El protocol de Kyoto, en el que el m\u00f3n reconeixia que l\u2019exc\u00e9s de gasos de carboni tenien un efecte clim\u00e0tic greu, va ser signat el 1997. Arran d\u2019aquell pacte Europa va engegar el 2005 el seu sistema de compravenda de drets d\u2019emissi\u00f3 de CO2, batejat com a ETS (Emission Trading System). Aquest mecanisme consistia en un mercat de drets d\u2019emissions que sumava l\u2019objectiu total d\u2019emissions dels sectors implicats. Es va decidir que els 6 sectors m\u00e9s emissors (electricitat, sider\u00fargia, ciment, qu\u00edmica, paper i cer\u00e0mica) farien l\u2019esfor\u00e7 de reduir les seves emissions. Aquests sectors significaven el 46% de totes les emissions de la uni\u00f3. A m\u00e9s es va decidir que l\u2019electricitat hauria de comprar tots els drets al mercat mentre que els altres sectors industrials gaudirien de drets gratu\u00efts d\u2019entrada, tot i que eventualment s\u2019anirien reduint. Si aquests sectors feien els deures, reduint emissions, podien vendre els seus drets sobrants al mercat, essent un al\u00b7licient per fer el cam\u00ed.<\/p>\n
El mercat de CO2 va comen\u00e7ar el 2005 a un preu de 15 \u20ac\/tCO2 i al cap de pocs anys va baixar a 5 \u20ac\/tCO2, valor que s\u2019hi va estar fins el 2018. Durant tots aquests anys els efectes d\u2019aquesta pol\u00edtica van ser nuls: ning\u00fa va fer els deures (a excepci\u00f3 de pocs industrials), i les emissions europees continuaven pujant. Si el que es volia era que el mercat don\u00e9s senyals de que s\u2019havien reduir emissions, substituint processos i combustibles per altres amb menys CO2, no va ser aix\u00ed. De cop, la UE va anunciar que retiraria drets del mercat i el preu al 2018 va comen\u00e7ar a pujar fins a 25 \u20ac\/tCO2. Immediatament les centrals de carb\u00f3 van comen\u00e7ar a tancar perqu\u00e8 van deixar de ser competitives. Aquesta situaci\u00f3 va durar tot el 2019 fins que va arribar la pand\u00e8mia, quan el preu va caure dr\u00e0sticament fins a 15 \u20ac\/tCO2. Una vegada superada la pand\u00e8mia, el mercat es va enfilar r\u00e0pidament fins a 35 \u20ac\/tCO2 fins assolir al seu pic de 70 \u20ac\/tCO2, mogut tot per un moviment fortament especulatiu d\u2019actors americans i xinesos.<\/p>\n
Ara es veuen dues coses. La primera, que va ser un error deixar la din\u00e0mica d\u2019actuaci\u00f3 a la m\u00e0 invisible del mercat sense fer una gesti\u00f3 fina de drets disponibles. La segona, \u00e9s que posar-se en mans d\u2019especuladors \u00e9s no entendre que la situaci\u00f3 ens sobrepassar\u00e0 un dia sense poder dominar-la.<\/p>\n
Hem perdut 16 anys preciosos sense fer les obligacions i ara les hem de fer de cop. Per rec\u00f3rrer el cam\u00ed de transformaci\u00f3 energ\u00e8tica necessitem que l\u2019economia continu\u00ef generant excedents de valor afegit per poder-los invertir en fonts i sistemes renovables. I aquests excedents cal que vinguin del petroli i del gas uns quants anys m\u00e9s: si ara s\u2019atura l\u2019economia mundial no hi haur\u00e0 recursos financers per a fer la transici\u00f3. Afegim ara que els inversors en energies f\u00f2ssils ja han decidit que no invertiran m\u00e9s en nova extracci\u00f3 perqu\u00e8 saben que no recuperaran les inversions per culpa de les renovables i perqu\u00e8 l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica ha decidit que s\u00f3n bruts. Afegim-hi ara que Xina tamb\u00e9 ha decidit canviar carb\u00f3 per gas i ja tenim l\u2019equaci\u00f3 completa: no hi ha prou gas disponible en capacitat d\u2019extracci\u00f3 o log\u00edstica al m\u00f3n per satisfer el canvi de model.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s una c\u00f2pia exacta de la dels xocs petroliers del 73 i del 78. Llavors es va resoldre consumint menys petroli, millorant l\u2019efici\u00e8ncia dels cotxes i camions, canviant petroli per carb\u00f3 o biomassa, i consumint menys, en general. L\u2019efecte va ser que, en pocs mesos, el preu del petroli va comen\u00e7ar a caure i recordo que moltes actuacions en calderes de biomassa o carb\u00f3 no es van ni engegar. Fins l\u2019any 1990 el preu del petroli no va tornar a pujar, en una mostra de la in\u00e8rcia que tenen aquests mercats.<\/p>\n
Per tant, la soluci\u00f3 al moment actual nom\u00e9s t\u00e9 dues sortides. Una \u00e9s que, si els inversors no volen posar m\u00e9s diners en jaciments de gas, potser hauria de ser un ens p\u00fablic global (per exemple europeu) qui ho faci, o que es comprometi a comprar tot el gas que resulti de la nova inversi\u00f3, per alleujar el risc dels potencials nous jaciments. L\u2019altra sortida \u00e9s consumir menys. Les ind\u00fastries han aguantat mig any amb pujades de mat\u00e8ries primeres que no han pogut traslladar als clients, generant p\u00e8rdues de marges mai vistes. L\u2019augment dels preus de l\u2019energia ha estat la gota que ha vessat el got, i ara comencen a decidir aturar producci\u00f3. El resultat final ser\u00e0 una pujada de preus al consumidor i inflacions superiors al 10%, tensions laborals, fam\u00edlies sense poder emplenar la seva cistella b\u00e0sica… una situaci\u00f3 que recorda la que hi va haver a la primera meitat dels anys 80.<\/p>\n
Una altra soluci\u00f3 \u00e9s el retorn al carb\u00f3 i l\u2019allargament nuclear fins que hi hagi prou infraestructura renovable per fer la substituci\u00f3, cosa que el que fa \u00e9s retardar encara m\u00e9s la data del zero en carboni, assegurant la cat\u00e0strofe clim\u00e0tica per sobre de 2\u00baC.<\/p>\n
Sigui la soluci\u00f3 que sigui, no ser\u00e0 f\u00e0cil, i em temo que no hi haur\u00e0 m\u00e9s gas ni m\u00e9s carb\u00f3, i el que caldr\u00e0 ser\u00e0 canviar radicalment els nostres h\u00e0bits de consum, accelerant la transici\u00f3 cap aquella societat frugal que fa temps que diem.<\/p>\n
A tot aix\u00f2 cal afegir la incertesa del que far\u00e0 Xina, un pa\u00eds que actua a cops de pedal i de volant, accelerant i desaccelerant bruscament, arrossegant amb aix\u00f2 tota l\u2019economia global. Comen\u00e7a a ser urgent dependre menys de Xina per evitar repercussions de la seva manera de fer. La pand\u00e8mia \u00e9s un senyal, per\u00f2 els efectes financers que ens pot transmetre un col\u00b7lapse poden ser molt pitjors.<\/p>\n
El m\u00e9s greu de tot aix\u00f2 \u00e9s que ni els economistes ni els pol\u00edtics veuen el daltabaix que s\u2019apropa, fent m\u00e9s gran el problema a mesura que s\u2019acosta.<\/p>\n