{"id":2146,"date":"2021-07-25T18:47:58","date_gmt":"2021-07-25T16:47:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2146"},"modified":"2021-07-25T18:47:58","modified_gmt":"2021-07-25T16:47:58","slug":"fer-un-jubileu-economic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2146","title":{"rendered":"Fer un jubileu econ\u00f2mic"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Cada vegada hi ha m\u00e9s veus que alerten de l\u2019eventualitat de patir un col\u00b7lapse clim\u00e0tic, que pot venir associat a problemes energ\u00e8tics amb el risc d\u2019arrossegar l\u2019economia. Fa anys que vinc dient que, en la meva opini\u00f3, no \u00e9s descartable que arribi primer un col\u00b7lapse financer abans que el clim\u00e0tic.<\/p>\n

El deute del m\u00f3n no para de cr\u00e9ixer. A finals de 2020 el m\u00f3n tenia un deute de 281 bilions de d\u00f2lars i el 2021 creix amb m\u00e9s for\u00e7a, essent un 355% del PIB mundial. El deute p\u00fablic dels estats s\u2019ha disparat amb la pand\u00e8mia a nivells estratosf\u00e8rics com el de Jap\u00f3 amb un 274% de deute p\u00fablic sobre PIB, el de Gr\u00e8cia amb 245%, el de Portugal amb el 170%, el d\u2019It\u00e0lia amb 169%, el de B\u00e8lgica amb el 136%, el d\u2019Espanya amb un 127% o el de Fran\u00e7a amb un 120%. Nom\u00e9s a l\u2019any 2019 l\u2019augment del deute mundial va ser de 744 mil milions, un 9,4% m\u00e9s.<\/p>\n

<\/div>\n

El m\u00f3n s\u2019ha posat en un carrer\u00f3 sense sortida perqu\u00e8 ha desenvolupat una economia purament especulativa. Ho estem veient aquests primers mesos de 2021 quan el sector financer va decidir que el m\u00f3n necessitaria moltes mat\u00e8ries primeres per tornar a cr\u00e9ixer i va decidir que els preus pujarien per aquest efecte. Era fals. Com ho faria el m\u00f3n per cr\u00e9ixer m\u00e9s que el 2019? Cr\u00e9ixer m\u00e9s que el 2020 era evident, per\u00f2 aix\u00f2 no significava que hi hauria d\u2019haver un desequilibri entre l\u2019oferta i la demanda, que els prove\u00efdors no podrien abastir la demanda dels consumidors. I va ser aix\u00ed, perqu\u00e8 la por a que els preus s\u2019apugin m\u00e9s en els properes mesos condueix als compradors a augmentar els seus magatzems per aguantar el preu. Tot plegat ha generat una espiral que ha fet molt mal a l\u2019economia. Al final, quan s\u2019ha vist que el consum no creix, els preus tornen a baixar.<\/p>\n

Aquest exemple del que ens passa \u00e9s un m\u00e9s del desequilibri entre el sistema financer i el sistema productiu. El sistema financer busca sempre ast\u00facies per especular, per fer apujar els preus, sigui amb la concessi\u00f3 d\u2019hipoteques, amb la compra-venda d\u2019accions d\u2019empreses i altres actius financers.. sempre t\u00e9 com a objectiu fer apujar valors. Alguna vegada fa trampes i els fa abaixar per poder comprar m\u00e9s barat. Per tant, el sector financer provoca augments de preus de b\u00e9ns indispensables per les persones mentre la globalitzaci\u00f3 no permet que els salaris pugin, provocant una p\u00e8rdua sensible de poder adquisitiu. Com que el sistema necessita que l\u2019economia creixi, que hi hagi m\u00e9s producci\u00f3, per facilitar que la gent continu\u00ef comprant, facilita endeutament personal amb cr\u00e8dits al consum, una aut\u00e8ntica aberraci\u00f3 econ\u00f2mica, arribant a comprar el menjar a cr\u00e8dit, anar de vacances a cr\u00e8dit, comprar un sof\u00e0 a cr\u00e8dit…<\/p>\n

L\u2019economia mundial no sap cr\u00e9ixer sense un augment del deute: si aquest s\u2019atura l\u2019economia no creix, necessita un dopatge cont\u00ednuament. La pand\u00e8mia ha accelerat el problema fent que molta gent visqui al llindar de no poder pagar el deute. Si el tipus d\u2019inter\u00e8s que Espanya ha de pagar pels cr\u00e8dits p\u00fablics que t\u00e9 \u00e9s del 2%, haur\u00e0 de pagar 27.000 milions a l\u2019any i, si per coses de l\u2019economia arriba al 5% (com en el 2012), els interessos arribarien a ser una xifra de 67.500 milions, impossibles de tornar, entrant en default \u2013en suspensi\u00f3 de pagaments.<\/p>\n

La mateixa cosa els passa a moltes empreses. Per aguantar els efectes de la pand\u00e8mia han hagut d\u2019agafar cr\u00e8dits que moltes d\u2019elles no podran tornar. Si un dia arriba aquest escenari mundial les solucions hauran de passar per perdonar deutes fins on es pugui. \u00c9s evident que, si els bancs han de perdonar gaires deutes, hauran de tancar. Per\u00f2 el gruix d\u2019aquests deutes el tenen bancs centrals de cada \u00e0rea econ\u00f2mica, que han creat moneda per comprar deute dels estats. Tenen la mateixa partida a la columna de l\u2019actiu i a la del passiu. Si s\u2019anul\u00b7len les dues partides el balan\u00e7 resta inalterat.<\/p>\n

<\/div>\n

El que est\u00e0 passant no \u00e9s una circumst\u00e0ncia nova per a la humanitat. Aix\u00f2 ja passava a la Babil\u00f2nia de Mesopot\u00e0mia quan hi havia un per\u00edode de cancel\u00b7laci\u00f3 de deutes, de fer creu i ratlla, per\u00edode que en van dir misharum a Babil\u00f2nia, amargi a Sum\u00e8ria o jubileu m\u00e9s endavant a Judea. Els homes tenien pr\u00e9stecs en forma de bestiar, llavors o diners d\u2019altres individus, sobretot de religiosos i de senyors feudals. S\u2019afegia un inter\u00e8s del 1\/60 a Mesopot\u00e0mia, de 1\/10 a Gr\u00e8cia i de 1\/12 a l\u2019imperi de Roma. La tradici\u00f3 b\u00edblica de cancel\u00b7lar deutes era una pr\u00e0ctica estesa a l\u2019Orient Pr\u00f2xim. La mateixa pedra de Rosetta d\u2019Egipte es refereix a l\u2019amnistia pels deutes i tamb\u00e9 pels presos i exiliats. El que era sagrat no era el deute, sin\u00f3 la cancel\u00b7laci\u00f3 regular dels deutes agraris i l\u2019alliberament dels s\u00fabdits a fi de preservar l\u2019equilibri social i econ\u00f2mic.<\/p>\n

La hist\u00f2ria ens mostra que una din\u00e0mica financera exponencial condueix a una situaci\u00f3 de crack inevitable, sovint darrera una guerra o d\u2019una cancel\u00b7laci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Aix\u00ed que tot sembla indicar que ens trobem a l\u2019avantsala d\u2019una situaci\u00f3 de canvi, que podria ser de jubileu si els bancs centrals de tot el m\u00f3n fan una operaci\u00f3 semblant com \u00e9s la de suprimir el 30% o el 40% del deute de tots deutes p\u00fablics de tots els pa\u00efsos. Ja no \u00e9s una mesura que ha de permetre als pa\u00efsos pobres surar sense caure m\u00e9s en la mis\u00e8ria, \u00e9s una acci\u00f3 necess\u00e0ria pel m\u00f3n global. El major problema \u00e9s que, una vegada aplicada la cancel\u00b7laci\u00f3, cal canviar les maneres de fer per no continuar igual. I aix\u00f2 exigeix tenir un nou model econ\u00f2mic, diferent del que hi havia fins ara, un model que ha de mirar cap a una economia en equilibri amb el clima i els recursos existents, un model amb molta menys especulaci\u00f3.<\/p>\n

No veig que es treballi per definir i difondre un model diferent. Sense saber que les coses aniran diferents nom\u00e9s hi haur\u00e0 el jubileu jueu (cada 50 anys), per\u00f2 no el jubileu financer ni pol\u00edtic.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t