Despr\u00e9s de dos anys donant voltes, aquesta setmana la Uni\u00f3 Europea s\u2019ha decidit per fi a fer p\u00fablic el full de ruta per frenar el canvi clim\u00e0tic. La tardan\u00e7a en prendre aquestes decisions prov\u00e9 de la dificultat del cam\u00ed, de la duresa de canviar un model d\u2019economia i de vida, d\u2019haver de superar pressions de grups amb influ\u00e8ncia i tamb\u00e9 de la por a la revolta de la poblaci\u00f3, com va passar amb els Gillets Jaunes a Fran\u00e7a. Per\u00f2, com que no hi ha m\u00e9s cam\u00ed que fer front a la realitat que tenim a sobre, cal prendre decisions, encara que sigui a contracor. Els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics cada dia ens van recordant que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s present per la duresa dels seus efectes, sigui en sequeres i incendis, sigui en inundacions, com les d\u2019aquesta setmana al cap de Creus i a la conca del Rin.<\/p>\n
El programa de la UE, dit Fit for 55, posa com a objectiu assolir a l\u2019any 2030 el 55% de reducci\u00f3 de les emissions que hi havia el 1990. A Catalunya aquell any vam tenir unes emissions de 38,6 milions de tones de CO2. Avui tenim unes emissions de 44 MtCO2. Reduir el 55% des de 1909 vol dir que a l\u2019any 2030 haurem de tenir unes emissions de 17,4 MtCO2. Fins avui els objectius de la Generalitat eren la reducci\u00f3 de les emissions del 40% respecte les de 2005, \u00e9s a dir, un objectiu de 34,4 MtCO2, el doble del nou objectiu. Des de 2016 les emissions de Catalunya gaireb\u00e9 s\u00f3n constants en 44 MtCO2, \u00e9s a dir, aix\u00f2 no \u00e9s mou, el moviment no ha engegat perqu\u00e8 no hi ha l\u2019objectiu a la societat catalana: ni els pol\u00edtics, ni els ecologistes, ni els economistes, ni els empresaris, ni els ciutadans estan prenent accions tangibles de prou envergadura. Catalunya est\u00e0 aturada i, fent-ho, est\u00e0 perdent oportunitats de futur, que inevitablement estaran vinculades al nou paradigma de sostenibilitat.<\/p>\n
La UE constata que la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica i les ind\u00fastries intensives en energia han disminu\u00eft un 42,8% les seves emissions en els \u00faltims 16 anys arran de l\u2019aplicaci\u00f3 del sistema ETS (Emissions Trading System) pel qual es va crear el mercat de CO2. Avui el valor del CO2 en el mercat est\u00e0 per sobre de 50 \u20ac\/tCO2, quan fa dos anys estava tot just a 15 \u20ac\/tCO2. La UE modifica els sectors industrials afectats pel mercat ETS i ha decidit incloure l\u2019aviaci\u00f3 a partir de l\u2019any 2025. Crea un nou mercat anomenat ESR pels combustibles de carretera i pels de calefacci\u00f3, que anir\u00e0 augmentant el preu de les emissions vinculades a aquestes activitats de forma progressiva. A m\u00e9s, el nou paquet de mesures assigna emissions de reducci\u00f3 estrictes per a cada estat pel que fa al consum en edificis, transport dom\u00e8stic i mar\u00edtim, agricultura, residus i petites ind\u00fastries. Aquestes mesures es prenen en base al nivell de PIB per c\u00e0pita de cada estat. Pel que fa a l\u2019agricultura i pol\u00edtica forestal, estableix un objectiu global de la UE per a l\u2019eliminaci\u00f3 de carboni amb embornals naturals. Aix\u00ed estableix que l\u2019agricultura i el forest siguin neutrals en CO2 a l\u2019any 2035, incloent l\u2019\u00fas de fertilitzants i la ramaderia. En aquest apartat es proposa plantar 3.000 milions d\u2019arbres fins el 2030.<\/p>\n
Pel que fa a la producci\u00f3 d\u2019energia, es posa l\u2019objectiu en la generaci\u00f3 renovable de tota l\u2019energia en el 40% pel 2030: transport, calefacci\u00f3 i aire condicionat, edificis i ind\u00fastria. Ara Catalunya t\u00e9 nom\u00e9s el 5,3% d\u2019energia renovable. Especifica clarament que els estats han de promoure la bioenergia en forma de biomassa llenyosa. Essent pr\u00e0ctics, exigeix a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica la renovaci\u00f3 anual del 3% dels seus edificis, creant una onada de rehabilitacions que cre\u00ef llocs de treball i disminueixi els costos d\u2019energia.<\/p>\n
Pel transport de cotxes \u00e9s m\u00e9s restrictiu i proposa una reducci\u00f3 d\u2019emissions pels cotxes nous del 55% pel 2030 i del 100% pel 2035, amb la qual cosa vol dir que el cotxe de combusti\u00f3 es deixar\u00e0 de fabricar el 2035 si no \u00e9s que apareix un combustible renovable. Aqu\u00ed premia als estats a planificar punts de rec\u00e0rrega (750.000 a Catalunya) perqu\u00e8 n\u2019hi hagi un d\u2019el\u00e8ctric cada 60 km. Pel que fa al transport mar\u00edtim de vaixells de m\u00e9s de 5.000 tones, la reducci\u00f3 d\u2019emissions ser\u00e0 del 6% el 2030, el 26% el 2040 i el 75% el 2050.<\/p>\n
Finalment la UE crea una protecci\u00f3 de fronteres pel CO2, per evitar que certs productes deixin de fabricar-se a la UE i entrin de fora, amb la figura del Carbon Border Adjustment Mechanism (CBAM) que d\u2019entrada afecta a pocs sectors com acer, alumini, ciment, pl\u00e0stics, productes qu\u00edmics i petroliers.<\/p>\n
Totes aquestes mesures tindran un impacte notable en la nostra forma de viure, amb el risc que molta gent i empreses es vegin expulsades de l\u2019economia. Per aix\u00f2 la UE ha decidit crear un Fons Social del Clima amb 72.000 milions d\u2019euros pel per\u00edode 2025-2032. Aix\u00f2 vol dir que a Catalunya li toquen 172 milions d\u2019euros per cada any del per\u00edode. Per\u00f2 l\u2019impacte de la pol\u00edtica d\u2019emissions en forma de cost de CO2 ser\u00e0 d\u2019uns 2.400 milions anuals, cosa que deixa veure de cop la p\u00e8rdua de riquesa de cap a 300 euros anuals per a cada catal\u00e0, 900 per fam\u00edlia. Encara hi hem d\u2019afegir la p\u00e8rdua de l\u2019economia de certs productes, com la producci\u00f3 de gasolina, en uns 5.000 milions m\u00e9s, la p\u00e8rdua de producci\u00f3 de pl\u00e0stic o el canvi tipol\u00f2gic en el turisme amb la fi dels vols low cost.<\/p>\n
Per compensar aquesta p\u00e8rdua \u00e9s b\u00e0sic aprofitar les oportunitats que es troben en el canvi, com s\u00f3n les inversions en el desplegament renovable, la creaci\u00f3 de nova tecnologia i nous coneixements en la reducci\u00f3 d\u2019energia, la construcci\u00f3 de bateries, de xarxes intel\u00b7ligents, la reducci\u00f3 de residus, la generaci\u00f3 de gas renovable amb residus urbans, forestals i de purins…<\/p>\n
\u00c9s tan fort l\u2019impacte que el nou cam\u00ed t\u00e9 en les nostres vides que no es pot deixar escapar cap possibilitat de noves inversions renovables. I aqu\u00ed, com en altres aspectes de la vida, cap \u00e9s cap. Si Catalunya no \u00e9s renovable, externalitzant totes les accions, far\u00e0 el cam\u00ed del declivi econ\u00f2mic i els nostres nets no ho perdonaran: aniran a cercar els noms dels dirigents responsables del desastre, els que avui manen.<\/p>\n