Fa molts anys que qualsevol cosa que facin les companyies el\u00e8ctriques \u00e9s objecte de cr\u00edtica immediata. Es pot entendre en tant en quant s\u00f3n l\u2019oligopoli per excel\u00b7l\u00e8ncia, amb perd\u00f3 pel bancari i el de telecomunicacions. Tot el que facin les empreses el\u00e8ctriques est\u00e0 mal vist: des de posar una nova l\u00ednia el\u00e8ctrica a instal\u00b7lar qualsevol central, sigui necess\u00e0ria o no. Per\u00f2 per qu\u00e8 s\u2019ha arribat a aquest punt de degradaci\u00f3 de la seva percepci\u00f3 p\u00fablica?<\/p>\n
En primer lloc cal recordar que durant els anys 80 es van posar les centrals nuclears a Espanya amb gran contestaci\u00f3 social. La primera va ser Almaraz I, posada en marxa l\u2019any 1983, i l\u2019\u00faltima Trillo, el 1988. Abans hi havia hagut la instal\u00b7laci\u00f3 de la central de Vandell\u00f3s I, posada en marxa a l\u2019any 1972 i aturada el 1989. Les centrals dels anys 80 van ser finan\u00e7ades amb d\u00f2lars. L\u2019any 1980, el canvi amb la pesseta era de 71 pesseta\/d\u00f2lar. L\u2019arribada de Ronald Reagan i la nova pol\u00edtica monet\u00e0ria dels Estats Units, m\u00e9s la devaluaci\u00f3 de la pesseta pels problemes econ\u00f2mics, van portar el canvi a 189 pessetes\/d\u00f2lar l\u2019any 1985, fet que va augmentar la inversi\u00f3 en un 160% i que va afectar del tot els comptes de les companyies el\u00e8ctriques. Aix\u00f2 va necessitar una ajuda de l\u2019administraci\u00f3, per exemple deixant que l\u2019amortitzaci\u00f3 fiscal augment\u00e9s el seu per\u00edode molts m\u00e9s anys per possibilitar a les companyies el\u00e8ctriques no entrar en col\u00b7lapse financer.<\/p>\n
Tot i que el meu primer contacte amb les companyies el\u00e8ctriques va ser amb Hidroel\u00e9ctrica del Ampurd\u00e1n el 1981, amb oficina a Olot i seu a Figueres, no en vaig tenir un coneixement m\u00e9s profund fins que aquesta companyia va ser comprada per Enher. L\u2019any 1992, amb la introducci\u00f3 de la cogeneraci\u00f3, vaig tenir ocasi\u00f3 de constituir una empresa temporal amb Enher per construir la central de cogeneraci\u00f3 a la f\u00e0brica de Besal\u00fa. Em va sorprendre la capacitat dels directius d\u2019Enher, que no semblaven pas treballar en una empresa de capital p\u00fablic per la seva agilitat en prendre decisions. Amb poques reunions vam tenir el projecte fet, finan\u00e7at i posat en marxa. Aquella associaci\u00f3 va durar amb \u00e8xit fins l\u2019any 2011, quan Endesa (que havia comprat Enher) va decidir sortir de l\u2019activitat de cogeneraci\u00f3, cosa que no vaig entendre en aquell moment: port\u00e0vem 18 anys sense que en cap mes hi hagu\u00e9s hagut p\u00e8rdues. El 2012, quan vaig veure el primer decret llei del PP amb el ministre Soria, on es decidia frenar les energies renovables i la cogeneraci\u00f3, ho vaig entendre. Aquell decret copiava par\u00e0grafs amb punts i comes d\u2019un document de la FAES i volia dir que les companyies el\u00e8ctriques l\u2019havien dictat. Endesa sabia que la cogeneraci\u00f3 no seria rendible i va decidir sortir abans de les centrals on participava.<\/p>\n
En un acte posterior, el ministeri va fer una altra cosa significativa. Des de l\u2019any 2008, el consum d\u2019energia el\u00e8ctrica a Espanya estava baixant pels efectes de la crisi. El consum va caure des de 236.000 GWh fins a 168.000 GWh el 2013. Per resoldre els comptes del sector el\u00e8ctric, el ministeri va decidir canviar l\u2019estructura de la tarifa, apujant la part fixa de la connexi\u00f3 i abaixant la part d\u2019energia. El resultat va ser que, mentre el salaris reals van caure un 8% durant aquells anys, els preus de l\u2019electricitat van pujar un 28% i els marges de les companyies el\u00e8ctriques es van mantenir mentre tota l\u2019economia patia, fins i tot les altres empreses que estaven a l\u2019Ibex.<\/p>\n
L\u2019any 2010 hi va haver la gran nevada que va fer caure un grapat de l\u00ednies de mitja tensi\u00f3 a la Costa Brava. En aquell moment vaig escriure que el nivell de les l\u00ednies no era la causa de la caiguda, que a Catalunya cada any es fa un estudi dels talls el\u00e8ctrics, indicant l\u2019estat de les l\u00ednies el\u00e8ctriques i que les de les comarques de Girona estaven b\u00e9. En Josep Maria Rovira, director General d\u2019Endesa Catalunya, em va preguntar per qu\u00e8 tothom s\u2019havia posat en contra de la seva empresa. Li vaig dir: has vit que la gent es posi en contra de Bassols Energia, d\u2019Agri Energia o d\u2019Estabanell? Aquestes empreses tenen empleats propis al territori, quan truques a la companyia et surt una persona, no una m\u00e0quina o un tel\u00e8fon situat a 1.300 o a 10.000 quil\u00f2metres, tenen la percepci\u00f3 que la companyia els dona servei, que no els espolia. Vosaltres ho voleu arreglar amb quatre campanyes de m\u00e0rqueting, i el sentiment de la gent no s\u2019arregla aix\u00ed.<\/p>\n
D\u2019exemples pr\u00e0ctics d\u2019aquest distanciament dels consumidors en coneixem tots: al poble de Llanars fa un bon grapat d\u2019anys que es lluita per aconseguir que es posi el cable neutre que no van posar al seu dia a tot el poble, perqu\u00e8 les noves connexions dels aparells actuals exigeixen aix\u00f2 (per exemple, els cotxes el\u00e8ctrics). \u00c9s missi\u00f3 impossible: parlant amb una m\u00e0quina que a la fi et diu que no tens cap avaria i que, si ve un t\u00e8cnic, cobrar\u00e0 el despla\u00e7ament. No hi ha manera de dir-li ni per correu que hi ha una mala instal\u00b7laci\u00f3. \u00c9s una paret abusiva.<\/p>\n
En definitiva, les grans companyies el\u00e8ctriques no nom\u00e9s s\u2019han distanciat dels consumidors, sin\u00f3 que s\u2019han apropiat de l\u2019economia des dels anys 90 tot controlant el regulador, sigui posant al ministeri personal provinent del sector, sigui dictant-li les normes i els decrets. Per aix\u00f2 estan en guerra contra les accions de la ministra que intenta acotar els seus beneficis per ajudar a l\u2019economia a tirar endavant.<\/p>\n
En un intent desesperat, han demanat ajuda a les patronals i cambres de comer\u00e7 per frenar el decret de la ministra, tot dient que fugiran a invertir a altres pa\u00efsos, com si ara no pass\u00e9s. Bon vent! Potser aix\u00ed tindrem l\u2019oportunitat que companyies m\u00e9s modernes, lluny d\u2019aquesta tradici\u00f3 clientelar i extractivista de fa d\u00e8cades, puguin omplir el forat de mercat que deixin.<\/p>\n