Les primeres setmanes de setembre de cada any engeguen sovint amb forts aiguats i pedregades. Algunes vegades fan molt mal, com les d\u2019aquesta setmana al Montsi\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s el temps de l\u2019aparici\u00f3 dels huracans al Carib. La difer\u00e8ncia dels fen\u00f2mens d\u2019ara amb els d\u2019abans \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat, de forma que tothom est\u00e0 arribant a la conclusi\u00f3 que deu tenir alguna cosa a veure amb el canvi clim\u00e0tic. L\u2019augment de la temperatura del mar per sobre de 26\u00ba desencadena f\u00e0cilment fen\u00f2mens intensos. He llegit que cada grau d\u2019increment a partir d\u2019aquesta temperatura augmenta la velocitat del vent amb 30 km\/h, cosa que explica que sigui f\u00e0cil que es generin tempestes si hi ha una gota freda en al\u00e7ada i una muntanya a prop del mar. \u00c9s el cas del Montsi\u00e0, del Maresme i de la Costa Brava, amb serralades al costat del mar.<\/p>\n
Diumenge passat coment\u00e0vem en aquest mateix espai la xifra de la magnitud de la inversi\u00f3 que necessitem per fer front al canvi clim\u00e0tic: uns 900.000 milions anuals a Europa, cosa que vol dir que a Catalunya la xifra \u00e9s de 15.000 milions, la meitat del pressupost de la Generalitat, un 6% del PIB de Catalunya. \u00c9s una xifra tan gran que dirigir\u00e0 l\u2019economia en els propers 30 anys, tant si es fa en positiu, com si no es fa, en negatiu. Faria b\u00e9 el govern de veure la magnitud del problema i agafar-lo com el treball prioritari de totes les conselleries, no nom\u00e9s de la d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica. El president Emmanuel Macron divendres va dir: farem tot el que estigui a les nostres mans per frenar el canvi clim\u00e0tic. \u00c9s urgent escoltar al president Pere Aragon\u00e8s posicionar-se en la mateixa direcci\u00f3; seria un indicador que ha vist la magnitud del problema.<\/p>\n
Hi ha gent que \u00e9s incr\u00e8dula amb la xifra dels 15.000 milions perqu\u00e8 no veu l\u2019amplada de l\u2019esfor\u00e7 que caldr\u00e0 fer. Les fam\u00edlies haurien d\u2019invertir en els propers 10 anys 30.000 euros cada una. A Catalunya tenim 3 milions de llars, cosa que fa que en els propers 10 anys cal que inverteixin 90.000 milions, \u00e9s a dir, 9.000 milions anuals, en el canvi del cotxe per un d\u2019el\u00e8ctric, el canvi del sistema de calefacci\u00f3 (per biomassa o bomba de calor), i per rehabilitar l\u2019habitatge incrementant-ne l\u2019a\u00efllament, entre d\u2019altres. A aix\u00f2 hi hem de sumar la inversi\u00f3 que cal fer des d\u2019ara en la generaci\u00f3 renovable, en emmagatzemament de curta durada, en emmagatzemament estacional, en noves l\u00ednies el\u00e8ctriques, en generaci\u00f3 de gas renovable, en rehabilitacions energ\u00e8tiques industrials, en canvi de la petroqu\u00edmica per nova qu\u00edmica verda, en generaci\u00f3 d\u2019hidrogen, en adequaci\u00f3 de les carreteres pels camions el\u00e8ctrics (amb sistemes com la caten\u00e0ria), en augment del transport ferroviari, en augment de tot el transport p\u00fablic… \u00e9s tan gran el desafiament, que cal que des d\u2019ara es prenguin les solucions en el mateix sentit. Per exemple, no cal ampliar l\u2019aeroport, cal que tots els nous autobusos siguin el\u00e8ctrics, cal totes les noves infraestructures s\u2019aline\u00efn en la direcci\u00f3 2050. No fem res d\u2019aix\u00f2, \u00e9s com si tot hagi de continuar igual, no passi res, Business as Usual.<\/p>\n
Una de les raons del fre pol\u00edtic \u00e9s la oposici\u00f3 de molts pobles als parcs e\u00f2lics. Per ra\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa necessitarem 13.500 MW e\u00f2lics terrestres i 1.700 MW e\u00f2lics marins. Quants en podrem posar a Barcelona? 5, 10 MW? Per tant cal posar parcs e\u00f2lics on hi hagi el recurs i compensar adequadament el lloc on els posem. Avui ja hi ha compensacions pels parcs e\u00f2lics. Per veure un exemple, citar\u00e9 un que ha donat l\u2019alcalde de Talavera, municipi de 247 habitants a la Segarra. El seu parc \u00e9s de 14 molins de 5,5 MW, amb una pot\u00e8ncia total de 77 MW. Els propietaris dels terrenys on s\u2019ubiquen els molins cobren un lloguer per la ocupaci\u00f3 (que permet continuar les tasques agr\u00e0ries). L\u2019ajuntament cobra per llic\u00e8ncia d\u2019obres un total de 2,240.000\u20ac en el moment de la construcci\u00f3. A partir d\u2019aqu\u00ed un conveni aporta cada any 1.650\u20ac per cada MW instal\u00b7lat, \u00e9s a dir 127.000 euros, m\u00e9s l\u2019impost de BICES de 1.900 \u20ac\/MW i IAE de 1.000\u20ac\/MW (menys el 40% que es queda la diputaci\u00f3), el resultat son uns ingressos anuals de 192.500 euros anuals per l\u2019ajuntament.<\/p>\n
El problema \u00e9s que sovint el ciutad\u00e0 no veu o no vol veure els serveis que rep de l\u2019ajuntament. Per exemple, si un ajuntament decideix pagar els llibres dels escolars, la gent gran no ho veu directament. Pensant en trobar una soluci\u00f3, heus aqu\u00ed una que podria servir per fer el debat. Els ve\u00efns d\u2019un parc m\u00e9s afectat son els que es troben a una dist\u00e0ncia de 2 km, segons llegeixo d\u2019un informa d\u2019Alemanya. A aquests ve\u00efns els podr\u00edem atorgar el valor del conveni de 1.650 \u20ac\/MW, que en el cas de Talavera es repartirien els 127.000 euros anuals. Els impostos que rep cada any l\u2019ajuntament es podrien enviar a cada fam\u00edlia en forma d\u2019un xec que compensi les taxes d\u2019aigua i escombraries. Si aquestes taxes en un ajuntament petit son, per exemple, de 340 \u20ac per a cada llar, a l\u2019ajuntament de Talavera, amb 100 fam\u00edlies, els sortirien les taxes gratis. Per un ajuntament mitj\u00e0, amb 1.200 habitatges per exemple, tocaria un xec de 160 euros, aproximadament la meitat de la taxa. \u00c9s una forma que el ciutad\u00e0 dels pobles afectats puguin acceptar la compensaci\u00f3 de la ubicaci\u00f3 dels parcs e\u00f2lics. A aqu\u00ed caldria afegir la creaci\u00f3 de llocs de treball en operaci\u00f3 i manteniment i la riquesa corresponent que genera.<\/p>\n
El debat l\u2019hem d\u2019afrontar de cara, fent veure que els grans parcs son necessaris tant com els petits i la fotovoltaica a les teulades. Per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que mai que aquest cam\u00ed renovable pel canvi clim\u00e0tic esdevingui una feina de tots. I aix\u00f2 comen\u00e7a perqu\u00e8 el president del pa\u00eds es pronunci\u00ed clarament i marqui el cam\u00ed a seguir a tots els consellers de forma p\u00fablica. Potser aix\u00ed el territori entendr\u00e0 la profunditat del cam\u00ed a realitzar.<\/p>\n