{"id":2153,"date":"2021-08-07T10:42:35","date_gmt":"2021-08-07T08:42:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2153"},"modified":"2021-08-07T10:42:35","modified_gmt":"2021-08-07T08:42:35","slug":"entrevista-el-9-nou-per-jordi-vilarroda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2153","title":{"rendered":"Entrevista El 9 Nou per Jordi Vilarrod\u00e0"},"content":{"rendered":"

L\u2019enginyer i empresari Joan Vila s\u2019ha convertit en un referent sobre economia verda. Des del seu actiu perfil de Twitter (@joanvilallanars) i des dels llibres, argumenta amb dades els problemes que ens planteja amb urg\u00e8ncia el canvi clim\u00e0tic, i proposa sortides viables. El seu darrer t\u00edtol, \u2018<\/b>Economia en el <\/em>canvi clim\u00e0tic\u2019 (Ic\u00e0ria Editorial), est\u00e0 generant un actiu debat sobre la q\u00fcesti\u00f3. Joan Vila predica amb l\u2019exemple: la seva empresa LC Paper, ubicada a Besal\u00fa, \u00e9s l\u00edder destacada en aplicaci\u00f3\u00a0de processos sostenibles i de baixes emissions de carboni en un sector que era tingut com a molt contaminant.<\/b><\/p>\n

Comencem per un fet molt concret. Fa pocs dies la Uni\u00f3 Europea va prendre la decisi\u00f3 que a partir de 2035 no es podran fabricar vehicles amb motor de combusti\u00f3. Decisi\u00f3 dr\u00e0stica, i amb una data. Pensa que aix\u00f2 \u00e9s caminar en la bona direcci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Totalment. I porta anys treballant-ho. Personalment, parlo de la taxa de CO2<\/sub> des de l\u2019any 1992, i no em vaig inventar jo aquest concepte, el vaig treure de la Uni\u00f3 Europea! Doncs com \u00e9s que han trigat trenta anys a aplicar mesures? Perqu\u00e8 en aquell moment va comen\u00e7ar la globalitzaci\u00f3: la Xina va entrar a l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 i es va iniciar un per\u00edode d’eliminaci\u00f3 d\u2019aranzels entre pa\u00efsos. Crear una taxa que exigia una protecci\u00f3 de fronteres era anar contra corrent. Per aix\u00f2 hem trigat tres d\u00e8cades que la UE fes un pas important com el que acaba de fer.<\/p>\n

Al llibre, vost\u00e8 hi diu que l\u2019origen de moltes crisis que ara estem patint \u00e9s, justament, \u201cla globalitzaci\u00f3 mal resolta\u201d.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s l\u2019origen, n\u2019estic conven\u00e7ut. No l\u2019\u00fanic. Per\u00f2 qualsevol gr\u00e0fica d\u2019augment del CO2<\/sub> al planeta parteix de principis dels anys 90, quan la Xina comen\u00e7a a ser la f\u00e0brica del m\u00f3n. La globalitzaci\u00f3 impulsa un creixement que ja existia per\u00f2 que es converteix en exponencial.<\/p>\n

Una altra afirmaci\u00f3 contundent: diu que la tecnologia no sempre ens va a favor. Ens pot explicar per qu\u00e8? M\u00e9s aviat tendim a pensar que la tecnologia soluciona tots els nostres problemes<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s la paradoxa de Jevons. Era un f\u00edsic que l\u2019any 1885 es va adonar que com m\u00e9s eficient era la m\u00e0quina de vapor, m\u00e9s carb\u00f3 es consumia. I aix\u00f2 ha passat amb tot: si els cotxes o els avions han estat m\u00e9s eficients, hem anat m\u00e9s lluny i els hem agafat m\u00e9s sovint. La tecnologia t\u00e9 solucions, s\u00ed, per\u00f2 avui el seu objectiu no \u00e9s l\u2019efici\u00e8ncia sin\u00f3 el creixement. I aqu\u00ed tenim el problema. Com indexem l\u2019economia perqu\u00e8 la tecnologia passi a ser \u00fatil? Tot aix\u00f2 significa canviar par\u00e0metres de l\u2019economia, i la tecnologia no ho far\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s un instrument, no \u00e9s intel\u00b7ligent per ella mateixa.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic que fem, doncs, \u00e9s xutar la pilota endavant i ajornar els problemes mediambientals?<\/strong><\/p>\n

Sempre. L\u2019home \u00e9s l\u2019\u00fanic depredador que no deixa que les seves preses es recuperin. Les mata i en busca una altra. I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, repeteixo, tenim mal indexada l\u2019economia.<\/p>\n

Hem de canviar el concepte del PIB, el producte interior brut?<\/strong><\/p>\n

El PIB est\u00e0 pensat per mesurar el creixement, que \u00e9s el que interessa a l\u2019economia financera: si l\u2019any que ve creixerem un cinc, un dos o un zero. Per\u00f2 \u00e9s fer-se trampes al solitari perqu\u00e8 no mesura els par\u00e0metres negatius. Per exemple, quan hi ha una cat\u00e0strofe natural no la compta com a impacte negatiu. Al llibre poso l\u2019exemple de la factoria d\u2019Ercros a Flix, que durant cent anys va acumular fangs t\u00f2xics a la presa. Va comptar com a positiu mentre ho feia, i el dia que es van retirar amb recursos p\u00fablics, tamb\u00e9 va comptar com a positiu. I aix\u00f2 \u00e9s una anomalia.<\/p>\n

Canviem els par\u00e0metres de mesura, doncs…<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 hi ha una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s important, de fons: hem de redirigir l\u2019economia perqu\u00e8 no sigui nom\u00e9s cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer sin\u00f3 cr\u00e9ixer en qualitat. El nostre benestar \u00e9s el fruit de la productivitat que ha guanyat la humanitat des del seu principi. Li explico una an\u00e8cdota d\u2019un viatge que vaig fer a Egipte: davant de la pir\u00e0mide de Keops em vaig imaginar cent mil persones posant blocs de m\u00e9s de dues tones de pes… i sense la roda! Com que soc enginyer, vaig posar-hi xifres i em preguntava quants haurien estat si haguessin tingut la roda. Deu vegades menys? I despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 industrial? Deu vegades menys encara. El que necessitava cent mil persones al principi ara es faria amb mil o menys. On serien les altres, on han anat? A treballar en altres coses! Aix\u00f2 \u00e9s el que ens dona el nostre benestar: la salut, l\u2019ensenyament… Per tant, l\u2019augment de productivitat \u00e9s bo. No podem dir alegrement que aturem l\u2019economia, per-qu\u00e8 ens carregarem el benestar.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, no \u00e9s partidari dels postulats sobre el decreixement?<\/strong><\/p>\n

Ja hi acabarem anant, per for\u00e7a. Per\u00f2 fins on decreixem, on ens situem? Als anys 70? A principis del segle XX? O m\u00e9s enrere? L\u2019any 1880 l\u2019esperan\u00e7a de vida era de 29 anys… anem all\u00e0? No tindria sentit. El que toca \u00e9s reconduir l\u2019economia per\u00f2 mantenint la productivitat. El que falla \u00e9s el nom. \u00c9s a dir, hi ha una productivitat del capital, que vol dir que tu inverteixes cinc i n\u2019obtens dos o tres, que es tornen a reinvertir… i aix\u00f2 \u00e9s bo. Despr\u00e9s hi ha la productivitat laboral, \u00e9s a dir, que si tu tens 50 treballadors i aconsegueixes fer el mateix amb 40, els altres 10 poden fer una altra feina. Els dos conceptes estan en conflicte permanent, i per tro-bar-hi una sortida, aquests dos fiquen m\u00e0 a la pro-ductivitat de les mat\u00e8ries primeres… i aquestes no es queixen. Extraient m\u00e9s mat\u00e8ries primeres, tot el sistema funciona.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 un l\u00edmit…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 no s\u00f3n renovables. El que estem fent \u00e9s malgastar, prendre un recurs que estem esgotant. I en economia aix\u00f2 t\u00e9 una soluci\u00f3: indexem les mat\u00e8ries primeres, taxem-les. No t\u00e9 sentit que paguem l\u2019IVA de la m\u00fasica i en canvi paguem una taxa tan petita per l\u2019aigua. I qui diu l\u2019aigua, diu el ferro, que no t\u00e9 cap taxa. Aix\u00f2 passa en totes les mat\u00e8ries primeres i \u00e9s un error que ara veiem: no penalitzar l\u2019energia f\u00f2ssil ha portat al canvi clim\u00e0-tic. Redirigim l\u2019economia: busquem l\u2019efici\u00e8ncia, el reciclatge, i posarem d\u2019acord les tres productivi-tats.<\/p>\n

El reciclatge, la clau per poder viure en un m\u00f3n que \u00e9s finit.<\/strong><\/p>\n

Al m\u00f3n hi ha 103.000 milions de tones de recursos, tant si \u00e9s petroli com ferro com el que sigui. I d\u2019aquests, nom\u00e9s en reciclem 9.000 milions, mentre que poc m\u00e9s de 20.000 milions es queden en forma permanent (carreteres, edificis…). Com pot veure, no reciclem gaireb\u00e9 res, i aix\u00f2 \u00e9s dram\u00e0tic. S\u2019ha de resoldre posant el focus en el reciclatge o en l\u2019\u00fas de menys recursos, l\u2019efici\u00e8ncia. I les dues coses s\u2019han de fer. Li explico amb dades de Catalunya: l\u2019any 2018, l\u2019energia prim\u00e0ria del pa\u00eds va ser de 295 terawatts\/hora. D\u2019aquesta se\u2019n van convertir 165 en energia final, la que ens arriba. Per\u00f2 l\u2019energia que fem servir els ciutadans s\u00f3n nom\u00e9s 51 terawatts. Un 17% del total. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que ens hem convertit en una m\u00e0quina de dispersar i malbaratar recursos, que llencem a un abocador o a l\u2019aire.<\/p>\n

Tenim coneixement, tecnologia per aturar el canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 no l\u2019utilitzem. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Tots volem mantenir el nostre estatus, ning\u00fa vol que li toquin. Tenim barreres ideol\u00f2giques o millor dit, culturals. Com ara a Catalunya en el cas de les renovables.<\/p>\n

Ens demana un sacrifici?<\/strong><\/p>\n

Un canvi de manera de viure. Si vols saber com haur\u00e0s de viure en el futur, repassa com eren els anys 70 del segle passat. Llavors ja \u00e9rem frugals per\u00f2 l\u2019economia mundial va fer un gir, sobretot amb les dues primeres crisis del petroli, que arri-ben despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades molt bones. I va entrar el neoliberalisme, que portava tamb\u00e9 d\u00e8cades preparant-se, creant ideologia: Milton Friedman i l\u2019Escola de Chicago, de la qual beuen Thatcher i Reagan. Per\u00f2 recordem sobretot que als anys 70 no ten\u00edem ni els serveis sanitaris ni socials ni de protecci\u00f3 a la gent gran que tenim ara. Que ens van arribar tard, per\u00f2 que van arribar.<\/p>\n

A tot aix\u00f2 no hi podem renunciar… <\/strong><\/p>\n

No. Per\u00f2 podem tornar a consumir el que necessitem. La cita que encap\u00e7ala el llibre \u00e9s de l\u2019economista Erns Friedrich Schumacher, i la va escriure l\u2019any 1973: \u201cEl que \u00e9s suficient \u00e9s Bo. M\u00e9s del que \u00e9s suficient, \u00e9s Dolent\u201d. Agafar l\u2019avi\u00f3 nom\u00e9s quan sigui necessari, i amb el cotxe igual. O no canviar tant de roba de baix cost. Recordo que \u00e9rem feli\u00e7os, i segurament perqu\u00e8 va coincidir amb el final del franquisme, amb la il\u00b7lusi\u00f3 per construir alguna cosa nova. Per\u00f2 tamb\u00e9 per la vida social, per les colles, pel voluntariat i les activitats, per sentir-te b\u00e9 en l\u2019entorn en qu\u00e8 est\u00e0s… Ara vivim en el comprar, comprar i comprar que porta a deute, deute, deute.<\/p>\n

I no pot ser que aquesta transformaci\u00f3 acabi perjudicant sobretot les classes m\u00e9s desfavorides?<\/strong><\/p>\n

Per compensar les p\u00e8rdues de poder adquisitiu la UE ha dit que crear\u00e0 un Fons Clim\u00e0tic Social de 72.000 milions d\u2019euros, que crec que \u00e9s insuficient. Per\u00f2 per altre costat aix\u00f2 ens portaria a haver de fer noves inversions que ho compensarien amb la creaci\u00f3 de nou treball. Aix\u00f2 ha d\u2019anar acompanyat d\u2019un relat potent, i en llocs com a Fran\u00e7a el van intentar crear, tot i que no va arribar a tota la poblaci\u00f3. Ho havien fet for\u00e7a b\u00e9, per\u00f2 amb la crisi dels armilles grogues va esclatar per un problema de comparaci\u00f3: el senyor de Montpeller que havia d\u2019anar a treballar amb la furgoneta veia com li apujaven el gasoil, mentre que a les zones urbanes tenien un transport p\u00fablic. Qualsevol transici\u00f3 provoca injust\u00edcies, sense voler. I s\u2019han de resoldre.<\/p>\n

Una de les mesures que vost\u00e8 proposa \u00e9s la generalitzaci\u00f3 de la taxa sobre les emissions de CO2.<\/strong><\/p>\n

Quan vaig comen\u00e7ar a teoritzar sobre aquesta taxa, ja fa anys, vaig dir que s\u2019havia d\u2019aplicar a par-tir d\u2019uns principis ineludibles. No te\u2019n pots saltar ni un: universal, progressiva, intensa, transparent, fiscalment neutra (\u00e9s a dir, que tots els recursos han de tornar a l\u2019economia), justa (que el retorn sigui de forma que els de baix rebin m\u00e9s que els de dalt), i amb la Carbon Border Tax per gravar productes fets en pa\u00efsos amb normatives menys estrictes.<\/p>\n

Hi ha exemples de pa\u00efsos que ja estiguin apli-cant aquesta taxa?<\/strong><\/p>\n

Els primers que van comen\u00e7ar van ser els suecs. Van utilitzar els ingressos de la taxa de CO2 per disminuir la cotitzaci\u00f3 social de les empreses. Aquesta \u00e9s una palanca brutal, perqu\u00e8 abaixes de cop els seus costos laborals. A Fran\u00e7a els han des-tinat a una millora dels impostos si l\u2019empresa crea llocs de treball. A Calif\u00f2rnia, la taxa de CO2 serveix per subvencionar la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges. I el cas m\u00e9s revolucionari de tots: el Canad\u00e0 retor-na aquests ingressos directament al contribuent, tamb\u00e9 de forma progressiva. Qu\u00e8 est\u00e0 passant ara? Que bona part d\u2019aquests ingressos no es queden als estats sin\u00f3 que se\u2019n van a Europa. Amb la pand\u00e8mia, i per dotar els fons Next Generation, Europa s\u2019ha endeutat, i ha hagut d\u2019apujar el seu pressupost, en part amb els ingressos per taxa de CO2. Per tant, hem de pensar que una part d\u2019aquests aniran a Europa. Tot \u00e9s molt complicat, com veu.<\/p>\n

En tots aquests pa\u00efsos que esmenta no hi surten els Estats Units o la Xina, grans emissors de C02…<\/strong><\/p>\n

Els Estats Units \u00e9s molt important, amb Donald Trump hi havia un fre, per\u00f2 Joe Biden \u00e9s important per diversos motius. Pot passar per l\u2019esquerra a Europa, com en el cas de l\u2019impost a les grans tecnol\u00f2giques. Veurem not\u00edcies sonades en l\u2019\u00e0mbit fiscal, als Estats Units. Hi ha hagut moments de la seva hist\u00f2ria del segle XX amb un gran sentit social: Nixon va arribar a considerar fins i tot una renda b\u00e0sica universal, i no va ser realitat perqu\u00e8 el Senat li va tombar. Quan tenen problemes, saben resoldre\u2019ls. I parlo d\u2019ells perqu\u00e8 s\u00f3n l\u2019\u00fanica economia mundial disruptiva, troben finan\u00e7ament per a idees que poden semblar inversemblants. La Xina, o el Jap\u00f3 o Europa, aix\u00f2 no ho sabem fer. Biden \u00e9s la gran esperan\u00e7a en el canvi clim\u00e0tic, \u00e9s capa\u00e7 de mobilitzar recursos que vagin dirigits en aquesta direcci\u00f3, n\u2019estic conven\u00e7ut.<\/p>\n

Tornem a Catalunya. Darrerament, des del seu compte de Twitter hi ha insistit, i el preocupa. No est\u00e0 d\u2019acord amb la morat\u00f2ria actual de parcs e\u00f2lics o fotovoltaics?<\/strong><\/p>\n

Fa pocs dies, en un acte de la patronat Pimec, vaig sentir Xavier Marcet dir que Catalunya fa pactes d\u2019un nivell alt\u00edssim. Per\u00f2 el resultat \u00e9s que no es posen en solfa, perqu\u00e8 no s\u2019ha fet res. I tornem a fer un altre pacte… Ens hem quedat en una societat de fer documents i prou. I el resultat \u00e9s que se\u2019ns en va molt de teixit industrial, ho constatem des de fa anys. I ara correm el risc que se\u2019ns en vagin totes les renovables.<\/p>\n

Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindria?<\/strong><\/p>\n

Primer de tot, que no podrem construir el relat de cara als ciutadans que les coses s\u2019han de fer de manera diferent. Sense fer cap pas, no hi haur\u00e0 debat. I despr\u00e9s, que ho acabarem externalitzant: som capa\u00e7os de crear la Llei del Canvi Clim\u00e0tic i no complir-la. Hi ha un projecte molt important de l\u2019empresa Forestalia per transportar 6,6 Gigawatts de fotovoltaica, sobretot d\u2019e\u00f2lica, des de l\u2019Arag\u00f3 fins a Catalunya. I el problema \u00e9s que quan tens ocupats els nodes de producci\u00f3 ja no tens capacitat per entrar-hi. Vas a Red El\u00e9ctrica i li demanes dret de connexi\u00f3, presentes un aval i te\u2019l donen. En el moment en qu\u00e8 Catalunya vulgui entrar-hi, no podr\u00e0! Tenim el 5,3% de l\u2019energia prim\u00e0ria en renovables, i hem d\u2019arribar al 40% l\u2019any 2030. No ho complim, i vindr\u00e0 el dia que haurem de demanar-ne responsabilitats a alg\u00fa. Hi haur\u00e0 ciutadans que posaran demandes als tribunals per obligar els seus governs a fer els deures.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha molta protesta social davant de segons quins grans projectes de parcs e\u00f2lics o fotovoltaics.<\/strong><\/p>\n

Sabent aquesta resist\u00e8ncia, hem de fer visibles les altres opinions. Un moviment ciutad\u00e0 per emp\u00e8nyer el govern a avan\u00e7ar en les renovables.<\/p>\n

Vost\u00e8 \u00e9s un reconegut amant de la muntanya. Es fa la idea de veure molins en alguna de les carenes del Ripoll\u00e8s?<\/strong><\/p>\n

A Coll d\u2019Ares, no em faria res.<\/p>\n

Hi havia hagut algun estudi sobre aquest possible parc e\u00f2lic…<\/strong><\/p>\n

El vaig fer jo. Est\u00e0 clar que fan lleig, per\u00f2 algun peatge hem d\u2019admetre. \u00c9s un canvi d\u2019imatge en el paisatge, si estan ben posats o ben distribu\u00efts. Els mapes de vent ens mostren, per\u00f2, que el projecte vital, que s\u2019ha de fer s\u00ed o s\u00ed, \u00e9s el parc e\u00f2lic mar\u00edtim del golf de Roses.<\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s tan necessari?<\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 pot ser molt gran, d\u20191 Gigawatt. Pot arribar a cobrir el 50% de les necessitats de les comarques de Girona l\u2019any 2050. Cada mol\u00ed pot tenir un funcionament de m\u00e9s de 4.500 hores a l\u2019any. Per aix\u00f2 no ho podem deixar escapar. I percebo canvis d\u2019opini\u00f3 a l\u2019Empord\u00e0 veient la part positiva d\u2019aquest pla. Alguns diran que preferirien que es repart\u00eds a cada poble. Suposant que hi hagu\u00e9s prou vent, creuen que l\u2019impacte de quatre o cinc molins per poble seria menor que el del parc? Hem d\u2019implicar-nos tots, i no nom\u00e9s en les renovables, tamb\u00e9 en el consum<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Enginyer i empresari, apassionat de les muntanyes<\/strong><\/p>\n

El lloc on Joan Vila se sent arrelat \u00e9s la Vall de Camprodon i en concret, Llanars. Per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que la muntanya sigui una de les seves grans passions. De fet, el seu primer llibre va ser Caminant per la vall de Camprodon<\/em> (Curbet Edicions, 2003). El segon destil\u00b7lava les seves reflexions sobre el daltabaix econ\u00f2mic que havia comen\u00e7at l\u2019any 2008, a partir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia: Crisi des de la trinxera, economia per a empresaris<\/em> (Curbet Edicions, 2014), i aqu\u00ed va revelar tota la seva capacitat comunicativa: arguments clars, fonamentats en la s\u00f2lida base de dades. La vida l\u2019ha portat a fer d\u2019empresari, per\u00f2 en cada una de les seves reflexions i accions hi respira l\u2019enginyer, titulat primer en Enginyeria Industrial a Terrassa i despr\u00e9s en Tecnologia del Paper a Grenoble (Fran\u00e7a). Ara torna amb un tercer llibre: Economia en el canvi clim\u00e0tic<\/em>, amb l\u2019expl\u00edcit sotst\u00edtol de Full de ruta cap a la societat frugal<\/em>. La crisi clim\u00e0tica la tenim a sobre i ning\u00fa no ho dubta, en un estiu en qu\u00e8 incendis i inundacions s\u2019alternen en les not\u00edcies. L\u2019autor proposa alternatives, camins per transitar cap a l\u2019horitz\u00f3 d\u2019una economia verda, sense emissions de carboni. Per\u00f2 una economia, al cap i a la fi, perqu\u00e8 no creu en el decreixement per se. Tot aix\u00f2 ho diu des de l\u2019autoritat moral que li dona haver-ho posat en pr\u00e0ctica a la seva empresa, LC Paper de Besal\u00fa, hereva de l\u2019antiga Papelera La Confianza, fundada al segle XIX. Se\u2019n va fer c\u00e0rrec l\u2019any 1981 i des de llavors ha demostrat la seva capacitat per sobreviure a diverses crisis i, al mateix temps, convertir-se en un model de sostenibilitat dins d\u2019un sector tingut com a altament contaminant. Va comen\u00e7ar per una planta de cogeneraci\u00f3 als anys 90, des de fa cinc anys amb una planta de biomassa i ara projecta un parc fotovoltaic per fer-se completament autosuficients i descarbonitzats. Emissions zero. Nom\u00e9s una dada recent: el passat mes d\u2019abril es van convertir en la primera paperera d\u2019Europa i la primera mundial especialista en paper tiss\u00fa que obt\u00e9 la certificaci\u00f3 B Corp. Aquest distintiu es concedeix a empreses l\u00edders de 70 pa\u00efsos del m\u00f3n en responsabilitat social corporativa, que inclou criteris mediambientals i socials. I aix\u00f2 ho fan des d\u2019una empresa que es pot considerar petita per les dimensions del seu sector, amb un centenar de treballadors i que l\u2019any 2019 va facturar 46 milions d\u2019euros. Un dels seus secrets ha estat la innovaci\u00f3 en els productes, la darrera de les quals \u00e9s el paper higi\u00e8nic ecol\u00f2gic Dalia, el primer que s\u2019envasa sense cap \u00fas de pl\u00e0stic, amb un embolcall de cartr\u00f3. Ja es pot trobar en el sector de la gran distribuci\u00f3 i marca un cam\u00ed que de ben segur seguiran altres fabricants. Aix\u00ed han aconseguit superar tots els vaivens d\u2019una economia que Vila voldria m\u00e9s arrelada en les empreses i menys en l\u2019especulaci\u00f3 d\u2019uns mercats financers que considera totalment desconnectats de la realitat.<\/strong><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t