Article aparegut a 5centims.cat el 12.10.21<\/p>\n
<\/p>\n
El m\u00f3n ha entrat en una fase de desordre de dif\u00edcil soluci\u00f3. En els anys 70 vam veure com el model keynesi\u00e0, fruit de la superaci\u00f3 de la guerra mundial, s\u2019esgotava i naixia el model neoliberal, el qual es va refor\u00e7ar amb la globalitzaci\u00f3 dels anys 90. El sentiment actual \u00e9s que aquest model est\u00e0 esgotat i caldr\u00e0 refer l\u2019ordre econ\u00f2mic mundial per superar el moment actual.<\/p>\n
El desordre est\u00e0 provocat per les difer\u00e8ncies de superaci\u00f3 de la pand\u00e8mia i pels canvis en la pol\u00edtica econ\u00f2mica de la Xina. Durant les eleccions de 2016 Donald Trump va avisar la Xina que s\u2019havia acabat viure de l\u2019exportaci\u00f3 cap als Estats Units, que les empreses i els treballadors americans eren molt importants. Aix\u00f2 es va concretar en nous aranzels a les importacions de productes xinesos, fet que va for\u00e7ar la Xina a desenvolupar el seu mercat interior, cosa que va comen\u00e7ar a fer el 2019. La pand\u00e8mia va aturar les economies en temps diferents. Aix\u00ed, quan la Xina ja comen\u00e7ava a cr\u00e9ixer novament, fruit d\u2019una injecci\u00f3 monet\u00e0ria considerable, la resta del m\u00f3n encara estava aturant l\u2019activitat, de\u00a0 manera que el flux de mat\u00e8ries primeres i la log\u00edstica mundial van anar dirigides cap a la Xina, mentre la resta del m\u00f3n estava nom\u00e9s preocupada per com aturaria els contagis. Quan Estats Units va comen\u00e7ar a sortir de l\u2019aturada, a final de 2020, fruit tamb\u00e9 d\u2019una pol\u00edtica d\u2019est\u00edmul notable, va fer veure que potser no hi hauria prou mat\u00e8ries primeres ni vaixells per transportar tot el que el m\u00f3n necessitaria. A aquest desordre de mat\u00e8ries primeres s\u2019hi afegeix el fet que tots els blocs comencen a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica, canviant la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica de carb\u00f3 per una altra de gas i renovable.<\/p>\n
L\u2019escassetat de gas per abastir el m\u00f3n aquest hivern pot esdevenir una crisi semblant a la dels anys 1973 i 1978 amb la crisi petroliera. Com es resol una crisi com aquella? Amb menys consum d\u2019energia, que \u00e9s el que de fet pret\u00e9n la transici\u00f3 energ\u00e8tica. El problema \u00e9s que aquesta transici\u00f3 la vol\u00edem fer sobretot durant aquesta d\u00e8cada i la seg\u00fcent, i ara potser l\u2019haurem de fer en pocs anys, de forma obligada, cosa que afectar\u00e0 greument el consum de productes i l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n
Amb els preus del gas a nivells impensables fa poc temps, l\u2019afectaci\u00f3 de tota l\u2019economia \u00e9s greu, sobretot pels productes industrials i en la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica. L\u2019estructura de preus el\u00e8ctrics es va configurar en la mateixa liberalitzaci\u00f3 del sector l\u2019any 1997, en qu\u00e8 s\u2019establia un mercat diari en el qual es casava l\u2019oferta de generaci\u00f3 amb la demanda. Aix\u00ed, primer comen\u00e7aven a fer oferta les tecnologies m\u00e9s barates i despr\u00e9s anaven entrant progressivament les tecnologies m\u00e9s cares fins que s\u2019igualava la demanda. Aquell preu era el que servia per a totes les tecnologies. L\u2019avantatge del sistema marginalista \u00e9s que for\u00e7a totes les tecnologies a anar cap a les m\u00e9s barates. Per\u00f2 hi ha certs dubtes competitius: si cap altre actor econ\u00f2mic pot instal\u00b7lar una central nuclear, ni cap presa hidroel\u00e8ctrica, com es fa per competir-hi?<\/p>\n
El sistema estava lluny de ser just, com ho podria ser un preu mitj\u00e0 ponderat per a cada tecnologia, per\u00f2 l\u2019efecte de potenciar la generaci\u00f3 cap a tecnologies m\u00e9s barates era superior a la inefici\u00e8ncia del sistema. Aquella desviaci\u00f3 fins fa poc era, podr\u00edem dir, sostenible per a l\u2019economia. Aix\u00ed, en aquella situaci\u00f3 en la qual els preus del gas no eren mai superiors a 20 \u20ac\/MWh i el preu de les emissions era de 5 \u20ac\/tCO2<\/sub>, el preu ponderat de totes les tecnologies era de 50 \u20ac\/MWh i el preu marginal de 66 \u20ac\/MWh. La difer\u00e8ncia, la inefici\u00e8ncia del sistema, era de 16 \u20ac\/MWh. En canvi avui, amb un preu del gas a 70 \u20ac\/MWh i les emissions a 60 \u20ac\/tCO2<\/sub>, el preu mitj\u00e0 ponderat seria de 91 \u20ac\/MWh, mentre que el preu marginal arriba a 234 \u20ac\/MWh, una difer\u00e8ncia de 143 \u20ac\/MWh, valor que encara se superar\u00e0 en el futur. Si l\u2019economia es podia permetre una inefici\u00e8ncia de 16 \u20ac\/MWh, est\u00e0 clar que no se\u2019n pot permetre una de 143 \u20ac\/MWh. Per tant, cal que es repensi el funcionament del mercat el\u00e8ctric, tot i mantenint els beneficis de la compet\u00e8ncia de mercat. Es tracta que les tecnologies m\u00e9s barates no agafin els preus de les tecnologies de gas.<\/p>\n Una soluci\u00f3 \u00e9s dividir les tecnologies en tres grups diferents i seq\u00fcencials. El primer grup estaria format per les tecnologies renovables, solar, e\u00f2lica i petita hidr\u00e0ulica que posarien el seu preu en forma de subhasta. El segon grup estaria format per la nuclear i la gran hidr\u00e0ulica a preu fix segons els seus costos. El tercer grup estaria format per les tecnologies de cicle combinat de gas, cogeneraci\u00f3 i carb\u00f3 que establirien el seu preu en forma de subhasta. L\u2019operador del sistema REE (Red El\u00e9ctrica de Espa\u00f1a) hauria de vigilar la compatibilitat de les tecnologies entre si, cosa que ja fa avui, atenent a l\u2019estabilitat del sistema. Aquest esquema es podria variar posant, per exemple, nuclear i hidr\u00e0ulica dintre la mateixa subhasta renovable.<\/p>\n Sigui com sigui, cal adaptar les regulacions i els sistemes de l\u2019economia a les noves circumst\u00e0ncies si no volem que el mal sigui superior. La crisi postpand\u00e8mia haur\u00e0 accelerat la transici\u00f3 energ\u00e8tica i ara el que cal \u00e9s consumir menys mat\u00e8ries primeres, menys energia i introduir m\u00e9s generaci\u00f3 renovable. Ho haurem de fer en un per\u00edode relativament curt, de dos o tres anys. Aquest \u00e9s el repte que ens apareix davant: una relocalitzaci\u00f3 de l\u2019economia, una transformaci\u00f3 del consum i un replantejament del model neoliberal, escapant del bucle endeutament-producci\u00f3-consum-endeutament. En definitiva, es tracta de revisar Keynes, per exemple, en la seva proposta de compensacions entre pa\u00efsos i sobre la moneda global\u00a0bancor<\/em>. Posar al dia John M. Keynes i revisar on ha fallat Milton Friedman hauria de ser el debat d\u2019avui. Aix\u00f2 fa preveure la urg\u00e8ncia d\u2019un nou pacte com el de Bretton Woods que retorni estabilitat als mercats mundials i eviti que certs pa\u00efsos no facin els deures de la transici\u00f3 energ\u00e8tica mentre es repengen en els que s\u00ed que els fan.<\/p>\n El preu de l\u2019electricitat \u00e9s nom\u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia del desordre.<\/p>\n