits, de la gu\u00e0rdia civil que requisava menjar arreu despr\u00e9s de la guerra. Recordava b\u00e9 els dies de l\u2019arribada de les tropes de Franco perqu\u00e8 sentien xiular tot dient, \u00abmira, arriben els ocells\u00bb. Eren les bales que anaven d\u2019un costat a un altre de la vall.<\/p>\n
Un dia el maqui Sabat\u00e9 es va refugiar a l\u2019herbera de la casa sense avisar, provinent de Setcases on havia arribat des de la seva casa de la Grevoleda a La Presta, a l\u2019altre costat de la frontera. Quan la Gu\u00e0rdia Civil ho va saber, anys despr\u00e9s, va tancar a la Model al seu pare i al germ\u00e0.<\/p>\n
La postguerra va ser dura. Cada dia anaven a col\u00b7legi a Llanars fent 1,7 km quatre vegades di\u00e0ries perqu\u00e8 tornaven a dinar a casa, molt temps amb esclops, amb fred i pluja. Per\u00f2 ells eren feli\u00e7os perqu\u00e8 tenien menjar i no aspiraven a res m\u00e9s que continuar amb el que feien. L\u2019activitat principal en aquell temps al camp a la vall era la producci\u00f3 de patates. La unitat de venda era un vag\u00f3, i comptabilitzaven el n\u00famero de vagons que venien cada any. Aix\u00f2 i el bestiar que donava llet, el porc, l\u2019aviram i el conill, m\u00e9s el blat que es collien cada any i portaven a moldre, i intercanviaven per farina o per pasta, era suficient per viure ben alimentats. Com totes les dones de pag\u00e8s, sabia cosir i fer-se tota la vestimenta que necessitava, aix\u00ed com destresa manual per moltes coses de la casa.<\/p>\n
De joveneta baixava cada dia a Camprodon a portar la llet a algunes cases d\u2019estiuejants del passeig de Maristany. El gruix de la llet el baixaven cada dia a Llanars, on un cami\u00f3 se l\u2019enduia. Quan va comen\u00e7ar a festejar amb l\u2019Isidre (Sidret pels amics), als 17 anys, baixava a Camprodon a peu pel cam\u00ed que passa per can Rifred i pel Roig, encara que fos de nit despr\u00e9s d\u2019anar al cine o al ball a Camprodon.<\/p>\n
Quan es van casar van viure en un pis petit a Camprodon i tots dos van treballar a la ind\u00fastria. El seu estalvi, i el fet que en Sidret era paleta, els va permetre construir una casa. Van viure 56 anys junts, sense comptar els 10 de festeig. Sovint en Sidret, llegint el diari deia, \u00abmira Maria que diu aqu\u00ed…\u00bb I aix\u00ed la Maria, mentre cosia anava escoltant el diari.<\/p>\n
Quan en Sidret va morir, ara ja fa 8 anys, va dir, \u00abaix\u00f2 no hauria de ser aix\u00ed, quan un se\u2019n va l\u2019altre tamb\u00e9 hauria de marxar\u00bb. De sobte, es va sentir desemparada.<\/p>\n
Va portar la casa, va tenir una filla, va atendre la seva fam\u00edlia, va assistir els seus pares quan van ser grans, va cuidar-se d\u2019en Sidret mentre va estar malalt i va ajudar admirablement a criar el seu n\u00e9t. Tenia un concepte de la solidaritat maj\u00fascul. El dia que va entrar a l\u2019hospital el metge li va dir que no trobava el seu historial. \u00abMai he estat en un hospital\u00bb, li va dir.<\/p>\n
Els avis de la Resid\u00e8ncia de Camprodon la trobaran a faltar perqu\u00e8 era una persona que aportava optimisme al grup, sempre buscant la part positiva a tot. \u00abEstic perfecte\u00bb era la seva frase habitual, indicant que no volia ser cap problema per a ning\u00fa, ni els darrers dies de la seva vida a l\u2019hospital.<\/p>\n
Igualment com la marmota, la Maria ha estat per a mi un exemple de frugalitat i, com la marmota aquest mes d\u2019octubre, hivernar\u00e0 per tornar a sortir a la primavera… potser a Sant Antoni per retrobar en Sidret all\u00e0 on el va deixar fa vuit anys.<\/p>\n