L\u2019augment de preus de l\u2019electricitat dels \u00faltims mesos no \u00e9s un problema exclusivament de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, \u00e9s un problema europeu. Es deu a un sistema de generaci\u00f3 de preus basat en un mercat diari on el preu que preval \u00e9s l\u2019\u00faltima l\u2019oferta que iguala a la demanda. Diem que el preu marginal m\u00e9s alt \u00e9s el que s\u2019aplica cap enrere, per a tots els que han ofertat, fins al primer. Aix\u00ed, hi ha tecnologies que entren al mercat a preu zero o gaireb\u00e9, sabent que segur que entraran al mercat. A poc a poc van entrant totes les tecnologies fins que arriben les que tenen costos m\u00e9s elevats. En aquest punt, la tecnologia que acaba de cobrir la demanda di\u00e0ria \u00e9s la que dona el preu a totes les altres tecnologies que han participat en la sessi\u00f3.<\/p>\n
Aquest sistema de subhastes marginals \u00e9s el que la UE va triar per liberitzar el mercat el\u00e8ctric i preval a la Pen\u00ednsula des de 1977. Aquest tipus de mercat pot ser v\u00e0lid quan la difer\u00e8ncia de preus entre les diferents tecnologies no \u00e9s massa gran. T\u00e9 l\u2019avantatge de fomentar les tecnologies m\u00e9s barates, per\u00f2 amb el risc de caure en greus problemes quan les difer\u00e8ncies de costos s\u00f3n molt grans. \u00c9s el cas actual. Si des de 1977 el cost de la generaci\u00f3 d\u2019electricitat amb gas natural era de poc m\u00e9s de 60 \u20ac\/MWh, amb un cost variable de 33 \u20ac\/MWh (que vol dir que podien arribar a ofertar fins aquest preu), amb els nous preus del gas d\u2019aquesta setmana (es cotitza al mercat internacional a 69 \u20ac\/MWh) i amb el cost del CO2 amb preus per sobre de 60 \u20ac\/tCO2, el preu de generaci\u00f3 amb gas \u00e9s de 191 \u20ac\/MWh, amb un cost variable m\u00ednim de 162 \u20ac\/MWh.<\/p>\n
El preu just el\u00e8ctric hauria de ser la suma ponderada de tots els preus de les tecnologies que intervenen en la subhasta. Aix\u00ed, si la nuclear aporta 55 a un preu 44 \u20ac\/MWh, la hidr\u00e0ulica aporta 29 a un preu de 12 \u20ac\/MWh, el cicle combinat de gas aporta 51 a un preu de 191 \u20ac\/MWh, la e\u00f2lica aporta 53 a un preu de 40 \u20ac\/MWh, la fotovoltaica a porta 15 a un preu de 49 \u20ac\/MWh, la cogeneraci\u00f3 aporta 29 a un preu de 191 \u20ac\/MWh i la biomassa i els residus aporten 10 a un preu de 77 \u20ac\/MWh, el preu ponderat de la suma de totes les aportacions (254) seria de 91 \u20ac\/MWh, mentre que el mercat a preu marginal ser\u00e0 de 191 \u20ac\/MWh. El funcionament marginal ha allunyat de forma an\u00f2mala el preu just del preu final, amb una brutal difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s preus de 100 \u20ac\/MWh. Per entendre el problema, mirem el preu ponderat quan el gas anava a 20 \u20ac\/MWh i el CO2 era zero: el preu ponderat seria de 50 \u20ac\/MWh i el preu marginal del mercat de 66 \u20ac\/MWh, amb una difer\u00e8ncia t\u00edmida, de 16 \u20ac\/MWh. \u00c9s a dir, quan el preu del gas era baix la imprecisi\u00f3 del sistema era baixa i es compensava per les hores del mercat quan no hi havia entrada dels cicles combinats. Amb els preus del gas alts aquesta imprecisi\u00f3 \u00e9s inaguantable pel mercat, afavorint nom\u00e9s a les empreses que tenen generaci\u00f3 nuclear, hidr\u00e0ulica, fotovoltaica o e\u00f2lica que van a mercat.<\/p>\n
Des de 2006 es dona voltes a si cal treure les tecnologies hidr\u00e0ulica i nuclear del mercat. Ara tamb\u00e9 hi haur\u00edem d\u2019afegir les tecnologies renovables. O b\u00e9 es podria fer un mercat en cascada, on primer ofertin les renovables, despr\u00e9s nuclear i hidr\u00e0ulica i finalment el gas, agafant per a cada tram de mercat el preu resultant de forma independent a la resta de trams.<\/p>\n
La pregunta que cal fer \u00e9s per quina ra\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 que es debat des de 2006 no ha reeixit en tots aquests anys. La ra\u00f3 \u00e9s per incompet\u00e8ncia del ministeri. Per fer mem\u00f2ria, el ministre que va fer la liberitzaci\u00f3 va ser Josep Piqu\u00e9<\/strong>, despr\u00e9s va tenir la compet\u00e8ncia Rodrigo Rato<\/strong>, despr\u00e9s Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, seguit de Joan Clos<\/strong>, Miguel Sebastian<\/strong>, Jos\u00e9 Manuel Soria<\/strong>, \u00c1lvaro Nadal<\/strong> i Teresa Ribera<\/strong>. Nom\u00e9s la ministra actual tenia coneixement sobre la complexitat del sistema energ\u00e8tic abans d\u2019arribar al c\u00e0rrec. \u00c9s m\u00e9s, abans de la liberitzaci\u00f3 els preus es fixaven en acord entre el ministeri i les companyies el\u00e8ctriques a partir de l\u2019estudi dels costos i d\u2019aplicar un benefici raonable. A partir de la liberalitzaci\u00f3 el ministeri va perdre el coneixement d\u2019aquests costos i encara el que \u00e9s normal \u00e9s que els alts c\u00e0rrecs de direcci\u00f3 del ministeri provinguin de les empreses del sector, a m\u00e9s de la coneguda porta girat\u00f2ria per la qual certs ministres es jubilen a les empreses el\u00e8ctriques. Amb aquestes circumst\u00e0ncies, com es vol que el ministeri tingui cura dels interessos del consumidor? El 2012 vaig demanar la dimissi\u00f3 de Soria pel primer decret que va fer, amb un par\u00e0graf copiat, amb punts i comes, d\u2019un document de la FAES. Indicava que el ministre estava teledirigit. I aix\u00ed va ser, el consum d\u2019electricitat va caure per la crisi immobili\u00e0ria i les noves tarifes van aguantar els marges de les companyies el\u00e8ctriques com si no hi hagu\u00e9s hagut la crisi.<\/p>\n Amb tota aquesta hist\u00f2ria \u00e9s de lloar que la ministra encari la crisi de preus energ\u00e8tics d\u2019aquest moment rebaixant els costos regulats de la factura, retornant els ingressos del CO2 al consumidor i traient la major part dels beneficis extra (els que diem caiguts del cel) a les centrals de generaci\u00f3 sense gas. La rebaixa la veurem aquest mes i ser\u00e0 notable, gaireb\u00e9 revolucion\u00e0ria. Potser l\u2019extracci\u00f3 dels beneficis caiguts del cel seran tombats per la just\u00edcia un dia, per\u00f2 llavors ja serem lluny del desafortunat context actual, amb m\u00e9s generaci\u00f3 fotovoltaica i amb m\u00e9s contractes bilaterals i fruit de subhastes p\u00fabliques que compensin la situaci\u00f3. Aquesta acci\u00f3 nom\u00e9s la podia fer una ministra segura de si mateixa i valenta. Desitjo que aguanti l\u2019embat que li est\u00e0 fent el sector el\u00e8ctric. De fet ja va aguantar la darrera crisi ministerial tot enfrontant-se a Jos\u00e9 Luis \u00c1balos i a la vicepresidenta Carmen Calvo. De tant en tant la hist\u00f2ria ens aporta persones especials que ajuden a resoldre disfuncions heretades de fa m\u00e9s de 20 anys.<\/p>\n