Davant la complexitat del cam\u00ed que ha de fer la societat per resoldre l\u2019embolic actual, veient els esfor\u00e7os que haurem de fer, un amic em suggereix que les solucions venen contaminades pels que tenim una edat de jubilaci\u00f3, pel fet que encara som els que prenem decisions o b\u00e9 influ\u00efm en la seva elaboraci\u00f3. Em diu que amb aix\u00f2 perjudiquem els joves i proposa deixar que les coses s\u2019arreglin soles, no fer res, esperar que les lleis de la natura i de l\u2019economia facin el seu curs. Parlem de Su\u00e8cia, quan va decidir no fer res davant la primera onada de la pand\u00e8mia, sense que fos obligatori portar mascareta, sense confinament i sense tancar restaurants ni escoles. Les autoritats ho van deixar a la responsabilitat de cada ciutad\u00e0, a la recomanaci\u00f3 de dist\u00e0ncia entre persones i al teletreball. Per\u00f2 amb la segona onada del virus, al mes de novembre, el contagi es va disparar i el govern va haver de canviar l\u2019estrat\u00e8gia, limitant les reunions p\u00fabliques, fent l\u2019ensenyament a dist\u00e0ncia i recomanant l\u2019\u00fas de la mascareta, aix\u00f2 s\u00ed, deixant el comer\u00e7 obert. Els resultats de morts des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia s\u00f3n millors que els d\u2019Espanya i que els de la resta d\u2019Europa, per\u00f2 no que els dels seus ve\u00efns Noruega i Finl\u00e0ndia.<\/p>\n
Si aix\u00f2 ho transportem al problema del canvi clim\u00e0tic, una soluci\u00f3 \u00e9s no fer res, no capficar-se pel fet d\u2019haver d\u2019invertir 15.000 milions cada any a Catalunya i deixar que la natura i el mercat ho acabin resolent. Esperarem que a \u00c0frica no tinguin collites i es vagi morint la gent, que la meitat d\u2019Espanya no tingui aigua per beure i el camp tingui cada vegada menys producci\u00f3, que els m\u00e9s febles, els vells i els afectats per malalties respirat\u00f2ries i card\u00edaques morin, que l\u2019economia vagi perdent pes i el pa\u00eds es vagi empobrint… fins que els nivells de CO2 s\u2019equilibrin i no creixin m\u00e9s, estabilitzant el planeta a una temperatura, ves a saber, amb un augment de 2, 3 o 4\u00baC. Les lleis de la natura i de mercat faran la feina, \u00e9s segur, l\u2019\u00fanica cosa que cal decidir \u00e9s si aix\u00f2 \u00e9s el que ens conv\u00e9.<\/p>\n
La capacitat intel\u00b7lectual de l\u2019home en teoria \u00e9s la virtut que ens diferencia de la resta d\u2019animals. La capacitat d\u2019anticipar, de veure les coses abans que passin, hauria de ser l\u2019aspecte m\u00e9s important de la humanitat. He dit sovint que aix\u00f2 normalment no passa i cal que arribi una cat\u00e0strofe perqu\u00e8 les decisions siguin les correctes, tal com va passar en la darrera guerra mundial, que va propiciar el pacte de Bretton Woods, ara tan enyorat.<\/p>\n
La humanitat ha desenvolupat un coneixement molt sofisticat, per\u00f2 no sap resoldre la governan\u00e7a. I aix\u00f2 fa que aquest coneixement no es pugui aplicar en la direcci\u00f3 correcta, en produir de forma intel\u00b7ligent, amb menys recursos i alliberant l\u2019home d\u2019haver de treballar tant.<\/p>\n
Al llarg de la hist\u00f2ria els primitius ca\u00e7adors recol\u00b7lectors n\u00f2mades dedicaven unes tres hores di\u00e0ries de mitjana a buscar menjar. La resta del dia era contemplaci\u00f3 i divertiment. Amb l\u2019arribada de la societat agr\u00edcola sedent\u00e0ria aix\u00f2 va canviar, amb m\u00e9s membres a les fam\u00edlies a les quals alimentar, amb m\u00e9s coses per acumular, fet que va propiciar haver de treballar molt m\u00e9s. Vaig explicar en aquest espai un viatge a Egipte fa 11 anys. Davant la pir\u00e0mide de Keops em vaig demanar el cost de la construcci\u00f3 quan encara no coneixien la roda: 100.000 persones. I despr\u00e9s d\u2019haver conegut la roda quan hauria costat? \u2013em vaig preguntar. 10.000 persones. I si la f\u00e9ssim ara amb les m\u00e0quines i grues? 1.000 persones. I llavors vaig pensar: I les 99.000 persones que sobren qu\u00e8 farien? Altres feines, de forma que aquest augment de productivitat laboral \u00e9s en bona part el valor del benestar que ara tenim.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, si els aven\u00e7os en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, en rob\u00f2tica, en cotxes aut\u00f2noms, en prote\u00efnes artificials, en control i automatisme, en comunicaci\u00f3 per ones, en energies renovables, no serveixen per fer possible que l\u2019home treballi 20 hores setmanals, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha alguna cosa en la societat que va malament. I aix\u00f2 \u00e9s la governan\u00e7a.<\/p>\n
El m\u00f3n ho t\u00e9 molt malament per fer possible que les coses es facin en la \ue019direcci\u00f3 adient, que aporti sostenibilitat a l\u2019economia, al medi ambient i a la societat. De la forma que anem, els nostres fills o nets tindran molts problemes. \u00c9s m\u00e9s, ja no ser\u00e0 com diu el meu amic que decidim nom\u00e9s pensant en nosaltres, perqu\u00e8 tampoc ens escaparem a les calamitats.<\/p>\n
El model financer d\u2019endeutament infinit i el de la globalitzaci\u00f3 sense seny han arribat a un punt d\u2019esgotament. Per m\u00e9s que escolteu els pol\u00edtics dir que l\u2019economia pinta b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s fruit de mirar a les sabates i no aixecar el cap. Les economies de Xina i d\u2019Estats Units ja estan perdent for\u00e7a, els preus de les mat\u00e8ries primeres i de la log\u00edstica s\u2019han aixecat pels n\u00favols, fent augmentar la inflaci\u00f3 (ai, el gas i l\u2019electricitat…) i el resultat pot ser la caiguda de moltes empreses i una acci\u00f3 dels bancs centrals a restringir el cr\u00e8dit, cosa que cap economia podr\u00e0 suportar. Les economies mundials no tenen cap marge de maniobra per fer el que sempre han fet. Hem arribat al final.<\/p>\n
Ara m\u00e9s que mai necessitem que hi hagi debat per resoldre el nou model d\u2019economia, necessitem una bona direcci\u00f3 pol\u00edtica mundial. Ara que la millor pol\u00edtica d\u2019Europa, \u00c0ngela Merkel, es jubila amb 67 anys, ara que Joe Biden t\u00e9 78 anys, Xi Jinping en t\u00e9 68 i Vladimir Putin tamb\u00e9 en t\u00e9 68, no anem ben servits de pol\u00edtics de primera fila amb energia per canviar el model de l\u2019economia mundial.<\/p>\n
Per aix\u00f2, malauradament el meu amic tindr\u00e0 ra\u00f3: per m\u00e9s que arribem a fer i a voler reconduir la situaci\u00f3 clim\u00e0tica, els fets, els resultats seran m\u00e9s per no haver fet els deures, que no pas per haver aplicat la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia. I el patiment ser\u00e0 tamb\u00e9 m\u00e9s gran. Per la meva manera de fer, em resisteixo a acceptar aquest fet, per la qual cosa, amb els meus 67 anys, treballo activament per evitar que aquest sigui el cam\u00ed.<\/p>\n