Fa unes setmanes es va publicar l\u2019\u00faltim informe del Projecte The Rethink, un think tank independent que analitza i fa prospeccions sobre la velocitat i la magnitud de la disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica i de les seves implicacions en la societat. En aquest informe diu una cosa tan sorprenent com que podr\u00edem resoldre el canvi clim\u00e0tic a l\u2019any 2035 sense massa esfor\u00e7 de la societat si es deixa que tres sectors disruptius facin la seva feina. Estudien tres escenaris, un que hauria de ser l\u2019objectiu, un altre amb m\u00e9s lentitud, i un amb moltes barreres socials a superar que ens portaria definitivament a l\u2019any 2050. Quins s\u00f3n els tres sectors disruptius? L\u2019energia, el transport i els aliments. L\u2019energia suposa al m\u00f3n el 56,7% de les emissions de gas hivernacle, el transport el 16,2% i els aliments el 18%. Aquests tres sectors suposen conjuntament el 90,9% de les emissions totals de gasos a eliminar. La seva an\u00e0lisi els permet concloure que podr\u00edem eliminar d\u2019aqu\u00ed al 2035 el 45% de les emissions que es deuen a l\u2019energia, el 13,9% de les del transport, el 10,8% dels aliments i encara podr\u00edem reforestar superf\u00edcies que ja no es necessitaran per producci\u00f3 d\u2019aliments, amb una reducci\u00f3 passiva de gasos del 21,3%. En total el 91% de la reducci\u00f3 necess\u00e0ria.<\/p>\n
Per explicar-ho, defineixen que una tecnologia disruptora \u00e9s la que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019abaixar el preu cada any durant quinze anys com ho han fet en la hist\u00f2ria recent un munt de tecnologies, com la insulina, els colorants vermells, el v\u00eddeo, les c\u00e0meres, el blat de moro o els pneum\u00e0tics dels cotxes. Tots ells han estat superats per nous productes sint\u00e8tics, digitals, transg\u00e8nics o radials, sense que les composicions anteriors hi puguin fer res. La substituci\u00f3 ha estat total.<\/p>\n
Expliquen que la disrupci\u00f3 no \u00e9s lineal, que \u00e9s exponencial durant la seva transici\u00f3, amb els seg\u00fcents estadis: En primer lloc, apareixen frens (comentaris negatius) que actuen per limitar el canvi i conservar el sistema existent en equilibri. En segon lloc, afloren nous productes i serveis, nous models de negoci i possibilitats. En tercer lloc, els nous productes troben un n\u00ednxol de mercat i comen\u00e7a l\u2019adopci\u00f3. Tot seguit, el cost i les capacitats milloren, impulsats per bucles de retroalimentaci\u00f3. En una cinquena etapa, la corba d\u2019adopci\u00f3 t\u00e9 forma d\u2019S i aquesta s\u2019accelera. Els bucles de retroalimentaci\u00f3 redueixen la resist\u00e8ncia al canvi (frens) i els acceleradors reforcen el cam\u00ed conduint a un cicle virtu\u00f3s per als nous productes i a un cicle vici\u00f3s per als vells (que cauen r\u00e0pidament), fins que s\u2019arriba a un canvi de fase: la disrupci\u00f3 obre la porta a noves possibilitats, regles i relacions, cadenes de valor i incentius. No \u00e9s nom\u00e9s una substituci\u00f3 de la tecnologia un per un, \u00e9s una onada de substituci\u00f3. En aquest estadi, les onades de la disrupci\u00f3 es produeixen en cascada m\u00e9s enll\u00e0 de la ind\u00fastria afectada, transformant altres sectors i la societat.<\/p>\n
Entrant en els tres sectors estrictament disruptius pel canvi clim\u00e0tic mencionats anteriorment, mostren com les plaques fotovoltaiques han passat de tenir un preu de 1.400 $\/kW el 2010 a esperar que siguin de 150 $\/kW el 2030, cosa que comportar\u00e0 una instal\u00b7laci\u00f3 massiva. Els aerogeneradors han passat de tenir un cost el 2010 de 1.150 $\/kW a esperar que al 2030 sigui de 800 $\/kW. Les bateries, que tenien un cost el 2010 de 1.000 $\/kW, s\u2019espera que al 2030 sigui de 200 $\/kW.<\/p>\n
Aquests desenvolupaments tecnol\u00f2gics canviaran d\u2019arrel el sistema el\u00e8ctric i el transport de persones i de mercaderies. A mesura que les bateries han anat apujant la seva fabricaci\u00f3 des de zero a l\u2019any 2000 fins a 300 GWh a l\u2019any 2020, ha fet possible que el mateix any s\u2019hagin fabricat 2 milions de cotxes el\u00e8ctrics, quan al 2010 eren gaireb\u00e9 zero. Tot i que ja est\u00e0 clar que el cotxe el\u00e8ctric s\u2019imposar\u00e0 al de combusti\u00f3, una segona fase de la disrupci\u00f3 vindr\u00e0 impulsada per l\u2019economia de subministrament de vehicles el\u00e8ctrics aut\u00f2noms (A-EV) de transport com a servei (TaaS). A la fi dels anys 2020, els vehicles de combusti\u00f3 i de propietat privada seran substitu\u00efts per A-EVs a demanda, propietat de flotes TaaS, no d\u2019individus. Com passa amb altres disrupcions, els costos i les capacitats de cadascuna d\u2019aquestes tecnologies han estat constantment millorant durant diverses d\u00e8cades i ser\u00e0 el principal motor de la disrupci\u00f3 del transport per a passatgers i vehicles de mercaderies per igual.<\/p>\n
Una cosa semblant li comen\u00e7a a passar a la producci\u00f3 de prote\u00efnes, on la fermentaci\u00f3 de precisi\u00f3 (PF) i l\u2019agricultura cel\u00b7lular (CA) competiran amb productes animals de tots tipus. La seva investigaci\u00f3 va trobar que el PF produir\u00e0 prote\u00efnes cinc vegades m\u00e9s barates el 2030 que les prote\u00efnes animals existents i 10 vegades m\u00e9s barates el 2035.<\/p>\n
La precisi\u00f3 amb qu\u00e8 seran produ\u00efdes les prote\u00efnes i altres mol\u00e8cules org\u00e0niques complexes tamb\u00e9 significa que els aliments elaborats amb elles seran de m\u00e9s qualitat, m\u00e9s segures, m\u00e9s consistents i disponibles en una varietat molt m\u00e9s \u00e0mplia que la derivada dels productes animals que substitueixen. L\u2019impacte d\u2019aquesta interrupci\u00f3 en la ramaderia industrial ser\u00e0 profund, necessitant 100 vegades menys terra per cultiu, 10-25 vegades menys mat\u00e8ria primera, 20 vegades menys temps i 10 vegades menys aigua. Tamb\u00e9 produiran molts menys residus. El 2030, preveuen que el nombre de vaques haur\u00e0 caigut un 50% i el sector ramader estar\u00e0 pr\u00e0cticament en fallida. La resta de la ramaderia de tot el m\u00f3n seguir\u00e0 r\u00e0pidament el mateix dest\u00ed, com ha passat amb la pesca comercial i l\u2019aq\u00fcicultura. Aix\u00f2 alliberar\u00e0 molta superf\u00edcie per nous boscos i activitats agr\u00edcoles destinades a l\u2019energia.<\/p>\n
Queda dit, la disrupci\u00f3 no ser\u00e0 nom\u00e9s energ\u00e8tica i de transport, tamb\u00e9 ser\u00e0 pel sector primari. Compte amb les resist\u00e8ncies al canvi i a no voler adaptar-se!<\/p>\n