Com si fos el riu Guadiana o la riera de Beget, que surten i s\u2019amaguen, el tema del preu de l\u2019electricitat \u00e9s recurrent i aquesta darrera setmana ha tornat a estar a l\u2019ordre del dia. Aquesta setmana m\u2019han entrevistat a RAC1 sobre el tema i un amic m\u2019ha fet arribar una entrevista del 2017 amb en Xavier Grasset. Llavors he recordat dues entrevistes m\u00e9s, una al 2014 amb l\u2019Helena Garcia Melero i una altre al M\u00e9s 324 el 2013, totes elles parlant del tema en q\u00fcesti\u00f3. En totes explico que, en un dinar amb la Comissi\u00f3 Nacional d\u2019Energia a Girona el 2006, vaig preguntar per qu\u00e8 les tecnologies nuclear i hidr\u00e0ulica han de participar en la subhasta di\u00e0ria de preus el\u00e8ctrics si ning\u00fa pot construir una central nuclear ni una presa hidr\u00e0ulica sense concessi\u00f3. La resposta de Jorge Fabra, vicepresident de la CNE, va ser que aquella q\u00fcesti\u00f3 l\u2019havien parlat aquell mateix dia en la seva reuni\u00f3.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, 15 anys m\u00e9s tard encara estem debatent aquestes idees i no sembla pas que ara ho puguem resoldre. El fet que la llotja di\u00e0ria de preus el\u00e8ctrics sigui marginalista posa molts interrogants sobre si el sistema \u00e9s just o no, sobre si hi ha operadors que fan trampa alterant els preus. El problema \u00e9s que tots els pa\u00efsos d\u2019Europa tenen el mateix algoritme de subhasta di\u00e0ria i sembla molt dif\u00edcil canviar aix\u00f2. Per altre part, \u00e9s sospit\u00f3s que un mateix operador pugui ofertar per diferents tecnologies i no pensar que ho fa de manera que el preu sigui el m\u00e9s alt possible. Per exemple, si en una determinada hora la generaci\u00f3 hidr\u00e0ulica no oferta, \u00e9s possible que el preu pugi molt i aquell operador se\u2019n serveixi per aportar m\u00e9s producci\u00f3 d\u2019altres tecnologies, com per exemple la nuclear.<\/p>\n
Des de fa uns quants anys tinc un full de c\u00e0lcul que em serveix per calcular el preu de l\u2019electricitat en funci\u00f3 dels seus costos fixes i variables. Sovint el resultat ponderat d\u2019aquest c\u00e0lcul s\u2019aproxima al preu del mercat. Menys en situacions excepcionals com la d\u2019ara, quan el factor marginal pesa molt. Aqu\u00ed rau la q\u00fcesti\u00f3. Mentre que el preu del gas ha estat per sota 25 \u20ac\/MWh i el preu del CO2 ha estat sota de 15 \u20ac\/tCO2, el cost de generaci\u00f3 amb cicles combinats de gas era de cap a 87 \u20ac\/MWh i la seva participaci\u00f3 en el sistema nom\u00e9s era de 1.000 hores a l\u2019any, per ajudar en cas d\u2019insufici\u00e8ncia. Per aix\u00f2 la seva import\u00e0ncia en la configuraci\u00f3 de preus era petita i nom\u00e9s apareixia en certs moments a l\u2019any, que era quan venien a demanar-me la opini\u00f3. Per\u00f2 ara aix\u00f2 ha canviat, gaireb\u00e9 ja no hi ha carb\u00f3 al sistema, el preu del gas \u00e9s de 35 \u20ac\/MWh esperant que arribi a 44 \u20ac\/MWh i el preu del CO2 ha arribat a 58 \u20ac\/t CO2. En aquestes circumst\u00e0ncies el preu de l\u2019electricitat amb gas esdev\u00e9 de 120 \u20ac\/MWh, amb uns costos d\u2019operaci\u00f3 i variables de 102 \u20ac\/MWh.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 passa en un moment on l\u2019economia s\u2019ha d\u2019electrificar per frenar el canvi clim\u00e0tic. Sab\u00edem que aquest cam\u00ed s\u2019havia de fer anant de la m\u00e0 de la introducci\u00f3 d\u2019energia renovable, amb uns costos molt m\u00e9s baixos de 37 \u20ac\/MWh en fotovoltaica i de 42 \u20ac\/MWh en e\u00f2lica, per\u00f2 ning\u00fa va comptar que la pand\u00e8mia ens portaria a una situaci\u00f3 d\u2019especulaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres fent apujar el preu del gas, ni tampoc que Xina aniria introduint el gas en substituci\u00f3 d\u2019una part del carb\u00f3. Aix\u00ed que ara Europa est\u00e0 atrapada en una situaci\u00f3 de preus de l\u2019electricitat alts i haur\u00e0 de fer alguna concessi\u00f3 per resoldre el tema. Una mesura pot ser treure les tecnologies nuclear i hidr\u00e0ulica del sistema i pagar-les a preu fix a ra\u00f3 dels seus costos i uns beneficis pactats. Aix\u00ed es feia abans d\u2019engegar el mercat lliure a finals dels anys 90. Tamb\u00e9 es podrien fer tres subhastes diferents: la de nuclear i hidr\u00e0ulica, la de solar i e\u00f2lica i la de tecnologies t\u00e8rmiques com el gas o la biomassa. Per saber els n\u00fameros dels que parlem, el preu de la tecnologia hidroel\u00e8ctrica pot ser de 21 \u20ac\/MWh, la nuclear (amb l\u2019impost nuclear) de 40 \u20ac\/MWh, la tecnologia de cicle combinat amb gas de 120 \u20ac\/MWh, la fotovoltaica de 37 \u20ac\/MWh, la termoel\u00e8ctrica solar de 53 \u20ac\/MWh, la e\u00f2lica de 42 \u20ac\/MWh i la biomassa de 110 \u20ac\/MWh. Si totes aquestes tecnologies les combinem en la proporci\u00f3 que tenen en la generaci\u00f3 aquests dies surt un preu ponderat de 63 \u20ac\/MWh, molt lluny dels 114 \u20ac\/MWh que tenim al mercat.<\/p>\n
Sabem que amb la continuada penetraci\u00f3 d\u2019energia renovable aquest conflicte desapareixer\u00e0 de forma que a l\u2019hivern, amb l\u2019arribada de forta generaci\u00f3 e\u00f2lica hi haur\u00e0 unes 3.500 hores on no hi haur\u00e0 la necessitat de cicles combinats, per\u00f2 a l\u2019estiu s\u00ed es necessitaran. I, en un escenari renovable, aquest gas haur\u00e0 de ser renovable, necess\u00e0riament molt car.<\/p>\n
Vist en mirada llarga sembla que cal repensar seriosament com s\u2019estructura la generaci\u00f3 de preus de l\u2019electricitat deixant el sistema marginal per anar a un altre m\u00e9s ponderat i adequat a tecnologies amb preus molt distants entre elles.<\/p>\n
Per altra part l\u2019episodi ens mostra un fet que ja sab\u00edem: l\u2019aplicaci\u00f3 dels costos externs del CO2 encareix els productes i els serveis. No cal saber massa per adonar-se que si graves el CO2 tots els llocs on intervingui augmentaran de preu. \u00c9s l\u2019efecte que es busca, disminuir la seva emissi\u00f3. El que no s\u2019ha fet \u00e9s preveure les solucions. Els meus principis sobre el CO2 s\u00f3n: universal, intens, progressiu, transparent, fiscalment neutre, socialment just i amb protecci\u00f3 de fronteres. Ara que ja en veiem els efectes cal que la recaptaci\u00f3 del CO2 retorni a l\u2019economia i ho faci de forma m\u00e9s justa perqu\u00e8 no perjudiqui als que no poden invertir per canviar el seu consum. Fa tants anys que en parlo, que s\u00e9 que nom\u00e9s s\u2019actuar\u00e0 quan la situaci\u00f3 sigui insostenible, com en la majoria de coses.<\/p>\n
Els humans no anticipem res, nom\u00e9s actuem quan la situaci\u00f3 gaireb\u00e9 \u00e9s irreversible.<\/p>\n