Els que parlem de transici\u00f3 energ\u00e8tica insistim que l\u2019economia s\u2019ha d\u2019electrificar per poder arribar a millorar l\u2019efici\u00e8ncia i aix\u00ed disminuir les necessitats energ\u00e8tiques inicials. Aix\u00ed, el cotxe l\u2019hem de canviar de gasolina a el\u00e8ctric, la calefacci\u00f3 de gas a el\u00e8ctrica amb bomba de calor, algunes calderes de gas industrials a el\u00e8ctriques i certs processos industrials tamb\u00e9 a el\u00e8ctrics. Tota aquesta electricitat ha de ser renovable. En aquest esquema, per\u00f2, hi ha mancances greus, com \u00e9s el cas quan no hi ha vent ni sol durant dies seguits, en un escenari que en diem pant\u00e0 renovable. Tot i que tindrem sistemes per emmagatzemar electricitat amb bateries i amb centrals de turbina-bomba (que bombegen aigua amunt quan hi ha exc\u00e9s d\u2019electricitat i la turbinen avall quan hi ha d\u00e8ficit), aquests sistemes estan pensats per ser intradiaris, per aguantar certes hores en un dia o dos dies, per\u00f2 no per subministrar electricitat durant dies consecutius. Tamb\u00e9 hi ha altres problemes, com que amb electricitat \u00e9s dif\u00edcil assolir temperatures en processos de m\u00e9s de 400\u00baC amb resist\u00e8ncies el\u00e8ctriques.<\/p>\n
Per resoldre tot aix\u00f2 hi ha l\u2019alternativa dels combustibles renovables. Aquests poden ser combustibles l\u00edquids en forma de metanol o d\u2019oli vegetal que avui es barregen en petites quantitats en la gasolina o en el gasoil, o tamb\u00e9 gas provinent de digestions o combustions parcials. Si es fermenta biol\u00f2gicament un pur\u00ed, uns fangs de residus urbans o un component vegetal, s\u2019obt\u00e9 un biog\u00e0s. Aquest gas normalment no \u00e9s gas met\u00e0 pur, sin\u00f3 que cont\u00e9 elements que cal depurar per al seu \u00fas posterior. Tamb\u00e9 t\u00e9 com a caracter\u00edstica un poder calor\u00edfic baix, que fa que s\u2019hagin d\u2019adaptar les m\u00e0quines que el faran servir, com ara un motor per produir electricitat o un cremador industrial en una caldera o en qualsevol proc\u00e9s.<\/p>\n
Es pot tamb\u00e9 generar gas a trav\u00e9s de pir\u00f2lisi, de la combusti\u00f3 incompleta de biomassa o de residus s\u00f2lids urbans. \u00c9s una pr\u00e0ctica que es feia servir quan, fins els anys 1970 (abans que hi hagu\u00e9s el gas but\u00e0), es fabricava carb\u00f3 vegetal, o tamb\u00e9 quan, en \u00e8poca d\u2019escassetat post-guerra civil, es generava gas a partir de carb\u00f3 darrera els autobusos com a combustible en substituci\u00f3 de la gasolina. El gas de pir\u00f2lisi tamb\u00e9 cont\u00e9 components gasosos no volguts que cal separar i, com el biog\u00e0s, t\u00e9 un poder calor\u00edfic baix, de l\u2019ordre d\u2019una tercera part que el del gas natural.<\/p>\n
Una pr\u00e0ctica que es preveu en els anys immediats \u00e9s la conversi\u00f3 d\u2019aquests gasos biog\u00e0s, o gas de pir\u00f2lisi, en gas renovable a base de millorar el poder calor\u00edfic per fer-lo compatible amb el gas natural actual. Si fos aix\u00ed, el gas renovable es podria injectar f\u00e0cilment a la xarxa actual de gas i es podria utilitzar f\u00e0cilment en substituci\u00f3 del gas natural. Per reformar el gas cal el recurs de l\u2019hidrogen que s\u2019haur\u00e0 d\u2019haver generat amb energia renovable fotovoltaica o e\u00f2lica. Finalment encara queda una \u00faltima possibilitat com \u00e9s la de generar gas sint\u00e8tic a partir de la combinaci\u00f3 de CO2 i hidrogen.<\/p>\n
Catalunya t\u00e9 un consum de gas de 55 TWh, m\u00e9s l\u2019emprat en generaci\u00f3 el\u00e8ctrica que \u00e9s de 15 TWh. El potencial m\u00e0xim que hi pot haver amb biog\u00e0s a Catalunya \u00e9s de 10 TWh, mentre que el de gas de pir\u00f2lisi pot ser de 13 TWh. La generaci\u00f3 de gas sint\u00e8tic a partir d\u2019electricitat podria arribar a ser de 14 TWh, per\u00f2 avui \u00e9s molt dif\u00edcil avaluar la seva viabilitat econ\u00f2mica.<\/p>\n
Apareix, doncs, una possibilitat nova de recursos que pot desenvolupar millores tecnol\u00f2giques que ajudaran a equilibrar el sistema energ\u00e8tic en el futur utilitzant residus i subproductes de la societat, com residus s\u00f2lids urbans provinents de les deixalles dom\u00e8stiques, purins de les activitats ramaderes, biomassa de la gesti\u00f3 dels boscos, biomassa provinent de les podes d\u2019arbres fruiters i urbans, biomassa provinent de les activitats agr\u00edcoles i de jardineria, i fangs de les depuradores urbanes. La majoria d\u2019aquests productes avui s\u2019aboquen al medi ambient amb m\u00e9s o menys depuraci\u00f3, per\u00f2 no es fan servir, essent una oportunitat d\u2019or pel futur.<\/p>\n
Al m\u00f3n es fan servir 103 mil milions tones de recursos en forma de minerals i combustibles, dels quals integrem de forma permanent 26 mil tones (en edificis, infraestructures i estocs) i en reciclem nom\u00e9s 9,3 mil tones. La resta, 66 mil tones, es dispersen en el medi ambient en forma d\u2019abocadors en terra, al mar, o escalfant l\u2019atmosfera.<\/p>\n
La nova economia frugal \u00e9s l\u2019economia de l\u2019efici\u00e8ncia, la que incorpora el coneixement i la intel\u00b7lig\u00e8ncia per obtenir una millora substancial en l\u2019\u00fas de recursos. Les noves formes de emprar subproductes i residus s\u00f3n essencials en aquest cam\u00ed i per aix\u00f2 la generaci\u00f3 de gasos renovables \u00e9s tan important. A m\u00e9s, significa una excel\u00b7lent oportunitat per al m\u00f3n de la pagesia amb els purins o conreant esp\u00e8cies vegetals que serveixin per metanitzar, \u00e9s una oportunitat per endre\u00e7ar els residus urbans i, com no, \u00e9s una oportunitat magn\u00edfica per resoldre el forat de generaci\u00f3 renovable quan no hi ha sol ni vent. L\u2019energia de 70 TWh que avui empra Catalunya en forma de gas es pot convertir en 23 TWh, ajudant al sector el\u00e8ctric a equilibrar la seva generaci\u00f3 i en una assist\u00e8ncia imprescindible per aquells processos on no \u00e9s f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3 t\u00e8rmica.<\/p>\n
Per aix\u00f2 \u00e9s hora que la Generalitat es posi les piles treballant en aquesta via de gas renovable, designant alg\u00fa que coordini agricultura, residus i energia, avui tots ells en la mateixa conselleria. El gas renovable pot arribar a ser m\u00e9s del 19% de l\u2019energia que Catalunya necessitar\u00e0 el 2050 i una oportunitat d\u2019or per modernitzar el sector primari i resoldre mancances energ\u00e8tiques industrials. \u00c9s hora d\u2019agafar la iniciativa i fer que Catalunya torni a liderar el m\u00f3n de l\u2019energia abans que ens ho prengui tot Arag\u00f3 com ja ha fet amb l\u2019e\u00f2lica i la fotovoltaica.<\/p>\n