{"id":2159,"date":"2021-08-21T08:16:51","date_gmt":"2021-08-21T06:16:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2159"},"modified":"2021-08-21T08:16:51","modified_gmt":"2021-08-21T06:16:51","slug":"entrevista-a-via-empresa-per-albert-prieto-sense-un-pacte-mundial-no-resoldrem-el-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2159","title":{"rendered":"Entrevista a Via Empresa per Albert Prieto. “Sense un pacte mundial no resoldrem el canvi clim\u00e0tic”"},"content":{"rendered":"
\"L'enginyer<\/picture>L’enginyer i empresari Joan Vila presenta el seu llibre ‘Economia i Canvi Clim\u00e0tic: Full de ruta cap a la societat Frugal’ | \u00c0ngel Bravo<\/span><\/div>\n

Enginyer\u00a0industrial de formaci\u00f3\u00a0i\u00a0empresari de professi\u00f3, el sarrianenc\u00a0Joan<\/strong>\u00a0Vila<\/strong>\u00a0ja fa mitja d\u00e8cada que ocupa la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 d’Energia de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana,\u00a0Pimec<\/strong>. Des d’un dels centres de poder empresarial de Catalunya, combinat amb la seva activitat com a Conseller Delegat de la besaluenca\u00a0LC Paper, S.A<\/strong>, Vila t\u00e9 un punt de vista privilegiat per a observar les maneres concretes en qu\u00e8 l’economia i el m\u00f3n empresarial es relacionen, en el context del sud d’Europa, amb les causes, les conseq\u00fc\u00e8ncies i les solucions de l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica<\/strong>.<\/p>\n

Al seu darrer llibre,\u00a0Economia i Canvi Clim\u00e0tic: Full de ruta cap a la societat Frugal,\u00a0<\/em>Vila explora les condicions de creixement de l’economia de mercat i com aquestes entren en contradicci\u00f3, sovint, amb una organitzaci\u00f3 social sostenible. Per parlar de les diverses solucions, des del retorn al territori a la regulaci\u00f3 de l’especulaci\u00f3 financera – que l’autor considera “un c\u00e0ncer” per al desenvolupament hum\u00e0 -, passant per una comunicaci\u00f3 pol\u00edtica que traslladi a la ciutadania els riscos del\u00a0business as usual,\u00a0<\/em>l’enginyer rep VIA Empresa a la seu de la patronal al barcelon\u00ed carrer de Viladomat<\/p>\n

Quin \u00e9s el vostre diagn\u00f2stic inicial de la crisi clim\u00e0tica en relaci\u00f3 amb\u00a0l’organitzaci\u00f3\u00a0econ\u00f2mica?<\/strong><\/p>\n

La crisi clim\u00e0tica de fet \u00e9s el resultat d’una economia que arriba al final del seu cicle, d’un model esgotat. A partir de la revoluci\u00f3 industrial, que \u00e9s quan neix l’economia moderna, l’economia ha apr\u00e8s a augmentar la productivitat fent \u00fas creixent de les mat\u00e8ries primeres, sobretot de l’energia (1 litre de petroli equival al treball de 12 homes). I aix\u00f2 ha comportat les emissions de\u00a0CO\u2082\u00a0que finalment s\u00f3n els culpables de l’efecte hivernacle.<\/p>\n

Tot i que durant el llibre defensa la necessitat de “mercat i innovaci\u00f3”, algunes de les propostes\u00a0s\u00f3n\u00a0profundament disruptives per a l’organitzaci\u00f3 de l’economia de mercat\u00a0tal com\u00a0la coneixem ara. Com es gestiona la tensi\u00f3 entre benefici i sostenibilitat?<\/strong><\/p>\n

La complexitat del canvi de model econ\u00f2mic per fer front al canvi clim\u00e0tic obliga a solucions disruptives a tots els nivells.\u00a0En l’\u00e0mbit tecnol\u00f2gic\u00a0\u00e9s una evid\u00e8ncia que el cotxe el\u00e8ctric aporta millores en efici\u00e8ncia de m\u00e9s del 200% i la bomba de calor del 300%. Per\u00f2 a m\u00e9s caldr\u00e0 desenvolupar gas renovable i hidrogen per resoldre els forats renovables de quan no hi ha\u00a0hagi\u00a0prou\u00a0recursos. Produir les coses amb menys recursos implica p\u00e8rdua de producci\u00f3, per tant de llocs de treball. Per\u00a0altra\u00a0part, \u00e9s impensable fer el cam\u00ed sense les lleis del mercat que s\u00f3n les que condueixen a trobar l’efici\u00e8ncia en el desenvolupament dels productes i serveis. Per tant, mercat i disrupci\u00f3\u00a0s\u00f3n\u00a0fonamentals en aquest proc\u00e9s.<\/p>\n

Com s’assoleix el creixement sostenible? T\u00e9 alg\u00fan paper el decreixement?<\/strong><\/p>\n

En el llibre he volgut evitar directament la paraula decreixement perqu\u00e8 s\u00e9 que provoca rebuig immediat. Per\u00f2 \u00e9s evident que una economia que redueix el seu consum d’energia, que fabrica amb m\u00e9s efici\u00e8ncia, amb menys mat\u00e8ries primeres, que recicla gaireb\u00e9 tot el que pot, que elimina aspectes especulatius en l’economia financera, \u00e9s una economia que decreix.\u00a0Aix\u00ed i tot, una vegada hagi trobat la seva nova velocitat de creuer, pot ser una economia que creixi lleugerament amb activitats que sorgeixen de l’intel\u00b7lecte, des d’activitats culturals i d’oci, aix\u00ed com tot el que es deriva del m\u00f3n digital, rob\u00f2tic i de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, o les activitats del m\u00f3n sanitari i de l’ensenyament.<\/p>\n

“Una economia que redueix el seu consum d’energia, que fabrica amb m\u00e9s efici\u00e8ncia,\u00a0que elimina aspectes especulatius, \u00e9s una economia que decreix”<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La primera revoluci\u00f3 industrial va saber crear treball nou despr\u00e9s que desaparegu\u00e9s el treball artes\u00e0, per\u00f2 aquesta vegada sembla m\u00e9s dif\u00edcil que sigui aix\u00ed, tot i que no es pot descartar, entre altres coses perqu\u00e8 la societat occidental ha arribat a un nivell de benestar que li sembla suficient. El cam\u00ed cal fer-lo fiscalment, taxant les mat\u00e8ries primeres i despenalitzant el valor afegit, el que ve de l’intel\u00b7lecte.<\/p>\n

Parla de regulacions internacionals, des de les relacions comercials a les emissions de\u00a0CO\u2082\u00a0i altres gasos d’efecte hivernacle. Ja hi s\u00f3n les institucions que poden portar a terme aquestes regulacions? I si no, com haurien de ser?<\/strong><\/p>\n

Dic clarament que la globalitzaci\u00f3 ha accelerat el canvi clim\u00e0tic. L’entrada de\u00a0Xina\u00a0als anys\u00a090\u00a0al comer\u00e7 mundial, convertint-se en la f\u00e0brica del m\u00f3n, amb un \u00fas massiu del carb\u00f3, ha estat l’\u00faltim fort increment en les emissions de\u00a0CO\u2082. De fet la globalitzaci\u00f3 ha modificat completament les economies del m\u00f3n, amb tots els problemes que aix\u00f2 ha comportat. La bombolla de 2008 es va desenvolupar en part perqu\u00e8 les economies occidentals havien perdut riquesa per culpa de la deslocalitzaci\u00f3 de molta producci\u00f3, quedant la immobili\u00e0ria i la construcci\u00f3 com a refugi.<\/p>\n

El fet que les grans economies ja no s\u00e0piguen cr\u00e9ixer sense un endeutament continu, que les inflacions dels pa\u00efsos abans la pand\u00e8mia no s\u00e0piguen pujar, \u00e9s una mostra que el model de l’economia mundial no funciona. Veiem cont\u00ednuament accions dels bancs centrals per mantenir les monedes devaluades, en una carrera entre ells. Ho resumeixo sempre dient que la globalitzaci\u00f3 es va muntar sense posar-hi cap regulador i aix\u00f2 ha provocat que els seus efectes negatius anessin m\u00e9s\u00a0r\u00e0pidament, sense prou temps per acomodar les economies als nous temps. Per tant, cal mirar un altre cop a un pacte com el de\u00a0Bretton\u00a0Woods\u00a0i fixar-nos en les solucions que va proposar Keynes, i no es van acceptar, que ara potser serien \u00fatils. Sense pacte mundial no resoldrem el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

\n
\"L'empresari<\/p>\n

L’empresari i president de la comissi\u00f3 d’Energia de Pimec, Joan Vila | \u00c0ngel Bravo<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Vost\u00e8 defensa que els recursos\u00a0s\u00f3n\u00a0limitats, per\u00f2 hi ha autors que opinen que l’acc\u00e9s a, per exemple, combustibles f\u00f2ssils, est\u00e0 lluny d’acabar-se, i que el principal problema \u00e9s com\u00a0afecten el\u00a0medi ambient, m\u00e9s que la seva disponibilitat.\u00a0Qu\u00e8 n’opina?<\/strong><\/p>\n

Crec que tenen ra\u00f3, el petroli est\u00e0 lluny de ser exhaurit, i aqu\u00ed parlem d’emissions. Per\u00f2 jo parlo de recursos, no nom\u00e9s de combustibles f\u00f2ssils. Aquests tenen el seu l\u00edmit amb les emissions de\u00a0CO\u2082. Ning\u00fa parla de la p\u00e8rdua del recurs de l’aigua, que anir\u00e0 a m\u00e9s amb el canvi clim\u00e0tic. Molt pocs parlen de les dificultats de trobar certs minerals indispensables per a la tecnologia actual. \u00c9s un problema conceptual. El m\u00f3n empra 103 MEUR\u00a0de recursos minerals i de combustible, en fixa 23,7 MEUR en construccions i b\u00e9ns permanents, en dispersa 67,4 MEUR i nom\u00e9s en recicla 9,3 MEUR. Qualsevol economista sap que si un estoc de capital s’utilitza cont\u00ednuament pel consum,\u00a0arriba\u00a0un dia que deixa de tenir cap estoc i deixa conseq\u00fcentment de consumir. Nom\u00e9s es pot prendre la part d’estoc de capital que es pot renovar si no es vol perdre capital.<\/p>\n

“Cal mirar un altre cop a\u00a0Bretton\u00a0Woods\u00a0i fixar-nos en les solucions que va proposar Keynes”<\/em><\/p><\/blockquote>\n

En el cas dels recursos naturals, el seu estoc inicial era tan gran que no era necessari veure que un dia es podrien esgotar, per\u00f2 avui ja hem arribat a aquest punt i cal mirar-ho. Altrament, nom\u00e9s reciclar el 9% dels recursos \u00e9s una mostra de la greu inefici\u00e8ncia del model que ara t\u00e9 l’economia, \u00e9s un barbarisme immens. A Catalunya consumim 295 TWh d’energia prim\u00e0ria que es converteixen en 165 TWh perqu\u00e8 els ciutadans en fem \u00fas. Per\u00f2 d’aquests realment en fem \u00fas \u00fatil 51 TWh, un 17%. La humanitat s’ha convertit en una m\u00e0quina de dispersar recursos, i qualsevol economia, nom\u00e9s per dir-se economia, no ho pot\u00a0permetre.<\/p>\n

Parleu de l’economia financera com una sort de par\u00e0sit\u00a0enfront dels\u00a0beneficis de l’economia productiva.<\/strong><\/p>\n

L’economia financera s’ha transformat exclusivament en economia especulativa. En tenim una mostra en aquests moments amb les mat\u00e8ries primeres desbocades als mercats internacionals. L’especulaci\u00f3 ha sortit del m\u00f3n de les accions de les empreses per entrar de ple en el m\u00f3n immobiliari i en les mat\u00e8ries primeres. Els seus efectes s\u00f3n augments de preus inflats i volatilitats en tots els mercats.\u00a0A causa de\u00a0la complexitat del canvi clim\u00e0tic necessitem un sistema financer que es dirigeixi a fomentar inversions disruptives i deixi de pressionar els inputs dels ciutadans per viure.<\/p>\n

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de la crisi clim\u00e0tica ser\u00e0\u00a0que hi haur\u00e0 menys ingressos a les fam\u00edlies, per la qual cosa cal que els habitatges, l’energia i el menjar puguin ser assequibles. Per aix\u00f2 cal treure els mecanismes especuladors del sistema. I aix\u00f2 tamb\u00e9 implica introduir disrupcions al sistema financer perqu\u00e8 deixi de ser especulatiu i sigui proactiu amb les noves\u00a0inversions.<\/p>\n

Tracteu tamb\u00e9 la rellev\u00e0ncia de\u00a0cert retorn\u00a0al territori. Una transici\u00f3 a un model m\u00e9s sostenible ha de descentralitzar territorialment els recursos?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de veure com el territori es revolta. Cal fer una revisi\u00f3 hist\u00f2rica. Amb la revoluci\u00f3 industrial les f\u00e0briques van sorgir al costat dels rius, a Catalunya al costat del Llobregat i del Ter. Quan va arribar la xarxa el\u00e8ctrica aquestes f\u00e0briques es van despla\u00e7ar cap a la metr\u00f2poli. D’alguna manera el que es va fer va ser espoliar el recurs hidr\u00e0ulic en forma el\u00e8ctrica per emportar-se les f\u00e0briques. Aix\u00f2 ha quedat en l’imaginari de les comarques de l’interior. Ara ens trobem que necessitem posar parcs e\u00f2lics i fotovoltaics a certes comarques amb m\u00e9s recurs i els seus ciutadans creuen que es torna a repetir el proc\u00e9s.<\/p>\n

“La crisi clim\u00e0tica disminuir\u00e0 els ingressos\u00a0les fam\u00edlies, per la qual cosa cal que els habitatges, l’energia i el menjar siguin\u00a0assequibles”<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Per aix\u00f2 insisteixo\u00a0a\u00a0fer bandera del concepte del b\u00e9 com\u00fa,\u00a0i a explicar les compensacions que tenen per aquests territoris amb la instal\u00b7laci\u00f3 de parcs. Ara b\u00e9, el meu model empresarial va per un altre costat, per mostrar que una f\u00e0brica posada en un lloc on tingui espai per instal\u00b7lar un parc fotovoltaic, una petita central turbina-bomba per emmagatzemar l’energia di\u00e0ria, o per gestionar els residus s\u00f2lids urbans de certes comarques produint gas renovable, pot esdevenir altament competitiva. Aix\u00f2 podria generar un moviment de deslocalitzaci\u00f3 fabril molt interessant per a les comarques amb despoblaci\u00f3\u00a0cont\u00ednua.<\/p>\n

“No podem confiar-ho tot a la tecnologia perqu\u00e8 si la deixem sola far\u00e0\u00a0lo\u00a0seu”. Com podem fer servir, pensa, les tecnologies per al b\u00e9 com\u00fa en un camp com la lluita contra la crisi clim\u00e0tica?<\/strong><\/p>\n

La paradoxa de l’economista\u00a0Jevons\u00a0explica que\u00a0l’any 1865\u00a0a Anglaterra es va consumir m\u00e9s carb\u00f3 a mesura que les m\u00e0quines de vapor anaven sent m\u00e9s eficients. Aix\u00f2 ho hem vist amb els cotxes i els avions: a mesura que han estat m\u00e9s eficients han anat sent m\u00e9s barats i els ciutadans hem anat m\u00e9s lluny, amb m\u00e9s vehicles. La tecnologia ajuda a ser m\u00e9s eficient si aquest \u00e9s el seu objectiu, per\u00f2 ara per ara no ho \u00e9s. L’objectiu que l’economia li ha donat a la tecnologia \u00e9s augmentar la productivitat del capital i laboral. I com ho fa? Agafant m\u00e9s recursos.<\/p>\n

Aquest bucle \u00e9s fatal i cal desacoblar-lo. Ara el que cal dir a l’economia \u00e9s que l’objectiu ha de ser la utilitzaci\u00f3 de menys recursos per obtenir el mateix nivell de vida que tenim. A partir d’aqu\u00ed tindrem la tecnologia en la direcci\u00f3 correcta. No creu que sabrem reciclar el pl\u00e0stic des del 20% al 80%. Si ho fem amb el paper i amb el vidre, per qu\u00e8 no amb el pl\u00e0stic? No creu que baixaran les emissions de\u00a0CO2\u00a0des d’ara\u00a0fins al\u00a02050 en un 70%?\u00a0La humanitat t\u00e9 el coneixement per resoldre aquests problemes, el fre \u00e9s social i cultural.<\/p>\n

\n
\"El<\/p>\n

El darrer llibre de Vila, \u00a0‘Economia i Canvi Clim\u00e0tic: Full de ruta cap a la societat Frugal’\u00a0explora les relacions entre m\u00f3n empresarial i crisi clim\u00e0tica i les solucions que hi poden sorgir| \u00c0ngel Bravo<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Com \u00e9s la situaci\u00f3 a Catalunya? Quines s\u00f3n les necessitats concretes que veu al pa\u00eds pel que fa a la reducci\u00f3 de consum i emissions?<\/strong><\/p>\n

Ho veig malament. Catalunya est\u00e0 aturada des de fa molts anys, de fet des de la crisi de 2008. Si parlem d’emissions, aquestes\u00a0s\u00f3n\u00a0les mateixes des de l’any 2016, uns 44 milions de tones de\u00a0CO\u2082. Per\u00f2 el principal problema \u00e9s que el pa\u00eds perd teixit industrial de forma\u00a0cont\u00ednua, amb deslocalitzacions a l’Arag\u00f3 on hi ha m\u00e9s facilitats administratives i de costos per invertir. I amb la penetraci\u00f3 d’energies renovables passa el mateix.<\/p>\n

L’administraci\u00f3 de la Generalitat est\u00e0 imm\u00f2bil, atrapada en les seves mateixes lleis i reglaments que dificulten qualsevol tramitaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ho est\u00e0 pol\u00edticament perqu\u00e8 hi ha una part de la ciutadania catalana que creu que podem viure sense tocar res, que els diners surten de sota terra, que no cal fer cap esfor\u00e7 per viure, que no cal transformar cap territori perqu\u00e8 ja estem b\u00e9 amb el paisatge que tenim. I aix\u00f2 nom\u00e9s es pot rebatre amb relat pol\u00edtic, amb l\u00edders forts que ara no tenim. Ens\u00a0calen\u00a0pol\u00edtics que diguin les coses pel seu nom i deixin de mirar les enquestes de dem\u00e0, posant els llums llargs. I ara no en tenim. Tamb\u00e9 ho haurien de fer els empresaris, per cert. No podem deixar que s’imposi\u00a0l’opini\u00f3\u00a0dels que no tenen una visi\u00f3 global del m\u00f3n.<\/p>\n

\u00c9s optimista respecte de la capacitat del pa\u00eds per adaptar-se a aquesta situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

A Catalunya no\u00a0s\u00f3c\u00a0optimista.\u00a0En l’\u00e0mbit espanyol\u00a0ho\u00a0s\u00f3c\u00a0una mica m\u00e9s pel fet que, per primera vegada, la ministra del ram, Teresa Rivera, \u00e9s una persona que t\u00e9 un nivell de coneixement i preparaci\u00f3 adients al moment, tot i que no s\u00e9 fins quan resistir\u00e0 els embats de\u00a0l’oposici\u00f3\u00a0i del sector energ\u00e8tic.\u00a0A escala europea\u00a0veig b\u00e9 la direcci\u00f3, per\u00f2 malament la velocitat en l’aplicaci\u00f3. I\u00a0a escala global\u00a0em temo que estem anant a una guerra freda entre\u00a0Estats Units, Europa i\u00a0Jap\u00f3\u00a0contra\u00a0Xina, molt lluny del nou pacte\u00a0Bretton\u00a0Woods\u00a0que necessitem. Fa temps que\u00a0vinc escrivint\u00a0que la humanitat no resol mai anticipadament, que ho fa despr\u00e9s de tenir un daltabaix.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t